Església de Sant Llorenç de les Arenes
Església de Sant Llorenç de les Arenes | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Construcció | segle XII | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | art romànic | |||
Altitud | 36 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Foixà (Baix Empordà) | |||
Localització | Sant Llorenç de les Arenes | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 7069 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Llorenç de les Arenes) | |||
Religió | catolicisme | |||
Sant Llorenç és l'església parroquial del poble de Sant Llorenç de les Arenes que vingué a substituir la parròquial de Sant Romanç de Cidillà, citada el 1065, que es va traslladar abans del 1313 a l'església de Sant Llorenç. És un monument protegit i inventariat dins el patrimoni arquitectònic català.[1] Situada dins del poble de Sant Llorenç de les Arenes al municipi de Foixà, és una església d'origen romànic del segle xii.
Arquitectura
[modifica]És una església d'una nau amb absis semicircular; s'hi afegiren tardanament dues capelles al costat nord. I una construcció sobre a meitat oriental de la nau.[2] La volta de la nau és apuntada i seguida i la mateixa forma té l'arc triomfal; la volta del presbiteri és ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. Al fronts hi ha la portada de tres arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llisos, guardapols i motllura de secció incurvada; el finestral superior és de doble arcada en degradació, de mig punt. Corona el frontis una espadanya de dos arcs.[2] El parament és de grans carreus perfectament escairats, inclosa la volta de l'absis (la de la nau és coberta d'arrebossat).[2]
Al costat de migdia del temple hi ha l'edifici que fou rectoria que ocupa el lloc de la comanda hospitalera medieval: s'hi veu un carreu amb la creu de Malta esculpida. El seu pati senyala l'espai que ocupà el petit claustre romànic desaparegut.[2] A pocs minuts, a la dreta de la carretera de Foixà, en un fondal, s'hi troba la font de Sant Llorenç, d'aigua abundant i molt apreciada.
Història
[modifica]Segons alguns autors l'església de Sant Llorenç de les Arenes fou donada als Templers a finals del segle xii, però no n'hi ha notícies segures. Els cert és que al s. XII hi fou establerta una comanda d'hospitalers de Sant Joan de Jerusalem.[2] Francesc Montsalvatje aporta una dada anterior, segons la qual l'any 1225 Guillem de Malavetula amb els religiosos establerts a Sant Llorenç de les Arenes, accepten les decisions del bisbe de Girona i aquest els aixeca l'excomunió que els havia dictat".[2] Segons J. Miret i Sans "si no està alterada la data d'un document de l'arxiu del gran priorat, en 1236 ja estava constituïda la comanda (de l'hospital) de Sant Llorenç..."[2] Abans hi havia estat enterrat el comte Ponç III. Una descripció, datada del 1414, diu que l'església i les cases que l'envoltaven estaven mig en runes.
La comanda de l'hospital de Sant Llorenç de les Arenes, a la segona meitat del s. XV, va ser unida la d'Avinyonet la qual ja havia absorbit la de Castelló d'Empúries. La unió de la comanda d'Aiguaviva- l'altra existent en aquestes comarques- es produí poc abans de la guerra de Successió. La comanda única quedà extingida a principis del segle xix.[2]
El juny del 2004 van ser robats set capitells romànics, datats entre els segles xi i xii, procedents de l'antiga església romànica i que estaven situats a dins l'església sense cap protecció i amb usos decoratius. Es tracta de blocs de pedra que servien de remat a les columnes que feien de suport al claustre de la parròquia. Tenen una mida aproximada de 30 centímetres d'alçada per 30 més de llargada i estan gravats amb motius florals i geomètrics que serveixen de decoració. De moment només se n'han recuperat dos que s'incorporaran al fons del Museu Diocesà de Girona.