Església de Sant Pere de l'Arç
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica arquitectura popular | |||
| Altitud | 619 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere de l'Arç (Anoia) | |||
| Localització | Pl. de l'Església | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 4333 | |||
Sant Pere de l'Arç és una església a l'entrada del poble de Sant Pere de l'Arç, aïllada de qualsevol edifici i integrada dins de l'actual cementiri urbà.
Arquitectura[modifica]
Es tracta d'un edifici d'una sola nau, planta rectangular i capçada per un absis semicircular. Té la coberta exterior a doble vessant, amb aiguavessos escopint als murs de tramuntana i migjorn, i presenta un ràfec de llosa.[1]
L'edifici s'il·lumina a partir de diferents obertures. A la façana de migdia, on hi ha la porta d'ingrés, hi han dues finestres idèntiques, de doble esqueixada i ambdues coronades per arcs de mig punt adovellats i actualment paredades. També hi ha una finestra de doble esqueixada, coronada per una estreta arquivolta, a l'absis de l'edifici. Finalment, hi ha una obertura d'estructura cruciforme en forma de creu llatina, a la façana de ponent de l'edifici.[1]
La porta d'ingrés és a un extrem de la façana de migdia, i es configura per un arc de mig punt motllurat, amb presència d'una cartel·la a la clau d'arc amb la inscripció ANO 1886, incisa a la pedra.[1]
L'absis de l'edifici és a la façana de llevant i presenta una decoració amb un fris d'arcuacions cegues extremadament curtes, que ressegueix la seva part superior, sota el ràfec de la teulada.[1]
Finalment hi ha un campanar d'espadanya amb dos ulls d'arc rebaixat que corona la façana de ponent de l'edifici.[1]
L'obra presenta un parament amb carreus mitjans mal treballats, disposats en filades horitzontals, així com restes d'un fi revestiment, en alguns sectors l'edifici.[1]
Història[modifica]
El 1038 fou donada a la canònica de Sant Vicenç de Cardona pel vescomte de Cardona. Amb tot, aquesta dependència no consta fins a l'acte de consagració d'aquesta, l'any 1147.[1]
Inicialment, aquesta església esdevingué sufragània de l'església parroquial de Santa Fe de Calonge, però el 1331 fou considerada parroquial, i sufragània d'aquesta, l'antiga església parroquial de Sant Miquel d'Aleny.[1]
La primitiva església romànica fou remodelada al segle xviii, en què es refeu la seva antiga coberta per una altra, amb el consegüent abarrocament dels paraments interns.[1]
Al seu interior, destaca un retaule barroc de l'any 1642, obra dels escultors Josep Ribera i Gregori Ferrer, ambdós de Cardona. també hi ha dos retaules més dedicats a Sant Sebastià i al Sant Crist, ambdós de l'any 1793. Finalment destaca un tercer retaule dedicat a la Verge del Roser, datat del segle xvi, i probablement restaurat l'any 1793. També es conserva una creu processional d'argent.[1]
Notes[modifica]
