Església de Santa Maria la Major (Alcorisa)
 | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||
| Dades | |||||||||||
| Tipus | Església i monument  | ||||||||||
| Construcció | segle XIV-XVIII | ||||||||||
| Característiques | |||||||||||
| Estil arquitectònic | Barroca | ||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Alcorisa (província de Terol) | ||||||||||
| Localització | Alcorisa, comarca del Baix Aragó, Terol | ||||||||||
| |||||||||||
| BIC | |||||||||||
| Data | 2002 | ||||||||||
| Identificador | RI-51-0010897 | ||||||||||
| |||||||||||
L'església de Santa Maria la Major d'Alcorisa (Província de Terol, Espanya) és un edifici de notables dimensions articulat en diferents volums. Es tracta d'un temple catòlic, catalogat com Bé d'Interès Cultural, amb anotació ministerial nombre RI-51-0010897, i identificador autonòmic 7-INM-TER-019-014-001, segons consta en el Sistema d'Informació del Patrimoni Cultural Aragonés (SIPCA).[1]
Història
[modifica]L'església de Santa Maria la Major d'Alcorisa deu la seva construcció, datada a la fi del segle xiv, a l'exempció real del pagament de primícies i a les quotes i donacions dels veïns. La seva construcció va durar diversos segles, destacant la torre i la façana principal que es van retardar fins entrat el segle xvii.[2] Hi ha documentació sobre una visita pastoral en 1569 en la qual consta que es va ordenar dur a terme l'ampliació de l'església, afectant la zona de l'Altar Major i la portada, i se sol·licitava que es realitzés la mateixa en un termini de dos o tres anys.[2] Com va ocórrer en moltes altres poblacions de la zona, el desenvolupament de les guerres carlines va produir desperfectes a l'edifici que va ser utilitzat i3n aquest moment com a fort, la qual cosa va suposar, entre altres coses, la desaparició de dotze dels tretze altars que posseïa.[2] entrat el segle XXI és declarada Ben deInterés Cultural pel Decret 45/2002, de 5 de febrer, del Govern d'Aragó, en la categoria de Monument.[2]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici de tres naus, i quatre crugies que es delimiten per arcs torals de mig punt recolzats en pilastres; en les naus laterals (més estretes que la central), existeixen capelles (almenys en les seves tres primeres crugies, creant un marcat escalonament) i una capçalera recta.[1][2] Les capelles presenten coberta en forma de cúpula rematada per llanterna. La zona del presbiteri és realment una prolongació de la nau central, la qual presenta una coberta en volta de creueria. Per la seva banda les naus laterals, presenten també quatre trams però se separen per arcs fajones apuntats, i coberta en volta de crucería. Aquestes naus laterals presenten decoració amb estucs en frisos, capitells i petxines.[2] A la sagristia es pot accedir per sengles portes laterals en tots dos costats de l'altar major.[2][1]
L'ús de l'estuc i la policromía en tons blaus, grocs i blancs a l'interior fan més plàstica l'articulació de les seves diferents parts.
D'altra banda, la fàbrica està realitzada en carreu de pedra calcària i a l'exterior sobresurten els potents contraforts, la façana monumental (que se situa als peus del temple) i l'esvelta torre de quatre cossos situada en el seu costat esquerre.[2][1]
La façana respon al model de façana barroca composta per dos cossos flanquejats per dos parells de columnes salomónicas sobre plint, separats per un entablamento i coronats per un frontó corb. En cada cos s'obre una obertura, corresponent l'inferior poligonal a la portada i el superior de mig punt a una fornícula.[1][2]
La torre presenta estructura mixta, de planta quadrada en els seus dos cossos inferiors i octogonal en els dos superiors, realitzats aquests últims en maó seguint la tradició constructiva mudèjar i rematats per una bulbosa Cuculla barroca.[1][2]
Referències
[modifica]- Aquest text pren com a referència la declaració de Bé d'Interès Cultural publicada en el BOA núm. 22 de data 20 de febrer de 2002 i s'ajusta a l'article 13 LPI
Bibliografia
[modifica]- Benito, Félix. Patrimoni Històric d'Aragó: Inventari Arquitectònic.Terol. Saragossa: Departament de Cultura i Educació, 1991.
- Méndez de Juan, José Félix et al. (coord.). Aragó. Patrimoni cultural restaurat. 1984/2009: Béns immobles. Saragossa: Govern d'Aragó, 2010.
- Sebastián, Santiago. Inventari Artístic de Terol i la seva Província. Madrid: Ministeri d'Educació i Cultura, 1974.
- Thomson Llisterri, Teresa. L'art barroc a la comarca del Baix Aragó. En MICOLAU ADELL, José Ignacio; Thomson Llisterri, Teresa. (coord.). Comarca del Baix Aragó. Departament de Presidència i Relacions Institucionals, 2005.p. 151-173.
- VV.AA. Sota Aragó, Col·lecció RUTASCAI per Aragó núm. 23, Zaragoza, 2005.
