Església de la Purificació de Maria de la Salzadella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial  | |||
| Construcció | 1736 - 1756 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bo | |||
| Estil arquitectònic | Barroc | |||
| Material | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus | |||
| Mesura | 22 ( ) × 33 ( ) m | |||
| Altitud | 338 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Salzadella (Baix Maestrat) | |||
| Localització | Centre població | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.03.098-001 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | Tortosa | |||
| Festivitat | Purificació de Maria 2 de febrer | |||
L'Església de la Purificació de Maria o de la Mare de Déu de la Candelera de la Salzadella,[1] està situada al centre de la població. És la parròquia de la població, temple catòlic que pertany al bisbat de Tortosa.
Història
[modifica]L'església antiga, considerada menuda i antiquada, fou substituïda per l'actual. En 1733 es decideix canviar el disseny existent per realitzar un nou temple, i en 1736 comencen les obres dirigides per Antoni Granger i Josep Pau, que acaben l'any 1756 amb la darrera visura realitzada per Pau Gonel.
Després de les destrosses produïdes durant la Guerra Civil, es reconstrueix en 1964, gràcies a l'ajuda d'emigrants salzadellans residents a Mèxic.
És un Bé de Rellevància Local amb la categoria de Monument d'Interès Local per la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià.[2]
Arquitectura
[modifica]
Temple de planta de creu llatina, amb una nau de tres trams amb capelles laterals comunicades entre si, creuer i presbiteri. En la capçalera hi ha la sagristia, i des de la segona capella lateral del costat de l'Epístola s'accedeix a la capella de la Comunió. La fàbrica és de maçoneria excepte la façana i el campanar.
La nau es cobreix amb volta de canó amb llunetes, el creuer, la sagristia i la capella de la Comunió amb cúpula, els braços del transsepte i el presbiteri, amb volta de canó, i les capelles laterals, amb volta bufada. A l'exterior, la coberta de dos aiguavessos, cobreix la nau i les capelles laterals, i la cúpula del creuer queda amagada per una teulada de quatre aiguavessos.
La façana principal, als peus de l'església, té perfil mixtilini, i porta adossada la torre campanar al costat de l'Epístola. Aquest frontis està centrat en una senzilla portada, amb obertura d'arc de llinda i perímetre motllurat, protegida per pilastres dòriques que suporten un entaulament, i per dalt, una fornícula apetxinada amb la imatge del patró de la població, Sant Blai, emmarcada per pilastres i coberta per una cornisa mixtilínia. Al damunt un rellotge de sol del segle xix,[3] i per sobre, una finestra.
La torre del campanar és de planta quadrada i tres cossos, els dos primers, massissos amb espitlleres, on el segon té pilastres dòriques i un rellotge. El tercer cos, el de les campanes, és xamfranat, amb obertures de mig punt en cada cara. Al damunt, un petit edicle amb obertures en les cares.
Col·lecció museogràfica parroquial
[modifica]El més important són les peces d'orfebreria (calzes gòtics, reliquiari de la Vera Creu, Creu processional d'argent amb punxó de València, Creu gòtica de cristall de roca, Custòdia barroca) i els ornaments religiosos amb brodats de finals del segle xvi.
Referències
[modifica]- ↑ L'advocació de l'església parroquial de la Salzadella no és uniforme en les fons consultades, apareix Puríssima, Assumpció, Purificació i Candelera, tant en pàgines oficials com en estudis d'investigació. Seguint el bisbat de Tortosa,la seva pàgina oficial anomena la parròquia de la Salzadella, com la Purificació de Maria («La Salzadella – parròquia La Purificació de Maria». Bisbat de Tortosa. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 11 octubre 2015].).
- ↑ Publicada[Enllaç no actiu] en el DOGV núm. 5.449, de 13 de febrer de 2007.
- ↑ Rellotge vertical declinant a ponent. En Asociación Amigos de los Relojes de Sol. Fitxa del rellotge[Enllaç no actiu]. Fou restaurat el 2008. En Asociación Amigos de los relojes de Sol. Restauración del reloj de La Salzadella (Castellón)
Bibliografia
[modifica]
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004, pp. 331-332. ISBN 84-89944-93-8.
- Sánchez Adell, José; Rodríguez Culebras, Ramón; Olucha Montins, Fernando. Castellón de la Plana y su provincia. Castelló: Inculca, 1990, pp. 173. ISBN 84-404-7693-0.