Vés al contingut

Església del Mas Casademunt

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església del Mas Casademunt
Imatge
Església del Sagrat Cor de Casademunt Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Altitud827 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Brull (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióProp del mas Casademunt Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 48′ 59″ N, 2° 17′ 52″ E / 41.816269°N,2.297887°E / 41.816269; 2.297887
Bé cultural d'interès local
Data2007
Id. IPAC22472 Modifica el valor a Wikidata

L'Església del Mas Casademunt és una obra historicista del Brull (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció

[modifica]

Església de planta de creu amb el campanar adossat a la part de ponent i l'absis a llevant. Els materials constructius bàsics són pedra i maó, i la coberta és de teula àrab. Als murs de tramuntana i migjorn presenta arcbotants que li donen aspecte de temple gòtic. S'accedeix a l'interior per la porta situada als peus del campanar, a l'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s'hi pot accedir des de l'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original.[1]

Història

[modifica]

La conversió del mas Casademunt en un sanatori de tuberculosos entre els anys 1931 i 1950 comportarien la construcció de l'església, amb línies que imiten un temple gòtic, bàsicament els arcbotants i els contraforts, així com les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta. Ofereix un aspecte curiós des de la carretera, ja que el gòtic urbà que imita és poc freqüent al mig del bosc.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Església del Mas Casademunt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].