Vés al contingut

Església i Convent de les Adoratrius

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Església i Convent de les Adoratrius
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoan Martorell i Montells Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administratival'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióConsell de Cent, 206-214 i Casanova, 65-67 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ N, 2° 10′ E / 41.39°N,2.16°E / 41.39; 2.16
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC41271 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1395 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deAdoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat Modifica el valor a Wikidata

L'Església i Convent de les Adoratrius és un conjunt arquitectònic als carrers del Consell de Cent i de Casanova, a l'Antiga Esquerra de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

[modifica]
Saqueig durant la Setmana Tràgica (1909)
Pati del convent, amb l'església al fons a l'esquerra

L'any 1871 la comunitat de monges Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat va adquirir el solar i van sol·licitar permís per a construir-hi una escola, segons el projecte del mestre d'obres Calixte Freixa i Pla. Aquell mateix any es va elaborar el projecte del conjunt conventual, que incloïa també l'església, obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells, i fou inaugurat el 1875.[2]

L'any 1909, durant la Setmana Tràgica, el convent fou assaltat i incendiat, però va ser restaurat en poc temps. L'any 1936 es va produir un nou assalt i incendi del que se salvà la façana principal de l'església i l'agulla del campanar. L'any 1942, l'arquitecte Manuel Casas i Lamolla s'encarregà del projecte de reconstrucció, que seguiria fidelment l'original. Les obres s'acabaren l'any 1945.[2]

Entre els anys 1997 i 1998 s'hi va realitzar una remodelació parcial segons el projecte dels arquitectes Humbert Costas i Manuel Gómez per a la comunitat de monges, que ocupa la planta segona de l'edifici més allunyat de l'església. La resta està ocupat per l'escola Escola Mare de Déu del Roserdependències escolars.[2]

Descripció

[modifica]

Es tracta d'un complex religiós i educatiu que es desenvolupa seguint un eix diagonal nord-sud, deixant lliure la major part de l'espai del xamfrà. La disposició de la tanca, reixes i dos petits cossos edificats fan que no es desdibuixi l'alineació.[2] Està presidit per l'església, d'estil neogòtic i amb un airós campanar acabat amb una esvelta agulla. La planta és de nau única amb absis poligonal. L'interior, molt lluminós gràcies als grans finestrals d'arc apuntat i decoració goticitzant, presenta volta de creueria i arcs ogivals.[2]

La façana principal feta amb parament de pedra és senzilla i sòbria, però demostra una fina delineació de motllures i detalls. Lleugerament endarrerida de l'alineació del xamfrà amb un petit pati tancat al davant, per tal d'aconseguir una millor visualització, i amb l'eix orientat segons la diagonal de l'illa, presenta tres cossos. Els laterals, perfectament simètrics, queden limitats per uns contraforts que es prolonguen en sengles pinacles i es coronen amb una cornisa que reflecteix la inclinació de la teulada; es decoren amb uns arquets cecs, bastant decorats. El cos central concentra en els successius nivells els elements característics de la façana: la porta principal, un gran finestral que contribueix a la il·luminació de l'interior i, ja a la base de la torre, quadrada, una finestreta doble. El cos de campanes presenta contraforts a les arestes i unes gàrgoles, per sobre un acabament triangular a cada una de les quatre cares. Com a culminació, una agulla piramidal.[2]

La resta de façanes de l'església són més sòbries, amb un parament recobert d'estuc pintat de color ataronjat només trencat per els contraforts i els grans finestrals amb vitralls de colors. La teulada és a doble vessant de teules àrabs.[2]

A l'interior de l'illa se situen els edificis del convent i dependències escolar, construïts al voltant d'un pati-claustre. Es tracta de dos cossos amb orientació nord-sud tancats per un tercer cos amb orientació est-oest de quatre plantes d'alçada. Tots estan rematats també per una coberta a doble vessant. També hi ha dos cossos més independents situats al voltant dels peus de l'església, alineats als carrers del Consell de Cent i Casanova. De planta quadrangular només presenten dos plantes d'alçada i estan coberts amb coberta de quatre vessants. Tots són de decoració senzilla, amb paraments llisos estucats en blancs només trencats per elements de maó vist a les cantonades i emmarcant les obertures.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Església i Convent de les Adoratrius». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Església i Convent de les Adoratrius». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaços externs

[modifica]
  • «Església i convent de les Adoratrius». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.