Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Vicenç d'Osca i Valeri de Saragossa  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial catòlica i bé cultural | |||
| Construcció | 1676 - 1700 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | bo | |||
| Estil arquitectònic | barroc | |||
| Material | pedra i rajola | |||
| Planta | creu llatina | |||
| Campanar | planta octogonal rematat per un templet barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | València | |||
| Localització | Russafa | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 46.15.250-018 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | València | |||
| Religió | catolicisme | |||
L'Església parroquial de Sant Valer i Sant Vicent Màrtir, també coneguda com a Catedral de Russafa,[1] es troba al barri de Russafa de la ciutat de València.
Història
[modifica]Va ser construïda sobre el solar d'una mesquita després de la conquesta cristiana, en estil gòtic amb arcs de diafragma i coberta de fusta, que va cremar el 9 de setembre de 1415.[2]
Va ser reconstruïda amb major solidesa, amb voltes de creueria, nervadures de pedra i plementeria de rajola. No obstant això, es va considerar que el temple necessitava ampliar-se i es va decidir la construcció d'una nova església. El nou temple, d'estil barroc, va ser construït entre 1676 i 1700.
El seu traçat i la direcció de la primera etapa de la seua construcció s'atribueix a Tomás Leonardo Esteve, mentre que la decoració barroca de l'interior (hui quasi desapareguda) s'atribueix a Juan Bautista Pérez i el seu fill Juan Pérez Castiel. És de planta de creu llatina d'una sola nau i 6 capelles laterals entre contraforts.[1]
El campanar, possible obra de José Mingues, s'acabà de construir l'any 1740. És de planta octogonal i està format per tres cossos rematat per un templet barroc. El nom de les campanes són els següents: De tocar a missa (1940), La Tereseta (1940), Sant Miquel (1965), Crist Rei (ca 1940), El Blai (1940), La Maria (1940), El Vicent (1940) i El Valdre (1940). Totes les campanes van ser realitzades després de la Guerra Civil espanyola, ja que les anteriors van ser destruïdes durant el conflicte.[2]
Va ser incendiada l'any 1936 i reconstruïda a finals de 1939 per Salvador i Manuel Pascual i José Luis Testor.[3] Està catalogada com a Bé de Rellevància Local amb el codi 46.15.250-018.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Església de Sant Valer i Sant Vicent». Cultural València - Ajuntament de València.
- ↑ 2,0 2,1 «Iglesia de San Valero y San Vicente Mártir - Sant Valer i Sant Vicent Màrtir» (en castellà). J. Díez Arnal.
- ↑ «Sant Valer, bisbe i Sant Vicent Màrtir, València (2)». Vilaweb, 11-12-2013.
Enllaços externs
[modifica]
- Fitxa de Bé de Rellevància Local Direcció General de Patrimoni Cultural
- Fitxa de l'església Ajuntament de València