L'església és d'una nau, amb capelles laterals afegides al segle xvi, que es cobreixen amb volta d'arestes. Al lloc on devia haver-hi l'absis, a llevant, hom obrí el 1594 el portal actual, amb llinda monolítica i rebranques de pedra. La volta de la nau és de canó seguida, una mica apuntada. A ponent conserva l'aparell ben escairat en carreus (visibles a l'interior) d'un romànic tardà, de la fi del segle xii o primeria del segle xiii, i una finestra en forma de creu. L'ull de bou superior és més tardà. El campanar, de planta quadrada és a migdia, on hi ha també la sagristia moderna i, al sud-est, una construcció rectangular, coberta amb embigat que es comunica amb un pas elevat sobre el camí, d'arcs carpanells, que comunica l'església amb la rectoria propera.[1]
El 1026, al cartulari de Sant Cugat, se cita l'altar de Santa Coloma dins el Terme de Montpedrós. El 1089 l'església és ja documentada com a parròquia, dedicada a Santa Maria i a Santa Coloma. A partir del 1323 es comença a anomenar Santa Coloma de Cervelló. A partir de la fi del segle xvi hi ha documentats els altars de Sant Antoni, de Sant Sebastià, de Sant Roc, etc.[1]
