Església vella de Santa Eulàlia de Gironella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | XIII-XIV | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gironella (Berguedà) | |||
| Localització | Pl. de la Vila, | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 3315 | |||
L'església vella de Santa Eulàlia de Gironella és un edifici d'estil gòtic dels segles XIII-XIV, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, actualment sense culte religiós.
Descripció
[modifica]Església d'una sola nau coronada a llevant per un absis poligonal cobert amb volta de creueria nervada amb una imatge de santa Eulàlia amb l'escut de Pinós a la clau. Al costat de tramuntana s'hi obre una capella a manera de transsepte que separa la nau, més ample i més elevada que l'absis, cobert amb volta apuntada i flanquejada per petites capelles laterals a manera d'arcosolis. El campanar és una torre massissa de planta rectangular que s'alça sobre el braç nord del transsepte i presenta un doble nivell de finestres d'arc de mig punt. El parament és de grans pedres escairades, disposades en fileres i unides amb morter. Trobem afegits de moments posteriors de maó, obertures cegues amb un parament també de pedra però lleugerament divers, etc. La coberta és de teula àrab.[1]
Història
[modifica]
L'església és documentada en un pergamí l'any 1222 i posteriorment en un altre del 1320. Amb el temps ha sofert moltes modificacions de les quals destaca la construcció de la torre campanar l'any 1445. Fou parroquial de Gironella fins a finals del s. XX, quan la vila va créixer i fou necessària la construcció de la nova església. Per poder pagar les obres de l'edifici nou, i amb un dèficit de 8.803 pts., el 1907 la parròquia es va vendre a l'església vella al senyor Bernadí Ballús el qual en fou propietari fins al 1924 en que la va vendre a la família Fígols per 7.500 pts.; l'edifici ha acollit diverses activitats, com una indústria tèxtil, una fàbrica de fideus, un esbart, una cafeteria, etc. Finalment el 1972, el propietari la cedí a l'ajuntament que n'inicià la seva recuperació. El campanar fou restaurat el 1984 i el 1985 començaren els treballs arqueològics i de restauració per part de la diputació de Barcelona, sota la direcció d'Antoni Gonzàlez, redactor del projecte definitiu.[1]
Paral·lelament l'Agrupament Escolta Sebastià Montraveta s'hi instal·là abans d'ocupar el seu edifici actual. Després de la restauració es condicionà per a tot tipus d'activitats culturals.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Església Vella de Santa Eulàlia». pat.mapa. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 octubre 2014].