Vés al contingut

Esmeralda Berbel Perdiguero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEsmeralda Berbel Perdiguero
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEduard Fernández i Serrano (1990–2015) Modifica el valor a Wikidata
FillsGreta Fernández i Berbel Modifica el valor a Wikidata

Esmeralda Berbel Perdiguero (Badalona, 1961) és una escriptora catalana en castellà.

Nascuda a Badalona el 1961, on hi tenien la residència els pares, tot i que bona part de la infància i la joventut la va passar a Sant Adrià de Besòs, on la família tenia un bar.[1]

Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona. El 1993 va quedar finalista del certamen de relats breus Imágenes de Mujer amb la publicació del conte No me dijo i va ser finalista del premi de narrativa castellana de la Fundació La Caixa amb el conte Dormir y despertar. L'any següent va ser finalista del premi Femenino-Lumen amb El hombre que pagaba noches enteras, el seu primer llibre de relats, publicat el 2002.[2][3]

L'Associació Progressista de dones Montserrat Roig va premiar el seu conte Albahaca (1998) i el relat Amapolar (2003),[2] publicats de nou el 2019 juntament amb el llibre Alismas.[4] El 2005 va publicar el llibre Tracta'm bé, que tracta sobre el maltractament físic i psicològic.[2] El 2006 va rebre el premi de narrativa per a dones de Terrassa pel relat Arborcer i el 2007 va ser premiada al certamen de contes breus d'Adrogué, a Buenos Aires, amb el relat La línea.[3]

També ha publicat llibres de poesia com Calma corazón, calma o Fumar en la bañera. A banda de la seva activitat com a escriptora, és professora de l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès i d'altres centres públics i privats.[3]

Va estar casada amb l'actor Eduard Fernández durant 25 anys; tenen una filla, Greta Fernández. Arran del divorci, molt dur segons Berbel, va publicar un llibre autobiogràfic sobre la ruptura titulat Irse.[5][6]

Referències

[modifica]
  1. «Esmeralda Berbel Perdiguero». Memòries de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aigües de Barcelona. [Consulta: 20 juliol 2002].
  2. 2,0 2,1 2,2 «La badalonina Esmeralda Belbel presenta "Tracta'm bé" a l'Abacus». Vilaweb, 15-03-2005.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Esmeralda Berbel» (en castellà). Godall Edicions. [Consulta: 20 març 2021].
  4. «Alismas» (en castellà). Godall Edicions. [Consulta: 12 juny 2021].
  5. Antón, Jacinto «Dolorosa història de ruptura amb actor de fons». El País, 11-05-2018.
  6. Meseguer, Astrid «Diario de una ruptura dolorosa: “¿Qué nos ha pasado?”». La Vanguardia, 23-05-2018.