Espós (Altron)

Espós

Tipus	antic assentament
Localització
Entitat territorial administrativa	Altron (Pallars Sobirà)
42° 26′ 30″ N, 1° 06′ 48″ E
Característiques
Altitud	1.100 m
Història
Estat de conservació	enderrocat o destruït

Espós és un despoblat del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Altron.

És al sud-sud-est del poble d'Altron, en el vessant nord-est del Serrat dels Planers, a la dreta del Barranc de la Font de Mestre. És a llevant del Serrat del Clot del Cumó. Hi mena una pista forestal, la Pista d'Espós, que sortia cap al sud-est del punt quilomètric 6 de la carretera LV-5225 i passa per la Borda de Bernadí. La pista, en el tram inicial està perduda.

Actualment no se'n veuen vestigis, tot i que la memòria popular de la zona en sap l'emplaçament. La toponímia sí que n'ha conservat l'emplaçament.

Etimologia

Segons Joan Coromines,Espós, com Espot, és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Tot i l'evidència, segons Coromines, de l'origen preromà, bascoide, es poden aventurar almenys dues hipòtesis diferents: la unió de l'arrel aitz (penya, roca) amb pe (sota), és a dir, sota la penya, fent referència al seu emplaçament. D'altra banda, la segona hipòtesi, el fa venir d'ez (no) i potu (junts, units).

Història

Podria tractar-se de la Civitate Exposita citada en documents del segle ix per aquests entorns.

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Espot/Espós». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Altron». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

• Espós en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya