España Sagrada
(es) España sagrada  | |
|---|---|
 | |
| Subtítol | Theatro geographico-historico de la Iglesia de España |
| Tipus | obra creativa i obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Enrique Flórez Manuel Risco Vicente de la Fuente Carlos Ramón Fort y Pazos Eduardo Jusué Pedro Sáinz de Baranda |
| Llengua | castellà |
| Publicació | Espanya, 1747 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | enciclopèdia |
España Sagrada. Theatro Geográphico-Histórico de la Iglesia de España és una obra d'història eclesiàstica espanyola, d'una importància extraordinària per la inclusió de nombrosos documents, notícies, il·lustracions i antiguitats de tota mena. Va ser concebuda i en bona part escrita pel frare agustí Enrique Flórez durant el segle xviii i, més endavant, continuada per altres frares agustins i la Reial Acadèmia de la Història. L'obra, que va agrupar un total de 56 volums en ser finalitzada, va sorgir en l'època de la Il·lustració. Destaca també pel seu esperit crític i objectiu, seguint una metodologia científica per verificar els fets històrics, que la va convertir en un clàssic de la historiografia espanyola.
Història
[modifica]La idea de confeccionar una història eclesiàstica espanyola comença a formar-se el 1734, de la mà de Gregori Maians, i més endavant d'altres d'historiadors com Agustín de Montiano. Tanmateix, l'alt cost econòmic que suposava, per la realització de nombrosos viatges per consultar els arxius eclesiàstics de cada diòcesi i arxidiòcesi el feia inviable.[1] Després d'un intent infructuós, obra d'Alonso Verdugo, es va generar malestar dintre de la Reial Acadèmia de la Història a causa del rebuig dels diversos projectes que s'havien presentat.[2]
Flórez sembla que havia començat l'obra el 1742, quan es documenta que va iniciar a realitzar nombrosos viatges.[3] El frare agustí va rebre el suport de Juan de Iriarte, amic i company de Maians, i de fra Martín Sarmiento, que va aportar molts documents i manuscrits inèdits per realitzar l'obra. Originalment va comptar amb el suport literari del mateix Maians i amb el finançament econòmic de Ferran VI, perquè aquesta obra convenia a la seva política regalista.[4] Finalment el 1747 va sortir a la llum España Sagrada de Flórez. En el moment de la seva publicació, España Sagrada va representar una fita en la historiografia a l'Espanya de la Il·lustració, perquè es basava en materials i documents originals, convertint-se en una obra de referència d'erudició i autoritat per als historiadors del moment i posteriors. Flórez va confeccionar un total de 29 volums,[2] els cinc primers entre 1747 i 1750, i la resta progressivament fins a 1775, dos de forma pòstuma. Continuarien la tasca els frares agustins Manuel Risco, Antolín Merino i José de la Canal fins a 1836, quan amb la desamortització, l'obra va recaure en la Reial Acadèmia de la Història,[4] i no es va acabar fins al segle xx.[5]
El 2014 es va publicar una nova edició de tota la col·lecció, amb un tom addicional com a índex, editada per Rafael Lazcano, que modernitza la grafia i corregeix errades d'escriptura.[5][6]
Metodologia
[modifica]La metodologia que va seguir per dur a terme l'obra va ser en consonància amb els ideals del nou segle i de la Il·lustració, però sempre dintre de la fidelitat a l'Església. Per tant, es tracta d'una obra crítica i amb rigor, buscant sempre la veritat i allunyant-se de l'obscurantisme, que busca seguir el mètode científic dintre del camp de la història.[7] Per a sostenir les seves idees es basa en documents, textos, mapes i altres fonts, tant d'origen eclesiàstic com laic, a més de revisar nombrosos arxius i biblioteques,[8] i en definitiva de verificar les dades que llegeix, amb abundants fonts documentals i seguint autors fidedignes, de fet, allà on no era capaç de demostrar o dilucidar la veritat, no ho afirma amb seguretat.[7]
Per a la realització, va dur a terme viatges o expedicions literàries de les quals tornava amb documents inèdits, monedes, còpies d'inscripcions, i altres artefactes.[8] A més, Flórez, que havia estudiat teologia, va haver d'enfrontar-se a moltes matèries que eren desconegudes per a ell com l'epigrafia, la paleografia, la numismàtica, entre d'altres.[9] Tanmateix, segons Jesús Salas, malgrat viatjar per bona part d'Espanya, manca coneixement directe d'alguns llocs, com és el cas de la descripció de la torre d'Hèrcules, feta de manera indirecta.[8]
Contingut
[modifica]L'obra compta amb un total de 56 toms,[5] dels quals 29 els va arribar a confeccionar el mateix Flórez fins a la seva mort. Els dos primers volums tracten sobre la geografia i la cronologia de la institució eclesiàstica a la península Ibèrica, mentre la resta de volums acostumen a tractar sobre estudis concrets de les diòcesis i arxidiòcesis espanyoles, i dels canvis introduïts amb el temps.[4]
| Tom | Títol |
|---|---|
| I | Clave geográfica |
| II | Cronología de la historia antigua |
| III | Predicación de los Apóstoles en España |
| IV | Origen y proceso de los obispados |
| V | Provincia Cartaginense |
| VI | Iglesia de Toledo en cuanto metropolitana |
| VII | Iglesias sufragáneas antiguas de Toledo: Acci, Arcávica, Basti, Reacia, Bigastro, Cástulo, Compluto, Dianio, Elotana Ilici, Mentesa, Oreto y Osma |
| VIII | Iglesias que fueron sufragáneas de Toledo: Palencia, Setabi, Segovia, Segobriga, Segoncia, Valencia, Valeria y Urci |
| IX | Provincia Bética e Iglesia de Sevilla |
| X | Iglesias sufragáneas antiguas de Sevilla: Abdera, Asido, Astigi y Córdoba |
| XI | Vidas y escritos de algunos varones ilustres cordobeses que florecieron en el siglo nono |
| XII | Iglesias sufragáneas antiguas de Sevilla: Égabro, Elepla, Eliberi, Itálica, Málaga y Tucci |
| XIII | Iglesia de Lusitania y su metrópoli Mérida |
| XIV | Iglesias de Ávila, Calabria, Coria, Coimbra, Évora, Egitana, Lamego, Lisboa, Ossonaba, Pacense, Salamanca, Viseo y Zamora |
| XV | Provincia antigua de Galicia y su metrópoli, la Iglesia de Braga |
| XVI | Iglesia de Astorga |
| XVII | Iglesia de Orense |
| XVIII | Iglesias Britoniense y Dumiense |
| XIX | Iglesia Iriense y Compostelana, hasta su primer arzobispo |
| XX | Historia Compostelana |
| XXI | Iglesia de Porto de la Galicia antigua |
| XXII | Iglesia de Tuy |
| XXIII | Iglesia de Tuy |
| XXIV | Cantabria y Antigüedades tarraconenses |
| XXV | Iglesia de Tarragona |
| XXVI | Iglesias de Auca, Valpuesta y de Burgos |
| XXVII | Iglesias colegiales, monasterios y santos de la diócesis de Burgos: conventos, parroquias y hospitales de la ciudad |
| XXVIII | Iglesia Ausonense |
| XXIX | Iglesia de Barcelona |
| XXX | Iglesia de Zaragoza |
| XXXI | Varones ilustres cesaraugustanos |
| XXXII | Vasconia. Iglesias de Calahorra y de Pamplona |
| XXXIII | Antigüedades civiles y eclesiásticas de Calahorra, y obispados de Nágera y Álava |
| XXXIV | Iglesia de León |
| XXXV | Iglesia de León |
| XXXVI | Iglesia de León |
| XXXVII | Región de los asturos, reino de Asturias y memoria de sus reyes. Fundación de la ciudad e iglesia de Oviedo |
| XXXVIII | Iglesia de Oviedo |
| XXXIX | Iglesia de Oviedo. Historia de la fundación del principado de Asturias |
| XL | Ciudad e Iglesia de Lugo |
| XLI | Iglesia de Lugo |
| XLII | Antigüedades civiles y eclesiásticas de las ciudades de Dertosa, Egara y Empurias |
| XLIII | Iglesia de Gerona |
| XLIV | Iglesia de Gerona |
| XLV | Iglesia de Gerona, colegiatas, monasterios y conventos |
| XLVI | Iglesias de Lérida, Roda y Barbastro |
| XLVIII | Iglesia de Barbastro |
| XLIX | Iglesia de Tarazona |
| L | Iglesias de Tarazona y de Tudela |
| LI | Obispos españoles titulares de las iglesias in partibus infidelium, o auxiliares de las de España |
| LII | Tablas abreviadas para la reducción del cómputo árabe y del hebraico al cristiano y viceversa |
| LIII | Iglesia apostólica de Iliberri |
| LIV | Iglesia apostólica de Iliberri |
| LV | Iglesia apostólica de Iliberri |
| LVI | Iglesia apostólica de Iliberri |
Referències
[modifica]- ↑ Salas Álvarez, 2009, p. 57.
- ↑ 2,0 2,1 Salas Álvarez, 2009, p. 58.
- ↑ Salas Álvarez, 2009, p. 60.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Salas Álvarez, 2009, p. 59.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Balboa, José Antonio «La España Sagrada». El Bierzo Digital, 12-12-2013.
- ↑ Balboa de Paz, José Antonio «La 'España Sagrada' renace». Diario de León, 04-05-2014.
- ↑ 7,0 7,1 Campos y Fernández de Sevilla, 2010, p. 27-28.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Salas Álvarez, 2009, p. 60-61.
- ↑ Campos y Fernández de Sevilla, 2010, p. 26.
Bibliografia
[modifica]- Campos y Fernández de Sevilla, Francisco Javier «El P. Flórez y los estudios de la historia antigua de España en el reinado de Carlos III (1759-1788)». Cuadernos de Investigación Histórica, 2010, pàg. 23-63.
- Salas Álvarez, Jesús «La antigüedad clásica en la España Sagrada del Padro Henrique Flórez de Setién y Huidobro». Gerión, vol. 27, núm. 2, 2009, pàg. 58-78.