Espai (filosofia)
L'espai és un concepte tradicional en filosofia, igual que el temps, pertanyent al camp de l'ontologia, la filosofia analítica i l'epistemologia. Moltes de les explicacions tradicionals han estat superades per la ciència, especialment per la física.
Existent o conceptual?
[modifica]Una primera divisió separa els filòsofs que creuen que l'espai té una realitat física i els que creuen que és només un concepte abstracte de la nostra ment. Els primers pensen que el món efectivament està estructurat en dimensions (de les quals percebem tres) i que l'espai és el lloc on passen els esdeveniments que podem copsar amb els sentits, l'àmbit de l'experiència. L'espai equival doncs al conjunt de cossos i les seves interaccions i és en gran manera el món exterior a nosaltres mateixos. Alguns pensadors medievals no negaven la realitat física de l'espai, però afirmaven que era la presó de l'ànima, el regne del cos i precisament per això definien Déu com el que no ocupa espai (és només esperit i per tant omnipresent).
Els pensadors idealistes afirmen que l'espai és una categoria mental, sense correspondència amb la realitat. Plató va ser el primer a afirmar que allò perceptible no és veritable, que els sentits són enganyoosos. Però va ser Kant qui li va donar el seu caràcter definitiu com a concepte. Afirmava que era un concepte a priori, una forma innata, que permet a la nostra ment classificar els esdeveniments i les dades sensibles en categories concretes, que permet per tant la percepció (alhora que la limita, segons explica amb la paradoxa del colom). No existeix un espai com a tal, és un nom donat per englobar tot el que hi ha fora d'un mateix (sent fora una altra convenció) per facilitar la comprensió.
Absolut o relatiu?
[modifica]Els primers pensadors van arribar a un concepte d'espai absolut, que servís com a referència de cada cos particular. Afirmaven que no es poden fer mesures o afirmacions de localització sense un marc de referència més ampli; un cos es distingeix de l'altre mitjançant un límit perquè tots dos pertanyen a l'espai global.
La teoria de la relativitat general d'Einstein, en canvi, afirma que l'espai i el temps són relatius, que són dimensions que depenen l'una de les altres i totes de l'espectador. Els cossos, incloent les persones, deformen aquest continu espaitemps per la seva simple presència.