Vés al contingut

Esparta (ciutat moderna)

Plantilla:Infotaula geografia políticaEsparta
Σπάρτη (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusvila i ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 37° 04′ 26″ N, 22° 25′ 46″ E / 37.0739°N,22.4294°E / 37.0739; 22.4294
EstatGrècia
Entitat territorial administrativaadministració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
RegióRegió del Peloponès
Unitat perifèricaunitat perifèrica de Lacònia
MunicipiSparta Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població15.673 (2001) Modifica el valor a Wikidata (185,48 hab./km²)
Geografia
Superfície84,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud210 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal23100 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic27310 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc websparti.gov.gr Modifica el valor a Wikidata

Esparta (grec: Σπάρτη, Sparti) és una petita ciutat del Peloponès, centre administratiu de la unitat perifèrica de Lacònia, el municipi d'Esparta i el districte municipal dels espartans.

Es troba a la vall del riu Eurotes, entre les muntanyes del Taíget a l'oest i el Parnon a l'est.

Fou fundada el 1834,[1] just al sud de les ruïnes de l'antiga Esparta, per Otó I de Grècia i substituí Mistràs com a centre regional. Fou construïda per planificadors de Baviera. Avui en dia, bona part del seu urbanisme i els seus carrers originals estan ben conservats i la ciutat és el centre cultural, econòmic i polític de Lacònia. El 2011 tenia 16.239 habitants. No queden gaire vestigis de la ciutat antiga.

El districte municipal dels espartans («municipi dels espartans» fins al 2010) abasta la comunitat municipal dels espartans (incloent-hi la mateixa Esparta i cinc altres localitats) i les comunitats locals d'Amicles (1.009 habitants), Afissió (583), Kalívia Sokhàs (388) i Kladàs (376). L'agricultura, el comerç i el turisme són la base econòmica de la ciutat.

Referències

[modifica]
  1. Moret, X. «Els últims de Bizanci». El Periódico de Catalunya, 27 agost 2009. [Consulta: 1 agost 2021].