Esperando al mesías
Esperando al Mesías  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Daniel Burman |
| Protagonistes | |
| Producció | Diego Dubcovsky |
| Guió | Daniel Burman i Emiliano Torres |
| Música | César Lerner |
| Fotografia | Ramiro Civita |
| Muntatge | Verónica Chen |
| Productora |
|
| Distribuïdor |
|
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia, Espanya i Argentina |
| Estrena | 2000 |
| Durada | 98 min |
| Idioma original | castellà |
| Rodatge | Buenos Aires |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica i drama |
| Lloc web | aquafilms.com.ar… |
      
| |
Esperando al Mesías és una pel·lícula argentina de l'any 2000 dirigida per Daniel Burman i protagonitzada per Daniel Hendler, Enrique Piñeyro, Héctor Alterio, Melina Petriella, Stefania Sandrelli, Imanol Arias i Dolores Fonzi entre altres. La pel·lícula va ser coproduïda entre l'Argentina, Espanya i Itàlia.[2]
Argumento
[modifica]El jove Ariel, un noi jueu que viu al costat del seu pare i manegen una cafeteria, és incapaç de viure lliurement perquè qüestiona constantment la seva identitat. Casualment coneix a Santamaría, un desocupat, ex bancari, rodamón que viu de buscar documents en les escombraries que retorna als seus propietaris el pagament de petites sumes de diners. Tots dos assistiran a l'ensulsiada de projectes personals, famílies, perspectives. A través dels seus ulls tindrem una altra visió de les coses que ens envolten, una altra perspectiva de les nostres vida assetjada diàriament per crisis existencials.[3]
Repartiment
[modifica]- Daniel Hendler (Ariel Goldstein)
- Enrique Piñeyro (Santamaría)
- Héctor Alterio (Simón)
- Melina Petriella (Estela)
- Stefania Sandrelli (Elsa)
- Chiara Caselli (Laura)
- Gabriela Acher (Sara)
- Imanol Arias (Baltasar)
- Dolores Fonzi (Any)
- Edda Bustamante (mujer trampa)
- Walter Reyno (Gerente)
- Tajma Minoru (Oriental)
- Juan José Flores Quispe (Ramón)
- Eduardo Wigutow (Moshé Levin)
- Beatriz Thibaudin (Anciana)
- Sandra Sandrelli (Santa)
- Ezequiel Chareca (Nene del coro)
Producció i estrena
[modifica]El títol fa al·lusió a la creença jueva d'"esperar el Messies"; en aquest cas, els personatges es mostren al principi inactius i latents, fins que la mort i la crisi els obliguen a actuar i a revalorar les seves vides. La pel·lícula es va estrenar a l'Argentina el 25 de maig de 2000. Es va presentar després al Festival Internacional de Cinema de Toronto el 14 de setembre de 2000, i més tard al Festival Internacional de Cinema de Palm Springs el 12 de gener de 2001.
Premis
[modifica]- Seminci: Premi de l'Associació de la Crítica; Premi FIPRESCI: per una representació honesta, realista i simbòlica de les esperances humanes a Buenos Aires avui; 2000.
- Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana: Tercer Premi Gran Coral; Cuba; 2000.
- Buenos Aires Festival Internacional de Cinema Independent: Premi Especial a Enrique Piñeyro per la seva interpretació; Argentina; 2000.[4]
- Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz: Premi del Públic; França; 2000.[5]
- Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina: Premis Cóndor de Plata; Millor Música, César Lerner i Marcelo Moguilevsky; 2001.
- VII Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida: Millor pel·lícula; Daniel Burman; 2001.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Esperando al Mesías on the Comisión Asesora de Exhibiciones Cinematográficas website
- ↑ Esperando al Mesías a Fotogramas
- ↑ Esperando al Mesías a encadenados.org
- ↑ Ganó el otro cine, otroscines.com
- ↑ Las películas presentadas en La Cita de Biarritz., La Nación, 25 de setembre de 2000
- ↑ Lérida a lento compás, La Nación, 28 de març de 2001
