Esperanza Guisán Seijas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1940  la Corunya (Espanya) |
| Mort | 27 novembre 2015 (75 anys) Santiago de Compostel·la (província de la Corunya) |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Camp de treball | Assaig |
| Ocupació | filòsofa, professora d'universitat, assagista |
| Ocupador | Universitat de Santiago de Compostel·la |
| Família | |
| Germans | María Carmen Guisan |
Esperanza Guisán Seijas (La Corunya, 23 d'abril de 1940[1] - Santiago de Compostel·la, 27 de novembre de 2015)[2] va ser una filòsofa, catedràtica universitària i assagista espanyola, coneguda per haver estat la introductora de l'utilitarisme contemporani a Espanya i difusora d'una ètica informada per la justícia, la felicitat i el benestar.[2]
Membre d'una família molt nombrosa, primogènita de deu germans, va cursar estudis primer a la Escuela de Altos Estudios Mercantiles de La Corunya per indicació del seu pare, que tenia un taller de fusta. Després de treballar com a auxiliar administrativa i professora d'anglès, va obtenir una beca d'una caixa d'estalvis gallega que li va permetre complir el seu somni d'anar a la universitat i, amb vint anys, es va matricular a la Universitat de València on va cursar Filosofia pura. Amb una beca de la Fundación Juan March i fent classes particulars, va poder doctorar-se el 1976 amb la tesi, Necesidad de una crítica de la razón pura práctica.[3] Va tornar a Galícia aquest mateix any i es va incorporar com a professora agregada d'Ètica a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), on va aconseguir la càtedra de Filosofia Moral i Política el 1987.[2]
Des de la universitat es va vincular a l'estudi de l'ètica i de l'utilitarisme, especialment al pensament de John Stuart Mill, del que va traduir a l'espanyol algunes obres i va prologar vàries. El seu pensament la va portar a la defensa d'una ètica laica, que entronqués amb la felicitat, la justícia i el benestar.[2] Va entendre l'utilitarisme en el seu sentit més original, com la defensa de la pròpia felicitat i la felicitat de tots els altres, en el que es considera una ètica que acaba per desembocar en la política.[4] Així, també va entendre la democràcia com una cosa més que un mer sistema instrumental, fet pel qual resultava imprescindible que quedés «eticada». Va ser una ferma defensora del laïcisme i activa en la incorporació en l'ensenyament de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.[2]
De la seva mà es va introduir a Espanya el coneixement més profund de l'utilitarisme, del que va ser, no solament una defensora, sinó també una gran divulgadora. Entorn d'aquest objectiu va crear les revistes Telos i Ágora, i va aconseguir que emergís una xarxa de deixebles i interessats que continuen aquesta labor.[2] Del conjunt de les seves obres, destaquen Razón y pasión en ética, Los dilemas de la ética contemporánea, Introducción a la ética, Manifiesto hedonista (que ha estat considerat un tractat de la felicitat),[4] Ética sin religión y Más allá de la democracia.[3][2][5]
Esperanza Guisán va ser promotora de la Sociedad de Estudios Utilitaristas a Espanya i presidenta d'honor de la Societat Iberoamericana de Estudios Utilitaristas.[3][4]
Referències
[modifica]- ↑ Chevez Hidalgo, Marisol. «En memoria de la filósofa española Esperanza Guisán». diariojudio.com, 02-12-2015. [Consulta: 10 desembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Camps, Victoria «Esperanza Guisán, pasión por la filosofía». El País, 30-11-2015 [Consulta: 10 desembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Esperanza Guisán». www.herdereditorial.com/. [Consulta: 10 desembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 María Cifuentes, Luis. «En recuerdo de Esperanza Guisán». Fundación Cives, 03-12-2015. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 10 desembre 2015].
- ↑ «Guisán, Esperanza». Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 10 desembre 2015].