Esplais Catalans
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | Esplac  |
| Tipus | associació voluntària organització sense ànim de lucre |
| Ideologia | associacionisme progressisme republicanisme laïcisme cooperació educació popular tolerància religiosa |
| Forma jurídica | associació |
| Història | |
| Creació | 1982 |
| Activitat | |
| Membre de | Moviment Internacional dels Falcons Moviment Laic i Progressista |
| Membres | 8.900 (2022) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Afiliació nacional | Consell Nacional de la Joventut de Catalunya |
| Afiliació internacional | Moviment Internacional dels Falcons |
| Lloc web | https://www.esplac.cat |
   
| |
Esplais Catalans (Esplac) és una associació d'esplais, laica i progressista,[1] que té com a finalitat promoure l'oci educatiu i el lleure organitzat per a infants i joves a Catalunya, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones que hi participen i contribuir al desenvolupament integral de la societat.[2] Fundada el 1981, l'associació està formada per més de 100 centres repartits per tot el territori i compta amb diversos centenars de professionals voluntaris.[1] Esplais Catalans té com a valors fonamentals la igualtat, la inclusió, la diversitat i la sostenibilitat.[3]
Activitat
[modifica]Cada any, l'associació organitza una gran varietat d'activitats d'estiu, com ara, campaments, rutes, colònies i cursos per a monitors i direcció d'oci. A més, ofereix jornades i formacions presencials i virtuals pels seus professionals.[4] Una de les trobades més importants de l'associació és l'«Esplaiada», que se celebra cada tres anys en una població diferent de Catalunya. L'«Esplaiada» és una ocasió especial per reivindicar els drets dels infants i la tasca de l'educació laica i voluntària en l'oci, així com per enfortir vincles i donar-se a conèixer a la societat.[5]
El 2022, Esplais Catalans va celebrar la seva 41a Assemblea General Ordinària,[6] un dels principals espais de decisió i reivindicació de l'entitat.[2][7] Prop de 200 monitores i monitors voluntaris de 53 esplais d'arreu de Catalunya van participar en l'assemblea i van aprovar la resolució Precarització juvenil, esplais en perill, que denuncia la dificultat per als joves de compatibilitzar l'associacionisme amb la vida diària en un sistema capitalista que deixa cada vegada menys espai per a l'organització juvenil i les seves conseqüències en l'àmbit dels esplais.[8]
Així mateix, l'Assemblea va destacar la capacitat d'adaptació de l'entitat durant la pandèmia de la Covid-19,[9] i va reivindicar la necessitat de locals dignes per desenvolupar la tasca educativa dels esplais.[6]
Història
[modifica]El 1982, una vintena d'esplais de les ciutats de Barcelona i Badalona, originaris de l'àmbit catòlic, van fundar la primera federació laica i aconfessional de Catalunya.[10][11] El 2009 reunia 102 centres d'esplai en una cinquantena de poblacions i agrupaven uns 6.500 infants i 1.600 monitors.[12]
Durant el debat que es va celebrar als anys vuitanta sobre la professionalització de l'esplai a Catalunya, Esplac va optar per mantenir la seva essència associativa i voluntària, establint diferenciacions entre les diferents funcions, un procés que es va concretar amb la creació d'Entorn l'any 1993, amb l'objectiu de gestionar serveis professionals. Al mateix temps, amb la col·laboració de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, es va fundar l'Escola Lliure El Sol, que, amb un ideari laic i progressista, oferia la formació necessària per als monitors i monitores d'Esplac.[13] D'aquesta manera, es va establir el Moviment Laic i Progressista com a espai prioritari d'acció social per a Esplac i les altres entitats que en formaven part. L'any 1994, els casals i grups de joves que eren part de la comissió Esplac-Jove van crear l'Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya.[14]
Esplais Catalans manté relacions estretes amb el Moviment Laic i Progressista,[3] amb el qual comparteix objectius i valors.[15] L'entitat ha participat en diverses iniciatives conjuntes amb altres associacions del moviment i ha col·laborat en l'organització de jornades i formacions.[9]
El 2007 rebé el premi de cooperació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya per al projecte «Aliança entre joves catalans i marroquins».[16]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 berguedà, aquí. «Més de set-cents monitors, junts per l'educació - 08 abril 2016». El Punt Avui. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 324cat. «Esplac reunirà unes 2.000 persones en la propera trobada d'Esplais Catalans que se celebrarà a Ripoll». CCMA, 25-04-2012. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Esplac». Drac Màgic. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ «Esplais Catalans acaban el verano con 195 actividades y 160 nuevos monitores» (en castellà). La Vanguardia, 09-09-2022. [Consulta: 6 gener 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Els esplais catalans es retroben a Sant Cugat després de la pandèmia». Cugat Notícies. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ 6,0 6,1 «Esplac avisa que la precarització juvenil posa en perill els esplais». Xarxanet, 28-11-2022. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ «Aragonès asiste al encuentro 'Esplaiada' 2022 en Sant Cugat (Barcelona)» (en castellà). Teleprensa. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ «El lleure amenaçat: 1 de cada 10 esplais no té local». El Crític. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ 9,0 9,1 «Torna la presencialitat a les formacions i jornades d'Esplais Catalans | Girona FM 92.7». Girona FM. Arxivat de l'original el 2023-01-06. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ Illa, Oriol; et alii. El Moviment Laic i Progressista: la revolució sense passamuntanyes: manual de dirigents. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, 2006, p. 13 (Quaderns d'educació popular núm 4.). ISBN 978-84-8706-458-6.
- ↑ Aracil Martí, Rafael. Antoni Segura. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2000, p. 51. ISBN 9788483384077.
- ↑ Luque, M.A. «Més de 2.000 persones ompliran els carrers de Terrassa en la Trobada General d'Esplais Catalans». El Punt, 22-04-2009, pàg. 8.
- ↑ «Un mirall de realitats by Esplais Catalans, Esplac». [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ Laïcitat i dret a l'espai públic.. Barcelona: Lliga per la Laïcitat, 2005. ISBN 84-87064-40-X.
- ↑ Torns, Miquel; Lanao, Pau «Fills de la tradició obrera i republicana d'economia social - 06 maig 2013». El Punt Avui (edició Girona) [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ Oliva, Ariadna «El concurs del Consell Nacional de la Joventut premia dos projectes de cooperació juvenil». El Punt Avui, 01-08-2007.
Bibliografia
[modifica]- Claret, Albert. Transformar educant : una història dels esplais catalans. 1ª ed. Barcelona: Esplais Catalans-Esplac, 2016. ISBN 978-84-608-8681-5.
- Illa, Oriol; et alii. El Moviment Laic i Progressista: la revolució sense passamuntanyes: manual de dirigents. Barcelona: Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, 2006, p. 13 (Quaderns d'educació popular núm 4.). ISBN 978-84-8706-458-6.
- Aracil Martí, Rafael. Antoni Segura. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2000, p. 51. ISBN 9788483384077.
Enllaços externs
[modifica]- «Som esplai | Revista on-line d'Esplais Catalans» (en anglès americà). [Consulta: 6 gener 2023].
- «esplaiscatalans Publisher Publications - Issuu». [Consulta: 6 gener 2023].