Vés al contingut

Estació d'Alacant-Benalua

Infotaula estacióEstació d'Alacant-Benalua
Informació general
MunicipiAlacant Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 20′ 16″ N, 0° 29′ 37″ O / 38.337878°N,0.4935°O / 38.337878; -0.4935
Característiques
Estat d'úsdecomissat Modifica el valor a Wikidata

L'estació d'Alacant-Benalua, també coneguda com a estació d'Andalusos, va ser una estació ferroviària de caràcter terminal que va existir a la localitat valenciana d'Alacant. Va estar operativa entre 1888 i 1974.

Situació ferroviària

[modifica]

Està situada al pq 0,1 del ramal que enllaça l'estació de Sant Gabriel amb Alacant-Benalua. A més, antigament constituïa l'estació terminal de la línia Múrcia-Alacant, si bé l'estació d'Alacant-Terminal assumiria aquest rol.

Història

[modifica]

L'estació, construïda per la Companyia dels Ferrocarrils Andalusos,[1] va entrar en servei en 1888.[2] Fins a aquest moment, des de la inauguració de la línia Múrcia-Alacant en 1884 només hi havia hagut un senzill edifici de viatgers. El complex ferroviari es trobava situat a l'alacantí barri de Benalua, aleshores pràcticament deshabitat.[3] A la ciutat coexistia amb l'estació de Madrid, operada per la companyia MSA, que mantenia connexions amb Madrid i la Meseta.

En 1941, amb la nacionalització dels ferrocarrils d'ample ibèric, l'estació va quedar integrada a la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE). L'any 1974 va deixar de prestar serveis[4] i va ser emprada des de llavors com a dipòsit de material per RENFE. Els trens procedents de Múrcia van ser traslladats fins a l'estació d'Alacant-Terminal, on es van centralitzar els serveis ferroviaris. Després de la seua clausura, les instal·lacions van estar abandonades durant molts anys i van deteriorar-se, si bé la platja de vies ha continuat utilitzant-se per acollir serveis logístics i de mercaderies.

Des del 31 de desembre de 2004, Renfe Operadora explota la línia, mentre que Adif és la titular de les instal·lacions ferroviàries.

En l'actualitat, l'edifici de viatgers ha estat restaurat i ocupa la seu de la Casa Mediterrani.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Abellán García, Antonio. Los ferrocarriles del sureste. Instituto Juan Sebastián Elcano/CSIC, 1979. 
  • Aguilar Civera, Inmaculada. Las Estaciones ferroviarias de Madrid. Su arquitectura e incidencia en el desarrollo de la ciudad. Madrid: Servicio de Publicaciones del Colegio Oficial de Arquitectos, 1980. 
  • Aguilar Civera, Manuel José «150 años del ferrocarril. El patrimonio ferroviario». Cursos sobre el patrimonio histórico 3. Actas de los IX Cursos Monográficos sobre el Patrimonio Histórico (Reinosa, julio-agosto 1998). Universidad de Cantabria [Santander], 1998, pàg. 259-280.
  • Comín, Francisco. 150 años de historia de los ferrocarriles españoles. I. Anaya, 1998. 
  • Martínez Medina, Andrés. Arquitectura de la ciudad de Alicante, 1923-1943. La aventura de la modernidad. Alacant: Instituto de Cultura «Juan Gil-Albert», 1998.