L'estació va ser construïda en les acaballes del segle xix amb l'objectiu de ser la seu de nova companyia São Paulo Tramway, Light and Power Company. En les primeres dècades del segle xx, va ser la principal porta d'entrada a la ciutat, però la seva major importància era econòmica: per allí passava el cafè en direcció a Santos i arribaven els productes importats que proveïen a la ciutat en una època en la qual el grau d'industrialització era baix. L'actual estació va ser construïda entre 1895 i 1901, en el lloc de l'original Estação da Luz de 1867. Escollida en un catàleg anglès (és idèntica a una estació existent a Melbourne, Austràlia), els materials per a la seva construcció van ser totalment portats des d'Anglaterra i va ser simplement muntada a São Paulo. El seu projecte és atribuït a l'enginyer anglès Henry Driver. En la dècada de 1940 l'estació va patir un incendi i, després de la reforma, es va afegir una planta administrativa. A partir d'aquest període, el transport ferroviari va entrar en un procés de degradació a Brasil, i també el barri da Luz, amb la consegüent degradació de l'estació. En la dècada de 1990 va passar per una sèrie de reformes, una de les quals va ser encapçalada per l'arquitecte Paulo Mendes da Rocha.
L'estació és una espècie de temple a la magnitud del poder del cafè en la història de la ciutat. Alçada al costat del Jardí da Luz (Jardim da Luz), durant dècades la seva torre va dominar el paisatge paulista. El seu rellotge era la principal referència per posar en hora els rellotges de polsera de la població. En el període d'increment de l'estació (o sigui, en les primeres dècades del segle xx, quan da Luz era una regió destacada a la ciutat), l'Estació formava part d'un conjunt arquitectònic que no només era una referència urbana sinó que també formava part de la vida quotidiana del municipi, constituint allò que es podria titllar com la imatge de la ciutat. L'estació, veïna del Jardim da Luz, era costat de l'edifici de la Pinacoteca de l'Estat, un dels símbols de la regió da Luz, marcant els límits dels barris Bom Retiro i Campos Elisios. A més d'això, fins a mitjans dels anys 70, un tercer element completava aquell espai: en la perspectiva de l'avinguda Tiradentes es localitzava, al davant a la Pinacoteca, un monument a la figura de Ramos d'Azevedo, arquitecte responsable del projecte de diversos edificis importants en aquell període.
