Estació da Luz
Estació da Luz | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Estació de ferrocarril i railway station above ground (en) | |||
Construcció | 1r març 1901 | |||
Obertura | 16 febrer 1867 | |||
Cronologia | ||||
Incêndio na Estação da Luz em 1946 (pt) | ||||
Característiques | ||||
Estat d'ús | en funcionament | |||
Altitud | 749 m | |||
Andana central | 1 | |||
Andana lateral | 2 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Bom Retiro District (Brasil) (en) i São Paulo (Brasil) | |||
| ||||
Bé declarat patrimoni pel IPHAN | ||||
Data | 10 octubre 1996, 1996 | |||
Identificador | 944 | |||
Bé declarat pel Conpresp | ||||
Data | 5 abril 1991 | |||
Patrimoni declarat pel CONDEPHAAT | ||||
Data | 16 juny 1982 | |||
Patrimoni declarat pel CONDEPHAAT | ||||
Data | 13 maig 1982 | |||
Bé declarat pel Conpresp | ||||
Activitat | ||||
Propietat de | São Paulo | |||
Gestor/operador | Companhia Paulista de Trens Metropolitanos (en) | |||
L'estació da Luz (en portugués, Estação da Luz) és una coneguda estació de tren localitzada en el barri da Luz, a São Paulo, Brasil. Forma part del sistema de trens metropolitans de la Companhia Paulista de Trens Metropolitanos (CPTM). L'estació alberga el Museu de la Llengua Portuguesa (Museu da Língua Portuguesa), inaugurat el 2006, per la qual cosa també se l'anomena Estação Llum dona Nossa Língua.
L'estació va ser construïda en les acaballes del segle xix amb l'objectiu de ser la seu de nova companyia São Paulo Tramway, Light and Power Company. En les primeres dècades del segle xx, va ser la principal porta d'entrada a la ciutat, però la seva major importància era econòmica: per allí passava el cafè en direcció a Santos i arribaven els productes importats que proveïen a la ciutat en una època en la qual el grau d'industrialització era baix. L'actual estació va ser construïda entre 1895 i 1901, en el lloc de l'original Estação da Luz de 1867. Escollida en un catàleg anglès (és idèntica a una estació existent a Melbourne, Austràlia), els materials per a la seva construcció van ser totalment portats des d'Anglaterra i va ser simplement muntada a São Paulo. El seu projecte és atribuït a l'enginyer anglès Henry Driver. En la dècada de 1940 l'estació va patir un incendi i, després de la reforma, es va afegir una planta administrativa. A partir d'aquest període, el transport ferroviari va entrar en un procés de degradació a Brasil, i també el barri da Luz, amb la consegüent degradació de l'estació. En la dècada de 1990 va passar per una sèrie de reformes, una de les quals va ser encapçalada per l'arquitecte Paulo Mendes da Rocha.
L'estació és una espècie de temple a la magnitud del poder del cafè en la història de la ciutat. Alçada al costat del Jardí da Luz (Jardim da Luz), durant dècades la seva torre va dominar el paisatge paulista. El seu rellotge era la principal referència per posar en hora els rellotges de polsera de la població. En el període d'increment de l'estació (o sigui, en les primeres dècades del segle xx, quan da Luz era una regió destacada a la ciutat), l'Estació formava part d'un conjunt arquitectònic que no només era una referència urbana sinó que també formava part de la vida quotidiana del municipi, constituint allò que es podria titllar com la imatge de la ciutat. L'estació, veïna del Jardim da Luz, era costat de l'edifici de la Pinacoteca de l'Estat, un dels símbols de la regió da Luz, marcant els límits dels barris Bom Retiro i Campos Elisios. A més d'això, fins a mitjans dels anys 70, un tercer element completava aquell espai: en la perspectiva de l'avinguda Tiradentes es localitzava, al davant a la Pinacoteca, un monument a la figura de Ramos d'Azevedo, arquitecte responsable del projecte de diversos edificis importants en aquell període.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- JORGE, Clóvis de Athayde; Luz – Notícias e reflexões; São Paulo: Departamento do Patrimônio Histórico, 1988
- ELIAS, Maria Beatriz de Campos (org.); Um século de Luz; São Paulo: Editora Scipione, 2001
- TOLEDO, Benedito Lima de; São Paulo: Três cidades em um século, São Paulo: Editora Cosac e Naify, 2003.