Estació de la Magòria
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici d'estació de ferrocarril  | |||
| Arquitecte | Josep Domènech i Estapà | |||
| Obertura | 1912 | |||
| Clausura | 1974 | |||
| Ús | centre cívic | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Bordeta (Barcelonès) | |||
| Localització | Gran Via de les Corts Catalanes, 247 i Moianès, 1 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30308 | |||
| Id. Barcelona | 1747 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Generalitat de Catalunya | |||
| Ocupant | Casal Cívic i Comunitari Barcelona - Magòria | |||
.jpg)
L'Estació de la Magòria és un edifici situat a la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer del Moianès, al barri de la Bordeta de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment allotja un centre cívic.[2]
Història
[modifica]Deu el nom a la riera que passava per aquest indret, i fou inaugurada el 19 de desembre del 1912 com a estació terminal de la línia Barcelona-Martorell dels Ferrocarrils Catalans (actual línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).[1][3]
El 1926, el servei de viatgers es traslladà a l'estació soterrada de la plaça d'Espanya, quedant-hi únicament el de mercaderies fins al seu tancament el 1974. Des d'aleshores, l'edifici va romandre en desús fins a la seva rehabilitació el 2006.[4]
Descripció
[modifica]Projectat per l'arquitecte Domènech i Estapà, és de planta rectangular amb un gir a l'extrem dret per tal de situar-hi l'andana i l'entrada i sortida de trens. Consta de dues plantes: la planta baixa amb els usos i espais característics d'una estació i la planta superior concebuda com a habitatge del cap d'estació, que podia accedir-hi a través d'unes escales a l'espai triangular de la cantonada.[1]
Finalment, el conjunt és coronat per una torre-rellotge que marca la verticalitat de l'edifici; element també diferenciador de l'edifici i element atractiu i decorat amb l'ús del maó. Hi ha també altres finestres i portes emmarcades amb maons com la finestra trigeminada sobre la porta principal de l'estació. També utilitza la decoració de ceràmica vidriada en forma de trencadís en l'entrada al restaurant per la torre, a la coberta de la torre-rellotge i ceràmica de color verd en diferents finestres per tal d'afegir un element de policromia.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Estació de la Magòria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casal Cívic i Comunitari Barcelona - Magòria». Guia de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Palumbo, Annalisa «La estación de la Magòria, torre árabe que domina la Bordeta». El Periódico, 24-12-2014.
- ↑ «Estació de la Magòria». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Fuentes Milà, Sergio. «L'estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de l'arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)». A: IX Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013.
Enllaços externs
[modifica]
- «Estació de la Magòria». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.