Vés al contingut

Estamenya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estamenya (matèria))
Teixit de sarja. L'estamenya seria un sarja de llana.
Frare caputxí vestit amb l'hàbit actual. Els hàbits antics solien ser d'estamenya.

El terme estamenya[1] (del llatí staminea, derivat d'stamen «estam»)[2] fa referència a un tipus de teixit de llana pentinada. També es coneix com a «teixit de llana o estam».[3]

Al llarg del temps la seva consideració ha variat de forma important. Originalment, es tractava d'una tela d'una certa categoria, teixida amb estam (fil de llana pentinada, conservant les millors fibres).[4] En èpoques posteriors, l'estamenya de llana fou considerada com una tela senzilla i ordinària. Hi ha documentades teles d'estamenya basades en seda, cotó o barreges de fils de fibres diferents.

En l'actualitat, l'estamenya o etamina (del francès étamine) és un teixit poc espès de fils gruixuts, amb aspecte rústic, com si fos treballat de manera artesanal.[5] No obstant això, presenta un tacte rígid propi de les teles amb «cos» a causa l'alta torsió de les fibres que el componen.[3]

És una tela resistent i duradora que s'utilitza per a la confecció de roba informal en la temporada primavera-estiu, si és de cotó 100 % o mescla de cotó.[6] Les estamenyes de llana o mescla de llana, que poden ser jaspiades, i les de mescla de polièster i raió serveixen per a sastrería i roba d'oficina.

Definicions

[modifica]
« Estameña, tela conocida, dicha así por ser la urdimbre y trama de estambre. »
— Tesoro de la lengua castellana o española. Sebastián de Covarrubias.
  • 1743. Étamine, en francès.[8]
  • 1794. En una obra traduïda del francès només es fa referència a les estamenyes teixides amb llana i seda.[9]
    • Estamenyes llises (fines, semi-fines i ordinàries)
    • Estamenyes revirades
    • Estamenyes estampades
  • 1836. "Estamenha", en portuguès: "Tecido delgado de lan, pouco tapado"[10]
  • 1839. "Estamenya. Teixit de llana ordinari i senzill".[11]
  • 1840. L'obra Diccionario teórico, práctico, histórico y geográfico de comercio, patrocinada per la Junta de Comerç de Barcelona, esmenta estamenyes molt diverses.[12]
  • 1853. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola. José Oriol Ronquillo y Vidal. Vegeu "estameña".[13]

Documents

[modifica]
  • 1370. Hi ha un document que detalla algunes de les banderes i penons d'estamenya de l'estol català de deu galeres que va formar part de les 32 galeres que acompanyaren el papa Urbà V des d'Itàlia fins a França. Aquest estol fou cedit per Pere el Cerimoniós.[14][15]
  • 1464. València. Bandera d'estamenya.[16] (Vegeu Senyera del País Valencià).
  • 1491. El Llibre del coch esmenta l'estamenya emprada com a colador.[17]
  • 1503. "... un mongil d'estamenya negre quasi nou..."[18]
  • 1541.[19]
« ... En Damià Armengol, teixidor de llana, responent, qui jura a nostre Senyor Déu, etc. Fonch interrogat [de] una peça de estamenya que és stada attrobada en lo teler en casa sua pròpria de aquell, o que diga de qui és. E dix que stà en veritat que ell, responent, acostuma en sa casa a teixir algunes estamenyes e draps de molts particulars .... »
  • 1637. Hàbits de monges d'estamenya basta.[20]
  • 1666. Peça d'estamenya robada per un soldat.[21]
  • 1678. Estamenya quinzena (de 15 centenes de fils) teixida a Mallorca.[22]
  • 1690. Diverses estamenyes esmentades en el plet de la cartoixa del Paular.[23]
  • 1797. "Estameñas de lino" teixides a Jerez de los Caballeros (Badajoz).[24]
  • 1837. En el llibre La cuynera catalana es parla de l'estamenya usada com a colador.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «estamenya». DCVB.
  2. ↑ «Estameña». Vocabulario de comercio medieval. Legado Gual Camarena. Universidad de Murcia.
  3. ↑ 3,0 3,1 Travers-Spencer, Simon; Zaman. Directorio de formas y estilo para diseñadores de moda. Barcelona (España): Editorial Acanto, 2008, p. 129. ISBN 978-84-95376-85-5. «Se llama lana de estambre a una lana de fibras largas que en el proceso de hilado se han peinado y dado una torsión alta, dando un acabado suave y fuerte.» 
  4. ↑ «estam». DCVB.
  5. ↑ Baugh, Gail. «Sección tres: Directorio textil. Capítulo uno: Estructura. Etamina». A: Manual de tejidos para diseñadores de moda.. En castellano, 1ª. Barcelona (España): Parramón Ediciones, S.A, 2011, p. 84. ISBN 978-84-342-3831-2. «La etamina emplea hilos gruesos para obtener una textura áspera con ligamento esterilla.» 
  6. ↑ Baugh, Gail. «Sección tres: Directorio textil. Capítulo uno: Estructura. Etamina». A: Manual de tejidos para diseñadores de moda.. En castellano, 1ª. Barcelona (España): Parramón Ediciones, S.A, 2011, p. 84. ISBN 978-84-342-3831-2. «La etamina de algodón se puede emplear en pantalones y chaquetas no estructurados, aunque puede encogerse.» 
  7. ↑ Sebastián de Covarrubias; Noydens Parte Primera [y segunda] del Tesoro de la lengua castellana o espanola, compuesto por el licenciado Don Sebastian de Covarrubias Orozco,... anadido por... P. Benito Remigio Noydens.... Melchor Sanchez, 1674, p. 58–. 
  8. ↑ Chomel. Supplément au dictionnaire oeconomique: contenant divers moyens d'augmenter son bien et de conserver sa santé.... chez la Veuve Estienne, ruë Saint Jacques, vis-à-vis la ruë du Plâtre, à la Vertu, 1743, p. 1–. 
  9. ↑ Encyclopedia metódica: fábricas, artes y oficios. en la imprenta de Sancha, 1794, p. 293–. 
  10. ↑ Francisco Solano Constancio. Novo diccionario critico e etymologico da lingua portugueza.... Casimir, 1836, p. 520–. 
  11. ↑ Labernia, Pere. Diccionari de la llengua catalana. Estampa dels hereus de la V. Pla, 1839, p. 578–. 
  12. ↑ Jaime Boy. Diccionario teórico, práctico, histórico y geográfico de comercio. Publicado bajo los auspicios de la M.I. Junta de Comercio de Barcelona, Imprenta de V. Torras, 1840, p. 1–. 
  13. ↑ José Oriol Ronquillo y Vidal. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola: Que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. D. A. Gaspar, 1853, p. 526–. 
  14. ↑ GALERES CATALANES ENVIADES AL PAPA URBÀ V.
  15. ↑ Histoire d ́Urban V et son siècle d ́après les manuscrits du Vatican. Ambroise Bray, 1863, p. 467–. 
  16. ↑ Historia de la ciudad y reino de Valencia. D. Benito Monfort, 1845, p. 419–. 
  17. ↑ Rupert de Nola. Libre de doctrina pera ben seruir, de tallar y del art de coch, ço es de qualseuol manera de potages y salses, 1520, p. 36–. 
  18. ↑ Pompeu Fabra; Manuel de Montoliu Diccionari Aguiló: Volum 5. Lletres M a O. Institut d'Estudis Catalans, p. 142–. GGKEY:CWUX8CN8XWQ. 
  19. ↑ Pablo Pérez García; Jorge Antonio Catalá Sanz Epígonos del encubertismo: proceso contra los agermanados de 1541. Generalitat Valenciana, Direcció General del Llibre i Coordinació Bibliotecària, 2000. ISBN 978-84-482-2522-3. 
  20. ↑ Carlos Puyol Buil. Inquisición y política en el reinado de Felipe IV: los procesos de Jerónimo de Villanueva y las monjas de San Plácido, 1628-1660. Editorial CSIC - CSIC Press, 1993, p. 68–. ISBN 978-84-00-07384-8. 
  21. ↑ Joan Busquets i Dalmau. La Catalunya del Barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real (1626-1683). L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 475–. ISBN 978-84-7826-573-2. 
  22. ↑ Mariana Vinent Cardona. Estudio Particular Sobre Las Artes Decorativas en Menorca. Editorial Visión Libros, p. 72–. ISBN 978-84-9983-266-1. 
  23. ↑ Memorial ajustado del pleyto que la cartuja del Paular siguio el año de 1690, con el prior de Grenoble sobre la eleccion de prelado: sigue un informe ajustado a los hechos, violencias, y malos tratamientos de los prelados de la Cartuja, contra sus religiosos legos. en la imprenta de Pedro Marin, 1779, p. 614–. 
  24. ↑ Eugenio Larruga. Memorias políticas y económicas sobre los frutos, comercio, fábricas y minas de España: con inclusion de los reales decretos, ordenes, cedulas, aranceles y ordenanazas expedidas para su gobierno y fomento. Tomo XL .... por Don Antonio Espinosa, 1797, p. 145–. 
  25. ↑ Quadern IV y suplement á la cuynera catalana o sia tractat de rebosteria .... V. Torras, 1837, p. 25–. 

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estamenya&oldid=31572299»