Sendat
Sendat era la denominació genèrica antiga de qualsevol roba fina de seda. S'usava en peces de vestir, vels, banderes, penons, roba de llit, folradures,... Per les seves característiques físiques de finor i porositat, algunes varietats de sendat s'usaven en la fabricació de sedassos. També es podien emprar directament per a colar líquids o passar pólvores.[1]
Algunes traduccions al francès del teme occità o català sendat, el fan equivalent al terme francès taffetas. En castellà és cendal.[2]
Etimologia
[modifica]L'etimologia de sendat és controvertida. Hi ha autors que fan derivar el terme de “seda” i altres de “sindone”.
ETIMOLOGÍA. Del árabe sendal, tafetán; griego, σινδών (sindón), tela fina; latín, sindon; italiano, zendale; francés, cendal; provenzal, cendal, cendat, sendat; catalán, cendal, cendat.
Documents
[modifica]- 1271. Barcelona. Llibre verd: “...sendats de Lucca, sendats reforsats e plans, cendat d'oltra mar...”[5]
- 1285. En un sirventès de Pèire Vidal: "Sendatz vermelhs, endis e ros".[6][7]
- 1289. En un document asturià: “una colcha de çendal ialne” (una colxa de sendat groc).[8]
- En el Decameró (1349-1351): "... in una giubba de zendado verde rimase..."[9]
- 1375. Corts de Montsó.[10]
- 1383.[11]
- 1463. Catalunya. Els sendats i altres robes cares havien de pagar la taxa d'un sou per lliura, considerant el preu del teixit.[12]
- 1718. “ XII pesses de cendats verts e XII pesses de cendats vermells... compraren a Montpesler...”.[13]
- 1763.[14]
- 1800. "Zendado" en italià.[15]
- 1840. Diccionari italià: "zendado".[16]
Referències
[modifica]- ↑ DCVB: Sendat.
- ↑ *Dictionnaire de la langue des troubadours: 5: Q-Z.. Chez Silvestre, 1843, p. 148–.
- ↑ Roque Barcia. Primer diccionario general etimológico de la lengua española. Seix, Editor, 1902.
- ↑ Roque Barcia. Volum 2.
- ↑ Boletín de la Real Academia de la Historia. Real Academia de la Historia., 1968.
- ↑ Des Tensons, des Complaintes historiques, des pieces sur les Croisades, des Sirventes historiques, des Sirventes divers, et des pieces Morales et Religieuses. Didot, 1819, p. 187–.
- ↑ Raynouard (M., François-Just-Marie). Lexique roman; ou, Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours, et d'extraits de poëms divers. Silvestre, 1842, p. 567–.
- ↑ Xosé Lluis García Arias. Contribución a la gramática histórica de la lengua asturiana y a la caracterización etimológica de su léxico. Universidad de Oviedo, 1988, p. 318–. ISBN 978-84-7468-150-5.
- ↑ Boccaccio (Giovanni). Il decameron di messer Giovanni Boccaccio cittadino fiorentino. Pagnoni, 1875, p. 265–.
- ↑ Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. en la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 248–.
- ↑ Academia de Buenas Letras de Barcelona. Sobiranes de Catalunya: recull de monografíes històriques. Institut d'Estudis Catalans, 1928, p. 169–. GGKEY:9R9GENXT5G6.
- ↑ Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: documentos relativos a aquellos sucesos. Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de Don Juan II. Tomos 14 al 26. En la Imprenta del Archivo, 1862, p. 222–.
- ↑ Cuadernos de historia de España. Facultad de Filosofía y Letras, 1961.
- ↑ La Historia del noble y esforçat cavaller Pierres de Provença y de la gentil Magalona filla del Rey de Napols y de les fortunes y treballs que passaren en la sua molt enamorada vida. per Jaume Brò, 1763, p. 23–.
- ↑ Carlo Antonio Marin. Storia Civile E Politica Del Commercio de'Veneziani. Coleti, 1800, p. 253–.
- ↑ Vocabolario universale italiano [diretto da Raffaele Liberatore]: T-ZU. dai torchi del Tramater, 1840, p. 516–.
Tipus de teixits | |
|---|---|
