Vés al contingut

Estanislau Clariana Fonts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEstanislau Clariana Fonts
Biografia
Naixement23 octubre 1836 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1898 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata

Estanislau Clariana Fonts (Reus, 23 d'octubre de 1836 - València, 16 de març de 1898) va ser poeta i professor.

Fill de Salvador Clariana, propietari, i de Maria Antònia Fonts, tots dos de Reus, va estudiar magisteri a Tarragona i va fundar un col·legi a Falset. Més endavant va tornar a Reus. Col·laborava assíduament al Diari de Reus i a El Eco del Centro de Lectura amb poemes i textos literaris.[1] L'any 1859 Víctor Balaguer va incloure alguns poemes seus a l'obra Los trobadors moderns.[2] El 1870 participava a Saragossa en un acte d'homenatge a José Zorrilla, on va llegir, davant del dramaturg, un poema seu.[3]

El 13 de gener de 1875, la comissió que s'havia creat a Reus per tal d'erigir un monument a Marià Fortuny, va celebrar al Teatre Principal una funció per recaptar diners, on es van llegir poemes d'Antoni de Bofarull, Josep M. de Barberà, Estanislau Clariana, Josep Martí Folguera i Víctor Rosselló.[4]

Segons Josep Olesti, es va casar l'any 1875 i va anar a viure a València, on l'havien contractat com a catedràtic a la Universitat. Era jugador, un vici que el dominava, i això li va comportar moltes dificultats en el seu matrimoni i en la seva feina de docent. El 1898 va pujar a un dels edificis més alts de la ciutat, a la casa número 2 de la plaça de Na Jordana, i es va tirar des del terrat. El jutge va trobar una nota a la seva butxaca on explicava que la seva passió pel joc l'havia portat al suïcidi. Diu també que havia estat un poeta i professor molt popular, i que l'any 1872 va ser nomenat Comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica.[1]

Obres

[modifica]
  • La Torre de la doncella: (leyenda del siglo XI): original y en verso. Barcelona: Impr. á cargo de A. Sierra, 1868.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs: vol. 1. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 194. 
  2. Balaguer, Víctor. Los trovadors moderns. Barcelona: Llibreria Nacional y Estrangera de Salvador Manero, 1859, p. 200, 258-259. 
  3. Blecua, José Manuel. La vida como discurso: temas aragoneses y otros estudios. Saragossa: Heraldo de Aragón, 1981, p. 77. ISBN 8485492404. 
  4. «Cultura» A: Diario de Reus (15-I-1875), pàg. 2
  5. «La torre de la doncella». CCUC. Universitats de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2024].