Estanislau Duran i Reynals
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894  Barcelona |
| Mort | 1950 (55/56 anys) |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| Tinent d'alcalde Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític, lul·lista |
| Partit | Lliga Regionalista |
| Família | |
| Pare | Manuel Duran i Duran |
| Germans | Eudald Duran i Reynals Raimon Duran i Reynals Manuel Duran i Reynals Francesc Duran i Reynals |
Estanislau Duran i Reynals (Barcelona, 1894 - 1950) fou un advocat i polític català.
Biografia
[modifica]Fill de l'escriptor Manuel Duran i Duran i Agnès Reynals i Mallol, era germà de Francesc (científic), Raimon (arquitecte), Manuel (empresari) i Eudald Duran i Reynals (poeta). I net de Estanislau Reynals i Rabassa i Paula Mallol.
Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona i el 1915 es va incorporar al Col·legi d'Advocats de Barcelona, on destacà pels seus dictàmens forenses i parlaments jurídics. Alhora es vinculà als cercles literaris de Josep Maria de Sagarra, i publicà una bibliografia lul·liana amb Elies Rogent i Massó.[1] Era soci de l'Ateneu Barcelonès, de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i dels Amics de les Arts.
Casat amb Victòria Monteys Prat, inicialment milità a la Lliga Regionalista, partit amb el qual fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona pel Districte IV a les eleccions municipals de 1920. Durant la Dictadura de Primo de Rivera va defensar la postura catalanista del CADCI i fou empresonat per les autoritats.[2]
Durant la Segona República Espanyola va militar a Acció Catalana i fou elegit regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona de 1934 a 1936. En qualitat de vicepresident de l'Ateneu Barcelonès fou detingut durant els fets del sis d'octubre de 1934.[3] Després de la guerra civil espanyola les autoritats franquistes li van prohibir exercir d'advocat i es va relacionar amb les empreses de Julio Muñoz Ramonet. És enterrat en el Cementiri del Poblenou (Dep. II, arc capella 56).
Obres
[modifica]- Les il·lusions d'Angelina (1919)
- Bibliografia de les impressions lul·lianes (amb Elies Rogent i Massó, 1927)
Referències
[modifica]- ↑ «Estanislau Duran i Reynals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.153. ISBN 978-84-9850-461-3.
- ↑ Els fets del Sis d'Octubre de 1934 per Agustí Barrera i Puigví