Estany de Baix de Baciver
| ||||
| Tipus | llac glacial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Circ de Baciver | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural de l'Alt Pirineu | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Naut Aran (Vall d'Aran) i Alt Àneu (Pallars Sobirà) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Conca hidrogràfica | conca de la Garona | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.125 m | |||
| Dimensió | 155 ( ) × 492 ( ) m | |||
| Material | granit | |||
| Superfície | 5,5 ha | |||
L'estany de Baix de Baciver és un estany situat al Pirineu català, ubicat a la part baixa del Circ de Baciver, al massís de Beret. Si bé l'estany geogràficament es troba al vessant atlàntic de la serralada, administrativament forma part del municipi d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà. L'estany està inclòs en el Parc Natural de l'Alt Pirineu. El Cap de Vaquèira està situat al sud de l'estany.
La superfície de l'estany és de 5,5 hectàrees i està situat a una altitud de 2.125 metres. L'estany rep aigua de dos rius:
- L'emissari dels estanys de Dalt de Baciver, que desaigua a la dreta de l'estany de Baix.
- Riu Malo, procedent de l'estany d'Escornacabres, situat més amunt.
El riu Malo surt de l'estany de Baix de Baciver per baixar cap el Pla de Beret i acabar desaiguant al riu Ruda.
L'any 1991 es va construir la presa de l'estany de Baix de Baciver per regular el subministrament d'aigua per fer neu artificial per a l'estació d'esquí de Baqueira Beret. La seva construcció va implicar un augment del nivell d'aigua de l'estany de 3,5 metres, afectant de forma notable les plantes que viuen submergides en l'aigua de l'estany. La recuperació ha estat molt lenta i parcial.[1] S'ha estimat que en el període de 20 anys després de la construcció de la presa la comunitat dominada per l'espargani de muntanya i acompanyada per petits isòets, ha ocupat tot l'espai potencial. De forma diferent, l'espècie perenne Isoetes lacustris va molt més lenta en l'ocupació i s'estima que trigarà uns 60 anys més a ocupar tot el seu nínxol potencial.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ Gacia, Esperança; Pulido, Cristina; Chappuis, Eglantine; Riera, Joan; Balesteros, Enric «Del desastre ecològic a l'experiment natural: resiliència i recuperació parcial de la vegetació aquàtica de l'estany Baciver, Val d'Aran» (pdf). L'Atzavara, número 25, 2015 [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Ventura, Marc «Editorial» (pdf). Butlletí LIFE LIMNOPIRINEUS, Número 5, Juny 2017, pàg. Pàgina 1 [Consulta: 18 març 2020].
Bibliografia
[modifica]- «Estany de Baix de Baciver» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 18 març 2020].