Vés al contingut

Estany de Nariolo

Plantilla:Infotaula indretEstany de Nariolo
Imatge
Tipusllac glacial Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficacirc del Tort-Morto Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Torre de Cabdella (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 31′ 56″ N, 0° 58′ 16″ E / 42.53217°N,0.97116°E / 42.53217; 0.97116
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud2.301 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió313 (amplada) × 630 (longitud) m
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata
Superfície15,6 ha Modifica el valor a Wikidata

L'Estany de Nariolo o Estany de Mariolo, és un llac d'origen glacial que es troba a 2.301[1] m d'altitud, a la capçalera de la vall Fosca, al Pallars Jussà, al nord-est del poble de Cabdella, en el terme municipal de la Torre de Cabdella. La seva superfície és de 15 hectàrees i el volum de l'aigua continguda és de 1,25 hectòmetres cúbics.[2]

El seu nom (Mariolo) "deu derivar de meridiolus, amorriador. El nom Neriolo que apareix en alguns mapes és incorrecte".[3]

La seva conca està formada a l'oest per la carena de muntanyes que separa el Pallars Jussà de l'Alta Ribagorça, amb el Pic de Nariolo a l'oest i la Pala de Dellui al nord-oest i el Pic de Tort, que no és termenal, a llevant. La resta de conca està delimitada per serretes més baixes que són contraforts dels anteriors.

Pertany al grup de vint-i-sis llacs d'origen glacial de la capçalera del Flamisell que per la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella van ser interconnectats subterràniament i per superfície entre ells, amb l'Estany Gento com a regulador del sistema. Rep les aigües directament de la muntanya i de l'Estany de Cubieso i aboca les seves aigües a l'Estany Tort.

És un dels estanys que disposa de presa per tal d'augmentar la capacitat de la seva conca original.

Referències

[modifica]
  1. Altituds, mides i càlcul de superfícies basats en dades del mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
  2. Plan hidrológico del riu Noguera Pallaresa (pdf) (en castellà). Confederación hidrológica del Ebro, maig 2008, pàgina 102 [Consulta: 16 maig 2020]. 
  3. «Toponímia de la Vall de Boí». Arxivat de l'original el 2010-03-17. [Consulta: 26 abril 2011].