Estany de Palau de Baix
| Tipus | zona humida  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castelló d'Empúries (Alt Empordà) | |||
| ||||
L'Estany de Palau de Baix ocupa una superfície d'unes 87 hectàrees del municipi de Castelló d'Empúries.[1]
Aquest espai de la Reserva natural integral de "Els Estanys" està format pel mateix estany de Palau de Baix i les closes localitzades al sud i nord-oest de l'estany. Forma una unitat amb l'Estany d'Aiguaclara, fins a arribar a l'Estany de Vilaüt.[1]
Les entrades d'aigua salobre es produïen per l'obertura al mar del rec Madral i el rec del Mig. Aquest darrer actualment està controlat per l'acció d'una comporta basculant.[1]
És una de les zones on es troba un dels canyissars de major extensió i més ben constituïts de la Reserva. A part del canyís (Phragmites australis), a la zona hi creixen espècies com les bogues (Typha), l'espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), la rubiàcia Galium palustre, o el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica).[1]
Pel que fa a la fauna, la gran extensió del canyissar el converteix en un lloc òptim per a la nidificació i hivernada d'ocells. Cal esmentar, molt especialment, la presència del bitó (Botaurus stellaris) com a nidificant.[1]
Aquest espai es veu afectat, si bé lleugerament, per la intrusió d'aigua marina a través de l'anomenat Riu Grau. És gestionat des del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, que ha localitzat sobre l'espai diferents rètols i itineraris de visita.[1]
L'espai es troba protegit a diferents nivells. Forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i s'inclou també dins l'espai del PEIN i la Xarxa Natura 2000 ES0000019 "Aiguamolls de l'Empordà".A més presenta una quarta figura de protecció, la Reserva natural integral de "Els Estanys".[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Estany de Palau de Baix». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 21 juny 2014].