Províncies Unides de l'Amèrica Central
| |||||
|
| |||||
| |||||
.svg&lang=ca) | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Ciutat de Guatemala, San Salvador | ||||
| Idioma oficial | Castellà | ||||
| Moneda | Real de les Províncies Unides de l'Amèrica Central | ||||
| Període històric | |||||
| Independència del Primer Imperi Mexicà | 1823 | ||||
| Dissolució | 1838 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | República | ||||
Les Províncies Unides de l'Amèrica Central foren un país independent des del juliol de 1823 fins al 1841. Es va constituir com una federació dels següents estats: Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua i Costa Rica. A la dècada del 1830 s'hi va afegir un nou estat, Los Altos, amb capital a Quetzaltenango, que ocupava parts del que avui dia són les terres altes de Guatemala i l'estat mexicà de Chiapas.
També va ser coneguda com els Estats Units de l'Amèrica Central i, segons la constitució de 1824, Federació de Centreamèrica.
Història
[modifica]Les províncies de l'Amèrica Central formaven part del virregnat de la Nova Espanya i aquesta sota el govern d'Espanya. Mèxic va proclamar-ne la independència el 1821 i es va conformar un sistema de govern monàrquic conegut com l'Imperi Mexicà. Les províncies de l'Amèrica Central van proclamar la seva independència d'Espanya el 15 de setembre de 1821 i es van unir a Mèxic. Però, amb la dissolució de l'Imperi Mexicà i la instauració del sistema republicà mexicà el 1823, les províncies centreamericanes es van separar de Mèxic i van formar una federació d'estats independent. Cal esmentar que l'estat de Chiapas, originalment considerat una província de l'Amèrica Central, va decidir, per referèndum, romandre com a territori mexicà, i que en 1821 Guatemala va signar un acord fronterer amb el Regne Unit que autoritzava la creació de l'Hondures Britànica.[1]
Els liberals centreamericans tenien esperances en la constitució d'aquesta federació d'estats, la qual esperaven que evolucionaria cap a un estat modern i democràtic, enriquit principalment pel comerç internacional que es realitzava entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic. No obstant això, la república va enfrontar problemes insuperables, amb la forta oposició dels conservadors, l'Església Catòlica i els grans latifundis.
Després d'una guerra civil, la federació es va dissoldre entre el 1838, quan es van independitzar Guatemala, Nicaragua i Hondures[2] i el 1840. Durant el segle xix es va intentar unir de nou els estats de l'Amèrica Central en una sola federació, sense èxit.
Presidents
[modifica]- 1823 – 1825: José Cecilo del Valle
- 1825 – 1829: Manuel José Arce
- 1829 – 1830: José Francisco Barrundia (interí)
- 1830 – 1839: Francisco Morazán (va ser cap d'estat de la república fins a 1840)
Referències
[modifica]- ↑ «Guatemala y Belice recurren a La Haya para solucionar un conflicto territorial» (en castellà). ABC, 14-06-2019. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Staten, Clifford L. The History of Nicaragua (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 22. ISBN 0313360383.
Enllaços externs
[modifica]
- Constitucions dels intents d'unificació
- Banderes de les Províncies Unides de l'Amèrica Central
- Mapa de les Províncies Unides de l'Amèrica Central
