1838
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1838 (mdcccxxxviii) |
| Islàmic | 1254 – 1255 |
| Xinès | 4534 – 4535 |
| Hebreu | 5598 – 5599 |
| Calendaris hindús | 1893 – 1894 (Vikram Samvat) 1760 – 1761 (Shaka Samvat) 4939 – 4940 (Kali Yuga) |
| Persa | 1216 – 1217 |
| Armeni | 1287 |
| Rúnic | 2088 |
| Ab urbe condita | 2591 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1800 1810 1820 - 1830 - 1840 1850 1860 | |
| Anys | |
| 1835 1836 1837 - 1838 - 1839 1840 1841 | |
Esdeveniments
[modifica]
- Països catalans
- 27 de gener - Benicarló (Baix Maestrat): els liberals rendeixen la ciutat al final del setge de Benicarló de 1838 durant la primera guerra carlina.
- 1 de març - El Morell i Vilallonga del Camp (Tarragonès): els carlins protagonitzen el Combat de Morell i Vilallonga en el context de la Primera Guerra Carlina.
- 22 de març i 23 de març - L'Alcora (Alcalatén): els carlins guanyen en la batalla de l'Alcora durant la Primera Guerra Carlina.
- 2 d'abril - Xiva (Foia de Bunyol): els liberals fan fugir a Ramon Cabrera i Grinyó i les seves forces en la batalla de Xiva durant la Primera Guerra Carlina.
- 15 d'octubre - Xèrica (Alt Palància): els carlins abandonen el setge del poble en la batalla de Xèrica en el front oriental de la Primera Guerra Carlina.
- 2 de desembre - Xest (Foia de Bunyol): els carlins capitanejats per Francesc Tallada i Forcadell perden la batalla de Xest a la Primera Guerra Carlina.
- Resta del món
- 2 de gener: S'institueix l'Arxiu Nacional del Brasil
- 5 de març - Saragossa (Aragó): els carlins no van poder ocupar la ciutat durant la cincomarzada en el context de la Primera Guerra Carlina.
- 22 d'abril - Calanda (Baix Aragó): els carlins ocupen el poble i el castell al final del setge de Calanda que havia començat el 18 d'abril durant la primera guerra carlina.
- maig - Glasgow (Escòcia): inicis del cartisme, moviment per a la reforma política i social en el Regne Unit, a mitjans del Segle XIX. El seu nom prové del People's Charter de 1838, on es van postular els objectius del moviment.[1]
- 5 de maig - Alcanyís (Baix Aragó): els carlins aixequen el Setge d'Alcanyís després que no assolissin assaltar la vil·la durant la Primera Guerra Carlina.
- 22 de juny - Urizaharra (Àlaba): els liberals acaben vencent a la llarga batalla d'Urizaharra durant la Primera Guerra Carlina.
- 1 d'octubre - Maella (Baix Aragó-Casp, Província de Saragossa): el cabdill liberal Ramón Pardiñas mor juntament amb 500 militars liberals més a l'Acció de Maella en la que els carlins també prenen 3000 presoners a la Primera Guerra Carlina.
- 5 d'octubre - Larissa (Comtat de Cherokee, Texas): es produeix la massacre de Killough, l'últim atac dels amerindis contra colons blancs a l'est de Texas.
- 17 d'octubre - Casp (Baix Aragó-Casp): els carlins aixequen el setge de Casp que havien iniciat el 14 d'octubre sense aconseguir prendre el poble durant la Primera Guerra Carlina.[2]
- Finalització de la catedral de Cadis
- Ús públic del telègraf elèctric[3]
- Independència de Guatemala, Nicaragua i Hondures de la Províncies Unides de l'Amèrica Central[4]
- Descobriment de la proteïna[5]
- Fundació de la Universitat Duke
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 11 de juny - Reus, Baix Camp: Marià Fortuny, pintor català (m. 1874).[6]
- 28 de juny - Sabadell: Francesc Sallarès i Salt, escolapi català.
- 19 d'octubre - Tarragona: Marià Rius i Montaner, empresari i polític català (m. 1894).
- Resta del món
- 18 de febrer - Ernst Mach, físic austríac (m. 1916).
- 21 de març - Brno, Moràvia, República Txecaː Wilma Neruda, violinista moraviana (m. 1911).[7]
- 2 d'abril -Cahors, Migdia-Pirineus, (França): Léon Gambetta ,polític i home d'Estat francès (m. 1882).[8]
- 7 d'abril - Hamburg: Ferdinand Thieriot, compositor alemany.
- 10 d'abril - Alhama de Almería, província d'Almeria, Andalusia, Espanya: Nicolás Salmerón, polític espanyol, president de la I República Espanyola (m. 1908).
- 14 d'abril - Darmstadt: Karl Zöppritz matemàtic, físic i geògraf alemany.
- 16 d'abril - Ixelles, Flandes, Bèlgica: Ernest Solvay, químic belga. (m. 1922).[9]
- 28 d'abril - Tobias Michael Carel Asser, advocat neerlandès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1911 (m. 1913).[10]
- 10 de maig: John Wilkes Booth, actor, assassí del president Abraham Lincoln (m. 1865).
- 2 de setembre, Honolulu, Hawaii: Lili'uokalani, última reina del regne de Hawaii (m.1917).[11]
- 23 de setembre, Ohio: Victòria Woodhull, líder estatunidenca del moviment sufragista.[12]
- 25 d'octubre - París: Alexandre César Léopold Bizet conegut com a Georges Bizet, compositor francès (m. 1875).[13]
- 29 de novembre - Caselle Landi: Giovanni Losi, religiós italià (m. 1882).
- 31 de desembre - Marçana (França): Emile Loubet, advocat, President de la República Francesa (m. 1929).
- La Pouëze: Alfred Fouillée, filòsof francès
Necrològiques
[modifica]- 17 d'abril, Jena: Johanna Schopenhauer, novel·lista i salonnière alemanya (n. 1766).[14]
- 28 de maig, Bentonville: Thomas Busby, musicògraf, organista i compositor
- 5 de juliol, París (França): Jean Marc Gaspard Itard, metge occità (n. 1775).[15]
- 18 d'agost, Nova York: Lorenzo da Ponte, poeta i llibretista italià (n. 1749)
- 4 d'octubre, Ludwigslustː Sophia Maria Westenholz, pianista i compositora alemanya.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Fontana, Josep, 1931-2018.. Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019. ISBN 978-84-297-7773-4.
- ↑ Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón (1843) Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), p. 140.
- ↑ Prescott, George Bartlett. History, theory, and practice of the electric telegraph (en anglès). Frank Jones, 1866, p. 9.
- ↑ Staten, Clifford L. The History of Nicaragua (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p. 22. ISBN 0313360383.
- ↑ Reynolds J. A., Tanford C.. Nature's Robots: A History of Proteins (Oxford Paperbacks). Oxford University Press, USA, 2003, p. 15. ISBN 0-19-860694-X.
- ↑ «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Wilhelmine Maria Franziska Norman-Neruda, Lady Hallé (21 March, 1838 – 15 April, 1911)» (en anglès). SPRING-RAKE, 12-10-2013. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ernest Solvay» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Tobias Asser. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Liliuokalani» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 20-07-2023. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Victoria Woodhull» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ Macdonald, Hugh. «Bizet, Georges (Alexandre-César-Léopold)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.51829 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Penkała, Roman. «Johanna i Adela Schopenhauer - Biografie niemieckie» (en polonès). [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Marc Gaspard Itard» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Westenholz, Sophia - Sophie Drinker Institut». www.sophie-drinker-institut.de. [Consulta: 15 desembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1838