Esteban Ramírez Jiménez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1973  (51 anys)San José (Costa Rica) |
| Activitat | |
| Ocupació | productor de televisió, productor de cinema, director de cinema, guionista |
 
| |
Esteban Ramírez Jiménez (n. San José, 15 d'octubre de 1973) és un productor i director cinematogràfic costa-riqueny.
És un dels cineastes més coneguts i reeixits del país i alguns dels seus treballs han collit reconeixements internacionals.
Biografia
[modifica]Esteban Ramírez va néixer a San José en 1973, fill de Víctor Ramírez, un productor audiovisual i Norma Jiménez, una sociòloga i ballarina de dansa.[1] Va estudiar a l'Escola de Ciències de la Comunicació Col·lectiva de la Universitat de Costa Rica. En 1996, va fundar CINETEL, companyia productora amb la qual incursiona amb èxit en televisió, documentals i publicitat.
Abans de fer les seves primeres pel·lícules, Ramírez va realitzar diversos documentals i curtmetratges de ficció, utilitzant per a això variats estils i formats; entre ells destaquen Rehabilitación concluida (Premi a la Millor Actriu en la VII Mostra de Cinema i Vídeo Costa-riqueny), i el seu primer gran èxit Once rosas, filmada en 35 mm amb la qual va obtenir el Premi a la Millor Ficció en la IX Mostra de Cinema i Vídeo Costa-riqueny en 2000, posteriorment va ser seleccionada per als prestigiosos festivals internacionals de cinema de Moscou, São Paulo, Osca, l'Havana, Lima, Viña del Mar, Los Angeles i Cartagena, entre molts altres, sense aconseguir cap nominació.
Ramírez va debutar amb el seu primer llargmetratge anomenat Caribe en 2004, cinta d'un cert tall ambientalista i de denúncia social, enmig d'un triangle amorós. En ella va incloure artistes reconeguts a nivell internacional com Jorge Perugorría, Cuca Escribano i Maya Zapata. Caribe va obtenir una gran acceptació del públic i la crítica a nivell nacional i internacional, sent la primera pel·lícula costa-riquenya a ser acceptada per l'Acadèmia de Hollywood per a competir pels Premis Oscar en la categoria a la Millor Pel·lícula Estrangera, i va convertir a Ramírez en l'únic centreamericà fins avui a guanyar un premi a Millor Director en un Festival Llatinoamericà (Trieste, Itàlia).[2]
El seu segon llargmetratge va ser Gestación A la data, és una de les pel·lícules més vistes en la història del cinema costa-riqueny, amb 131.612 espectadors en el seu any d'estrena.[3] La pel·lícula també va ser reconeguda fora de Costa Rica amb 9 premis internacionals, incloent el de millor director en el Festival Internacional de Cinema de Bogotà i aconseguint ser la primera pel·lícula centreamericana que HBO exhibís per al seu senyal als Estats Units.
La seva tercera pel·lícula va ser Presos, estrenada en 2015 i filmada en col·laboració amb una productora colombiana. La cinta va guanyar, en el Festival Internacional de Cinema de Santander, la categoria de Millor pel·lícula i Millor actriu (interpretació masculina o femenina) per al treball protagonista de Natalia Arias.[4]
Filmografia
[modifica]Cinema
[modifica]- Caribe (2004)
- Gestación (2009)
- Presos (2015)
- La boda del tigre (2020)
- Ámbar (2020)
Curtmetratges
[modifica]- Once Rosas (Ficció, 23 minuts, 2001).
- Rehabilitación Concluida (Ficció, 13 minuts, 1998).
- Planos Cerrados de Cuba (Documental, 15 minuts, 1997)
- El SIDA en Costa Rica (Documental, 15 minuts, 1996).
- Para Dos No Hay Vía (Ficció, 15 minuts, 1995).
- I Mae (Ficció, 23 minuts, 2011)
Referències
[modifica]- ↑ Esteban Ramírez y “Presos”: un asunto de familia
- ↑ Trieste premia a Caribe
- ↑ Más de 100.000 personas ya vieron 'Entonces nosotros', de Hernán Jiménez
- ↑ «'Presos' de Esteban Ramírez ganó premio a Mejor Película de Festival de Cine de Santander». Arxivat de l'original el 2015-10-07. [Consulta: 27 desembre 2021].
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina oficial d'Estaban Ramírez Arxivat 2021-12-27 a Wayback Machine.