Estela de Luna
  | |
| Tipus | estela i estàtua-menhir |
|---|---|
| Material | gres |
| Mida | 130 ( ) × 46 ( ) × 13 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu de Saragossa (Saragossa) |
L'estela de Luna és una estela funerària de l'edat del bronze de 1,30 m d'alçada, datada entre 1250 i 750 aC, procedent de Tiña o Tiñica del Royo en Luna (Aragó, Espanya). És un cas únic a la vall de l'Ebre, ja que pertany a un tipus d'esteles propi del sud-oest de la Península Ibèrica, caracteritzades per tenir gravats d'armes i objectes personals en la seva cara anterior, trobant totes les altres a Extremadura i voltants, basades en models fenicis.
L'estela és antropomorfa, és a dir, en forma d'home, encara que falta el cap. En la seva cara anterior té gravat un escut, amb una escotadura en «V». A sota està gravada una lira, que presenta un gran nombre de cordes i decoració en ziga-zaga, semblant a la phorminx homèrica de nou cordes i caixa de ressonància semicircular.
L'estela correspon a l'enterrament d'un guerrer d'elit.
Bibliografia
[modifica]- «Las Edades de Bronce y de Hierro» (en castellà). Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2008-04-17. [Consulta: 10 setembre 2018].
- Beltrán Llorís, Miguel; et. al.. «Del Bronce final a la Edad del Hierro». A: Museo de Zaragoza. Guía (en castellà). Saragossa: Gobierno de Aragón, 2003. ISBN 84-7753-960-X.