Vés al contingut

Estela del temple Yongning

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaEstela del temple Yongning

Reproducció de l'estela del temple Yongning de 1413, extreta de Els russos a l'Amur (1861) d'Ernst Georg Ravenstein (1834–1913) Modifica el valor a Wikidata
Tipusestela Modifica el valor a Wikidata
Creació1413
Col·lecció
Map
 52° 56′ N, 139° 46′ E / 52.94°N,139.76°E / 52.94; 139.76

L'estela del temple Yongning és una estela de la dinastia Ming amb una inscripció trilingüe, erigida el 1413 per commemorar la fundació del temple Yongning (en xinès: 永寕寺; en pinyin: Yǒng níng sì) al lloc fronterer de Nurgan, prop de la desembocadura del riu Amur, (que es correspon amb l'actual població de Tyr prop de Nikolayevsk na Amure, a Rússia), escrita per l'eunuc Yishiha. Aquesta estela és famosa tant pel fet de ser la inscripció més tardana en escriptura jurtxet com per la inscripció del mantra budista Om mani padme hum en quatre sistemes d'escriptura diferents als costats. El 1433 es va erigir una segona estela amb una inscripció monolingüe en xinès, commemorant la reparació del temple per Yishiha. Ambdós monuments es conserven actualment al Museu Arsenyev de Vladivostok.

Antecedents

[modifica]

El govern Ming sota l'emperador Yongle (que regnà entre 1402 i 1424) va intentar expandir la seva influència vers el nord i es va defensar contra el Mongols instal·lant un sistema de guàrdies i correus en el territori dels jurtxets haïxi i els jurtxets jianzhou, a la península de Liaodong i l'àrea de l'actual província de Jilin, i donant posicions oficials als dirigents locals jurtxets per obtenir la seva aliança.[1] El 1409 es va establir la Comissió Militar Regional de Nurgan, que cobria la regió del baix riu Amur i de l'illa de Sakhalin, però aquesta regió es trobava sota el control dels 'jurtxets salvatges' o jurtxets haidong, que van fer batudes en forts fronterers xinesos. El 1412, en resposta a aquestes assalts, l'emperador Yongle va manar a l'eunuc Yishiha, d'origen jurtxet haixi, que dirigís una expedició per pacificar la regió. L'any següent Yishiha va partir amb una flota de vint-i-cinc vaixells i mil soldats, així com arquitectes i artesans. Va navegar riu Sungari avall i pel riu Amur, conquerint un lloc que els xinesos van anomenar Telin 特林 (l'actual Tyr) on es van quedar gairebé durant un any. Prop d'un penya-segat que mira cap al riu Amur va construir un temple budista anomenat Yongning (Temple de la tranquil·litat eterna).[2][3]

En resposta a la destrucció d'escultures budistes a mans de xamans locals, Yishiha va fer més expedicions a la regió de Nurgan a la dècada de 1420, i entre 1432–1433 va fer una altra expedició amb 50 vaixells i 2.000 soldats per nomenar un cap jurtxet com a nou Comissari Militar Nurgan. Com que el temple que ell mateix havia fundat vint anys abans havia estat destruït, Yishiha va construir un nou temple Yongning, situat a prop d'on hi havia hagut l'anterior, mirant cap al riu Amur.[2][3] El 1435 el govern Ming va abandonar la seva presència militar en la regió, i va dissoldre la Comissió Militar Regional de Nurgan.[1]

L'estela de 1413

[modifica]
Om mani padme hum
Xinès
Hanzi 唵嘛呢叭𡄣吽
Pinyin ǎn má ní bā mí hōng
Jurtxet
Escriptura jurtxet Jason Glavy Jurchen font: 嗆丵喒侠剣儂
Transliteració am ma ni ba mi xu[a]
Mongol
Mongol ᠣᠣᠮ ᠮᠠ᠋ ᠨᠢ ᠪᠠᠳ ᠮᠢ ᠬᠤᠩ  
Transliteració oom ma ni bad mi qung
Tibetà
Tibetà ཨོཾ་མ་ཎི་པད་མེ་ཧཱུཾ
Transliteració oṁ maṇi pad me hūṁ

L'estela de 1413 es va erigir en el temple Yongning per commemorar-ne la construcció per part de Yishiha. L'estela mesura 179 × 83 × 42 cm, i té una inscripció en xinès a la part del davant en lloança de l'emperador Yongle i que relata l'expedició de Yishiha.[4] A la part posterior de l'estela hi ha versions abreujades d'aquesta inscripció escrites en mongol i jurtxet. En ambdós costats de l'estela, hi ha gravat el mantra budista Om mani padme hum escrit verticalment en quatre sistemes d'escriptura diferents:[4][5]

Aquesta estela és l'exemple conegut més tardà d'inscripció en escriptura jurtxet.[6] El registre més antic d'aquesta estela de què es té constància es troba en el llibre publicat el 1639 per un erudit xinès anomenat Yang Bin, però no s'havia publicat una impressió de la inscripció fins que el 1887 un oficial de Qing anomenat Cao Tingjie va fer un viatge al llarg del riu Amur el 1885. L'estela es va traslladar al museu de Vladivostok el 1904.[4]

L'estela de 1433

[modifica]

L'estela de 1433 es va erigir en commemoració de la reconstrucció del temple Yongning per Yishiha el 1433. Té una única inscripció, monolingüe, en xinès.[5]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. La transcripció s'ha tret del Dictionary of Jurchen de Jin Qizong (Beijing: Wenwu Chubanshe, 1984). Els caràcters són els núm. 474, 370, 560, 419, 641 i 385 de Die Sprache und Schrift der Jučen de Wilhelm Grube (Leipzig: Otto Harrassowitz, 1896).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Li, Gertraude Roth. «State Building before 1644». A: The Ch'ing Empire to 1800. 9. Cambridge University Press, 2002, p. 11–14. ISBN 978-0-521-24334-6. 
  2. 2,0 2,1 Stephan, John J. The Russian Far East: A History. Stanford University Press, 1996, p. 16–17. ISBN 978-0-8047-2701-3. 
  3. 3,0 3,1 Tsai, Shih-shan Henry. The Eunuchs in the Ming dynasty. SUNY Press, 1996, p. 129–130. ISBN 978-0-7914-2687-6. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Kane, Daniel. The Sino-Jurchen Vocabulary of the Bureau of Interpreters. Indiana University, Research Institute for Inner Asian Studies, 1989, p. 63–68. ISBN 978-0-933070-23-3. 
  5. 5,0 5,1 Jin, Guangping; Jin, Qizong. 女真語言文字研究. Wenwu Chubaneshe, 1980, p. 355–376. 
  6. Kiyose, Gisaburō Norikura. A Study of the Jurchen Language and Script: Reconstruction and Decipherment. Hōritsubunka-sha, 1977, p. 25. 

Bibliografia complementària

[modifica]
  • Головачев В. Ц., Ивлиев А. Л., Певнов А. М., Рыкин П. О. "Тырские стелы XV века: Перевод, комментарии, исследование китайских, монгольского и чжурчжэньского текстов" (Golovachev V. Ts., Ivliev A. L., Pevnov A. M., Rykin P. O. The Tyr Steles of the 15th Century: Translations, commentaries, study of the Chinese, Mongolian and Jurchen texts). Russian Academy of Sciences, Institute for linguistic studies; Institute of History, Archaeology and Ethnography of the Peoples of Far East, Far Eastern Branch; Institute of Oriental studies. St. Petersburg, Nauka, 2011. ISBN 978-5-02-025615-6 (rus)