Vés al contingut

Esteperol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuEsteperol
Leccinellum corsicum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaBoletaceae
GènereLeccinellum
EspècieLeccinellum corsicum Modifica el valor a Wikidata
Bresinsky i Manfr.Binder, 2003
Nomenclatura
BasiònimBoletus corsicus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Boletus corsicus
Suillus corsicus
Leccinum corsicum
Leccinum crocipodium var. corsicum Modifica el valor a Wikidata

L'esteperol (Leccinellum corsicum) és una espècie de molleró, també anomenat estepereny, modeguí, molleró d'estepa i molleró tessel·lat.[1][2]

Morfologia

[modifica]

Bolet més aviat mitjà; irregular, molsut i compacte; de barret fins a 10 - (18) cm de diàmetre; barret d'hemisfèric a convex, sovint abonyegat, no s'acostuma a estendre; superfície no separable; víscida en temps humit, seca i clivellada en temps sec; de bru groguenc o bru rosaci a bru, fins a xocolata, bru falb o bistre; el marge pot ser més pàl·lid, bru groguenc.

Tubs de groc pàl·lid a groc; porus de groc pàl·lid a groc, ocracis al frec.

Cama variable, sovint massissa; cilíndrica o de base dilatada; superfície de groc pàl·lid a groc; coberta amb aspres grocs, de brunencs a foscos amb l'edat i el frec.

Carn de blanquinosa a groguenca; en tallar canvia de rosaci o vermellós, però finalment grisenc o violaci, especialment a la cama.[3]

Hàbitat

[modifica]

Bolet de la muntanya mediterrània, la terra baixa i el litoral; de primavera i de tardor i, en zones litorals, fins ben entrat l'hivern; sempre en terrenys silicis.

Els esteperols estableixen micorrizes amb diferents espècies d'estepes (Cistus sp). L'estepa més frequent és l'estepa negra o mòdega (Cistus monspeliensis). El trobarem, per tant, en ambients mediterranis, en garrigues, alzinars i suredes[4]

Ocasional, molt localitzat.[5]

Comestibilitat

[modifica]

Comestible; a conservar pel fet de ser localitzat.

Referències

[modifica]
  1. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  2. Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 2. El Papiol: efadòs, 2022, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7. 
  3. «Esteperol (Leccinellum corsicum) · micopedia.cat». [Consulta: 8 agost 2023].
  4. Loizides M, Bellanger JM, Assyov B, Moreau PA, Richard F. 2019. Present status and future of boletoid fungi (Boletaceae) on the island of Cyprus: cryptic and threatened diversity unraveled by 10-year study. Fungal Ecology 41(13)=65–81. https://doi.org/10.1016/j.funeco.2019.03.008
  5. Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.