Vés al contingut

Ester Xargay Melero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ester Xargay)
Plantilla:Infotaula personaEster Xargay Melero

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Ester Xargay i Melero Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 abril 1960 Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 2024 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Palamós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - història de l'art Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, actriu, escriptora, videoartista Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ester Xargay Melero (català: Ester Xargay i Melero) (Sant Feliu de Guíxols, 12 d'abril de 1960 - Palamós, 19 de gener de 2024)[1] fou una poeta, videoartista i agitadora cultural catalana. També va ser activa escrivint novel·les, assaigs i traduccions.[2] L'experimentació va marcar sempre la seva obra singular tant poètica com audiovisual, mitjançant la qual va abordar temes com el capitalisme avançat, el masclisme, la destrucció del medi ambient i la repressió de l'Estat espanyol.[3]

Biografia

[modifica]

Va passar la seva adolescència i joventut entre París i Bourges i va tornar als Països Catalans quan tenia 18 anys per a estudiar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona i ben aviat va començar a interessar-se pel vincle entre les arts plàstiques i la poesia.[4] Va formar part del panorama poètic català del tombant de segle xxi, teixint la seva obra i fent moure, des de l'ombra de darrere l'encanyissada, moltes activitats i iniciatives culturals. Va conrear també el gènere de l'acció artística i el happening.[5]

La seva obra poètica s'ha descrit com a trencadora.[a] Va col·laborar en diverses propostes d'investigació poètica, algunes de les quals juntament amb Carles Hac Mor. També va exercir de guionista i de traductora[7][b] d'obres de Blas de Otero, Tzvetan Todorov, Blaise Pascal i Raymond Queneau.[9]

Xargay va col·laborar en diaris i revistes com ara Avui, Papers d'Art, Reduccions, Transversal, Talp Club, Làtex, Sense títol, Barcelona Review, Internet Corner o El Temps, amb articles sobre la interdisciplinarietat, la dissolució dels gèneres i altres temes en el camp de l'art i la literatura.[5][10] La seva poesia destaca per jugar amb les formes i trencar-les: sovint als seus versos no hi ha persones ni temps ni seqüencialitat, per reivindicar l'alliberament de l'estil i explorar la poesia lluny de la mirada més tradicional.[3]

Es va encarregar de la Setmana de Poesia de Barcelona amb David Castillo entre 2005 i 2010 i amb Eduard Escoffet i Martí Sales el 2011. Els últims anys va dirigir La Païssa, un espai cultural dins d'El Marquet de les Roques, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, la casa on estiuejava Pere Quart, propietat de la Diputació de Barcelona.[11]

Obra publicada

[modifica]

Poesia

[modifica]

Volums de poesia

[modifica]

Plaquettes i desplegables

[modifica]

Els següents reculls estan publicats en format de plaquettes (plecs) o desplegables.

  • Les flaires del galliner, poema desplegable sobre collage d'en Pere Noguera. revista/plaquette L'Avioneta, Albert Ferrer Editor, novembre 1993 (reeditat dins el llibre Trenca-sons)
  • Ainalar, plaquette, Els Ulls de Tirèsies 18, Barcelona: Cafè Central, 2005
  • Éssera ponent, plaquette, Lleida: Morphosi, 2006

Novel·la

[modifica]
  • Carabassa a tot drap, o Amor lliure, ús i abús, novel·la experimental de caràcter caòtico-rocambolesc filosofal, coescrit amb Carles Hac Mor. Pagès Editors, Lleida, 2001

Teatre

[modifica]
  • Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme, coescrit amb Carles Hac Mor, Entreacte, Editorial AADPC, 2000.

Antologada com a videoartista o poeta i rapsoda a

[modifica]
  • Videopoesia catalana del segle XX, antologia realitzada per Habitual Video Team (Lis Costa i Josep M. Jordana), Propost.org, 2001 (DVD).[15]
  • PEVB - Poesia en Viu a Barcelona (1991-2003), Projectes poètics sense títol - propost.org amb el suport de Habitual Video Team, Barcelona, 2004 (DVD, 60 minuts).[16][17]
  • Poeta s e s, poesia musicada i recitada per Juan Crek, La Olla Expréss, 2006. Inclou poemes d'Ester Xargay, Carles Hac Mor, Enric Casasses, Eli Gras, Pau Riba, Elena Val, Víctor Nubla, Adela de Bara i d'altres (CD).

Videoart

[modifica]
  • Paraparèmies, desplaçaments, cosificacions..., 1999, en col·laboració amb Adolf Alcañiz, Barbara Held i Carles Hac Mor.[18] (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999).[19][20]
  • El Grup de Treball, 2000, documental per a BTV sobre aquest moviment català d'art conceptual. Premi Espais a la Crítica d'art.
  • L'edat de pedra (2013, durada: 23'40"), curtmetratge experimental amb Lluís Calvo.[21][22]

Com a actriu

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Segons Jaume Aulet:[6]
    « La poesia d'Ester Xargay és provocadora i transgressora. Tensa el llenguatge fins al límit de l'experimentació i s'acosta sovint a les actituds de la poesia que la tradició –especialment la francesa– ha qualificat de maleïda. És l'insurrecte que entra per la boca i, fet eructe, en surt gramatical, tal com expressa en una de les seves composicions. »
  2. ↑ Del primer pròleg d'Annie Bats a Darrere les tanques:[8]
    « Sempre m'ha semblat que Ester Xargay [...] portava una maleta de saltimbanqui que s'obria a les places o als jardins –i que pot ser darrerament un ordinador portàtil, d'on sorgeixen estranyes veus i ombres–, amb la complicitat de Carles Hac Mor, que fa de Mercier i Camier, [...] no pas per convertir, un cop més, l'art en circ (solemne o mundà) sinó per fer del circ, de l'envelat (com el ring d'Arthur Cravan) un lloc de desvelament, desvetllament d'estancament, d'agitació perpètua, i per perpetrar amb aquesta agitació una gesta ofensiva –encara que sigui en el circ de les institucions– contra la museística [...], o, si es vol, contra la fascinació mústia, la medusació, del col·lector i consumidor d'art. [...] Ella és una saltatanques, una saltamarges, i assalta els posseïdors tancats i barrats de la pro(e)sa poètica, i els proveïdors de massa poètica. [...] el seu barroquisme híbrid, això sí, indecorós i apedaçat, on, entre les peces, apareix la ratlla, la rialla que esquerda el continu de la idea, la imatge, la frase. »

Referències

[modifica]
  1. ↑ «S'ha mort Ester Xargay, la poetessa inconformista». VilaWeb. [Consulta: 19 gener 2024].
  2. ↑ Zaera, Anna. «Ester Xargay:“Sempre m’he considerat un noi fallat”». Vilaweb, 06-03-2021. [Consulta: 20 gener 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 Juanico Llumà, Núria. «Mor la poeta experimental i radical Ester Xargay als 63 anys». Ara, 19-01-2024. [Consulta: 20 gener 2024].
  4. ↑ Morera, Pius. «La convidada, Ester Xargay i Melero...». Aparador de poesia, 13-04-2017. [Consulta: 14 maig 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Fitxa d'Ester Xargay». Soy Cámara #32. L'artista al seu taller. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS), 02-12-2013. [Consulta: 2019-10-12, 2024-01-17].
  6. ↑ Jaume Aulet citat per José Antonio Pilar a la revista Benzina: "El club dels poetes vius" Arxivat 2022-12-07 a Wayback Machine., 2009, pàgina 12.
  7. ↑ "Ester Xargay, morir és ser infinitiu per sempre", Enric Umbert-Rexach, Núvol, el digital de la cultura, 28.06.2018. [Accedit el 12-oct-2019].
  8. ↑ Darrere les tanques, pròleg d'Annie Bats. El Tall Editorial, Palma, 2000, pàgines 12-14.
  9. ↑ Palau, Maria. «Mor la poeta Ester Xargay als 63 anys». El Punt Avui, 20-01-2024. [Consulta: 20 gener 2024].
  10. ↑ «Ester Xargay, autora a El Temps de les Arts». El Temps, 16-05-2021. [Consulta: 17 gener 2024].
  11. ↑ Zurimendi, Ander. «La Pahissa del Marquet, nou centre cultural en el refugi de la Colla de Sabadell», 09-08-2021. [Consulta: 19 gener 2024].
  12. ↑ «COL·LECCIÓ PLAQUETTES – Cafè Central». [Consulta: 19 maig 2024].
  13. ↑ «Joan Armangué, Susanna Rafart i Ester Xargay, Premis Literaris de Cadaqués», 24-04-2018. [Consulta: 20 gener 2024].
  14. ↑ X.C. «Cadaqués premia Rafart, Xargay i Armangué - 25 abril 2018», 20-01-2024. [Consulta: 20 gener 2024].
  15. ↑ Fitxa de "Videopoesia catalana del segle XX", Lis Costa i Josep M. Jordana, Habitual Video Team, 2001. [Accedit 12-oct-2019].
  16. ↑ "PEVB. Poesia en viu a Barcelona / Live Poetry in Barcelona (1991-2003)", SUMMA. Arxiu videogràfic d'Habitual Video Team. [Accedit 12-oct-2019].
  17. ↑ Fitxa de "PEVB. Poesia en viu a Barcelona (1991-2003)", a la pàgina de Habitual Video Team. [Accedit 12-oct-2019].
  18. ↑ «Cicle de cinema». Universitat Catalana d'Estiu, 1999. [Consulta: 17 gener 2024].
  19. ↑ «ESTER XARGAY, CARLES HAC MOR & ADOLF ALCAÑIZ. FLUX CLUB 2012, sessió 8». Flux Festival. L'Antic Teatre, Barcelona: Habitual Video Team, 14-05-2012. [Consulta: 17 gener 2024].
  20. ↑ Bouesia. «BOUESIA: ESTER XARGAY, CARLES HAC MOR & ADOLF ALCAÑIZ: TOT MUDA DE COLOR EN BELLUGAR-SE LA LLETRA», diumenge, 13 maig 2012. [Consulta: 17 gener 2024].
  21. ↑ "Pelar la pedra", de Ricard Mirabete, Núvol, el digital de cultura, 05/06/2013. Accedit el 17/03/2017.
  22. ↑ Fitxa: «ESTRENA de curtmetratges i debat amb els autors. Isaki Lacuesta, Lluís Calvo i Ester Xargay», CCCB, 4 de juny del 2013. [Accedit el 17/03/2017].
  23. ↑ Fitxa de "Cravan vs. Cravan" a Mallerich Films / Paco Poch Arxivat 2017-03-18 a Wayback Machine.
  24. ↑ "Murieron por encima de sus posibilidades", secció "Títulos de crédito (Títulos a crédito)", blog de la pel·lícula, 8 de maig del 2015. Accedit el 17/03/2017.
  25. ↑ "Los locos del manicomio", blog de la pel·lícula, 24 de febrer del 2015. Accedit el 17/03/2017.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ester_Xargay_Melero&oldid=33510620»