19 de gener
| << | Gener 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 346 dies per finalitzar l'any i 347 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1563 - Felip II decreta el desarmament dels moriscos valencians.
- 1811 - Vila-seca (el Tarragonès): els francesos hi són derrotats (Guerra del Francès).
- 1907 - S'estrena l'obra La Santa Espina, amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, al Teatre Principal de Barcelona.[1]
- 1931 - Pepa Colomer, primera aviadora catalana, obté la llicència de pilot, de la Direcció General d'Aeronàutica Civil espanyola.[2]
- 2009 - Primera edició dels Premis Gaudí del cinema català.
- Resta del món
- 1806 - el Regne Unit ocupa el Cap de Bona Esperança.
- 1853 - Roma: s'estrena l'òpera Il Trovatore de Giuseppe Verdi.
- 1915 - Georges Claude patenta el primer tub de neó usat en cartells publicitaris.
- 1942 - Segona Guerra Mundial: forces del Japó ocupen Birmània.
- 1965 - llançament del Gemini 2.
- 1966 - Índia: Indira Gandhi és elegida primera ministra del país.[3]
- 1977 - Alemanya: l'últim Volkswagen Escarabat deixa les línies de producció al país.
- 2006 - Salamanca (Espanya): surt la primera remesa d'una part de la documentació confiscada per la dictadura franquista amb destí Catalunya i parada a Madrid.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1602 - Perpinyà, Rosselló: Anna Maria Antigó, monja clarissa (m. 1676).
- 1832 - València: Salvador Giner i Vidal, compositor i professor de música valencià (m. 1911).
- 1843 - Requena: Luisa Cervera Royo, escriptora i lliurepensadora valenciana (m. 1924).[4]
- 1883 - Xàtiva, la Costera: Beat Gonçal Vinyes Massip, sacerdot i poeta valencià.
- 1899 - Cervelló: Josep Tarradellas i Joan, 125è president de la Generalitat de Catalunya.[5]
- 1907 - Barcelona: Pere Pi Calleja, matemàtic català (m. 1986).
- 1915 - Lleida: Víctor Torres, polític català (m. 2011).
- 1919 - Barcelona: Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plàstic català.
- 1929 - Premià de Mar: Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, pediatre i polític català.
- 1952 - Sabadell: Marta Sanz-Solé, matemàtica catalana especialista en la teoria de la probabilitat.[6]
- 1960 - Roquetes, Tarragonaː Mercè Lleixà i Chavarria, actriu catalana.[7]
- 1968 - Pedret i Marzà, Alt Empordà: Imma Clopés Gasull, atleta catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.[8]
- 1980 - Santpedor: Mireia Farrés i Bosch, trompetista catalana, solista de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.[9]
- Resta del món
- 1655 - Pequín, Xina: Nalan Xingde, poeta xinès (m. 1685)
- 1720 - voivodat de Vitebsk (Polònia): Franciszek Bohomolec, escriptor i il·lustrat polonès (m. 1784).
- 1724 - Huizhou, Anhui, Xina: Dai Zhen, filòsof, filòleg, historiador i matemàtic xinès. (m. 1777)
- 1736 - Greenock (Escòcia): James Watt, matemàtic i enginyer escocès, un dels inventors de la màquina de vapor (m. 1819).
- 1806 - Řepnice: Václav Jindřich Veit conegut en alemany com Wenzel Heinrich Veit, compositor, copista, pianista i advocat txec.
- 1809 - Boston (els EUA): Edgar Allan Poe, escriptor de poesia, novel·la i relats curts (m. 1849).
- 1839 - Ais de Provença (Occitània): Paul Cézanne, pintor francès (m. 1906).
- 1855 - Graz, Estíriaː Marianne Stokes, pintora austríaca, una de les principals artistes de l'Anglaterra victoriana i pre-rafaelita (m. 1927).[10]
- 1859 - Toronto: Alice Eastwood, botànica que dona nom als gèneres Eastwoodia i Aliciella.[11]
- 1872 - Venècia: Rosina Storchio, soprano lírica Italiana (m. 1945).[12]
- 1889, Davos: Sophie Taeuber-Arp, artista tèxtil, dissenyadora, ballarina, professora.[13]
- 1912 - Sant Petersburg, Rússia: Leonid Kantoròvitx, economista rus, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (m. 1986).
- 1920
- Lima (Perú): Javier Pérez de Cuéllar, cinquè secretari general de les Nacions Unides (1982-91) (m. 2020).
- Ferrara, Itàlia: Luciano Chailly, compositor italià (m. 2002).
- 1921 - Fort Worth (els EUA): Patricia Highsmith, escriptora estatunidenca de novel·la negra (m. 1995).[14]
- 1930 - Folgoso do Courel (Galícia): Uxío Novoneyra, poeta i escriptor de contes infantils gallec (m. 1999).
- 1933 - Cienfuegos (Cuba): Rolando Cubela, revolucionari cubà (m. 2022).[15]
- 1943 - Port Arthur, Texas: Janis Joplin, cantant de rock and roll i blues (m. 1970).[16]
- 1946 - Sevierville, Tennessee, Estats Units: Dolly Parton, cantant, compositora i actriu estatunidenca.[17]
- 1946 - Leicester, Regne Unit: Julian Barnes, escriptor anglès.[18]
- 1955 - Liverpool, Regne Unit: Sir Simon Rattle, director d'orquestra.
- 1956 -
- Chicago: Susan Solomon, química atmosfèrica, demostrà que els CFC eren causants del forat a la capa d'ozó.[19]
- Lomas de Zamora: Adriana Inés Acosta, militant política i jugadora d'hoquei sobre herba argentina (desapareguda 1978).[20]
- 1964 - Xinghua (Xina): Bi Feiyu (Xinès: 毕飞宇), escriptor i guionista de cine i televisió xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2011.[21]
- 1966 - Andorra: Meritxell Mateu i Pi, política andorrana; ha estat ministra i Consellera General del Principat d'Andorra.[22]
- 1980 - Frome, Regne Unit: Jenson Button, pilot de Fórmula 1 i campió del món de Fórmula 1 el 2009.
- 1987 - Pequín (Xina): Bao Jingjing, escriptora i guionista de cinema i televisió[23]
- 1991 - Duće, Croàcia: Petra Martić, jugadora professional de tennis croata, 14è lloc del rànquing individual de la WTA a principis de 2020.[24]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1305 - València, Regne de València: Roger de Llúria, militar valencià, educat a la cort dels reis d'Aragó.
- 1939 - Sabadell, el Vallès Occidental: Eulàlia Garriga i Casals, mestra i activista política catalana.
- 1970 - Mèxic, a l'exiliː Llibertat Ródenas, sindicalista valenciana d'ideologia anarquista.[25]
- 1977 - Barcelona, el Barcelonès: Josep Trueta i Raspall, metge traumatòleg català.
- 2024 - Palamós: Ester Xargay Melero, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural (n. 1960).[26]
- Resta del món
- 1819, Roma, Estats Pontificis: Carles IV d'Espanya, rei d'Espanya entre 1778 i 1808.
- 1865, Passy-lès-Paris, França: Pierre-Joseph Proudhon, teòric polític francès, un dels pares de l'anarquisme modern.
- 1959, Madrid: Violeta, periodista, telegrafista, escriptora, sufragista i feminista espanyola.[27]
- 1981, Nova Yorkː Francesca Woodman, fotògrafa estatunidenca de caràcter intimista[28]
- 1982, São Paulo, Brasil: Elis Regina, compositora i cantant.[29]
- 1985, Palo Alto, EUA: Eric Voegelin, filòsof polític estatunidenc d'origen alemany.
- 1986, Madrid, Espanya: Enrique Tierno Galván, polític i assagista.
- 2000, Altamonte Springs, EUA: Hedy Lamarr, actriu, productora i inventora.
- 2006, Reston, Virgínia, EUA: Wilson Pickett, cantant afroamericà de rhythm and blues i soul (n. 1941).[30]
- 2015, El Paso, EUA: Reies López Tijerina, activista polític.
- 2018, Dallas: Dorothy Malone, actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar (n. 1924).[31]
- 2000, Casselberry: Hedy Lamarr, actriu, productora i inventora estatunidenca (n. 1914).
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Canut de Dinamarca, rei; Màrius, Marta, Audifaç i Àbac de Roma, màrtirs (s. III); Enric de Finlàndia (actualment, el 20 de gener); Remigi de Rouen, bisbe; Bernat de Corleone, caputxí; Macari el Gran, eremita (a orient); .
Referències
[modifica]- ↑ «Espectáculos. Teatro Principal» (en castellà) pàg. 5. La Vanguardia, 19-01-1907. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ Rotger, Agnès. «Mari Pepa Colomer, la noia que volia volar». Sapiens. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Shrimati Indira Gandhi, elegida primera ministra a l'Índia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «Luisa Cervera Royo (1843-1924): La librepensadora requenense adelantada a su tiempo» (en castellà). Ayuntamiento de Requena, 31-08-2022. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «Biografia Josep Tarradellas i Joan». Fundació Josep Irla. [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ «Marta Sanz-Solé». Universitat de Barcelona. Facultat de Matemàtiques i Informàtica (UB), 03-11-2020. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Vives, Toni «Mercè Lleixà. In memoriam». Assaig de Teatre, 72., 7-2009, pàg. 241-244.
- ↑ «Imma Clopés Gasull | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «Mireia Farrés». Escola Superior de Música de Catalunya, 27-06-2018. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Kunstdrucke von Marianne Stokes». Meisterdrucke. [Consulta: 12 juny 2022].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Alice Eastwood, una botánica irrepetible» (en castellà). Mujeres con ciencia, 12-07-2022. [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes gantantes del pasado (en castellà). Editorial Andrés Bello, 1989.
- ↑ Bucher, Annemarie. «SophieTaeuber-Arp». A: Historiches Lexikon der Schweiz [Historical Dictionary of Switzerland] (en alemany).
- ↑ «Patricia Highsmith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ «Document» (en anglès). Arxius NAcionals dels Estats Units, 13-04-1966. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «Janis Joplin | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «SwashVillage | Biografía de Dolly Parton». [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «Julian Barnes - Literature» (en anglès). British Council. [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Susan Solomon, química atmosférica» (en castellà). Mujeres con ciencia, 19-01-2017. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Veiga, Gustavo. «Una Leona, treinta años antes» (en castellà). Página/12. [Consulta: 3 abril 2023].
- ↑ Leung, Laifong, 1948-. Contemporary Chinese fiction writers : biography, bibliography, and critical assessment. ISBN 978-1-317-51619-4.
- ↑ «Meritxell Mateu Pi. Consellera general». Consell General. Principat d'Andorra. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 8 octubre 2023].
- ↑ «Petra Martic | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni «Retrats d’anarquistes igualadins i anoiencs (i VIII). Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera». Revista d'Igualada, NÚM. 33, 12-2009, pàg 51-52 (i nota 60).
- ↑ «S'ha mort Ester Xargay, la poetessa inconformista». [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ Según Alonso, Manuel. «Consuelo Álvarez Pool, Violeta: la feminista y masona olvidada». El Obrero, 23-11-2020. Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: abril 2021].
- ↑ «Francesca Woodman. Descobreix un fotògraf. Departament Documentació». IEFC. Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ Muñoz Sarmiento, Luis Carlos. «Elis Regina: La música no es un asunto de glamour». El Espectador, 21-01-2019. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Le chanteur américain Wilson Pickett est mort». Le Nouvel Observateur, 21-01-2006 [Consulta: 4 gener 2023].
- ↑ «Dorothy Malone (1924-2018) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 19 de gener
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:19 de gener.