Esteve Suñol i Gasòliba
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1856  Barcelona | ||
| Mort | 1913 (56/57 anys) Barcelona | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Enginyer i escriptor | ||
Esteve Suñol i Gasòliba (Barcelona, 14 de gener de 1858 [1] - ibídem, 19 de març de 1913[2]) fou un escriptor i enginyer català.
Fill de Esteve Suñol Botey taverner natural de Teià i de Rosa Casòliva Rovira natural de Solsona. Era consogre de Martí Genís i Aguilar (farmacèutic i escriptor vigatà): el seu fill Víctor Suñol Alcalde es va casar amb Montserrat Genís i Arumí. Fou molt afeccionat a l'excursionisme de caràcter científic. La seva activitat com a crític musical a La Renaixença i a La Veu de Catalunya contribuí a fomentar l'interès per la música wagneriana al país. També fou autor de breus narracions literàries.[3] I d'un "Llibre de Memòries" Barcelona Llibreria de Francesch Puig.(any 1903 - 380 pàgs.)
Referències
[modifica]- ↑ «Naixements.Llibre 1.Foli 58.Registre núm.229». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 14-01-1858. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia - Hemeroteca, 20-03-1913, pàg. 1.
- ↑ Mendoza 1995: 205
Bibliografia
[modifica]- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.