Esteve Uroš III de Dečani

Esteve Uroš III de Dečani

Nom original	(sr) Стефан Урош III Дечански Немањић
Biografia
Naixement	c. 1276 valor desconegut
Mort	11 novembre 1331 (Gregorià) (54/55 anys) Zvečan Fortress (Regne de Sèrbia (medieval))
Sepultura	Monestir de Visoki Dečani 42° 32′ 48″ N, 20° 15′ 58″ E
Rei
Dades personals
Religió	Església Ortodoxa Sèrbia
Activitat
Ocupació	sobirà
Carrera militar
Conflicte	Battle of Velbazhd (en) Batalla de Nerodimlje (es)
Enaltiment
sant
Festivitat	11 de novembre
Família
Família	Casa de Nemanjić
Cònjuge	Theodora Smilets of Bulgaria Maria Paleòloga
Fills	Dušman Nemanjić  () Theodora Smilets of Bulgaria Jelena Nemanjić Šubić  () Maria Paleòloga Esteve Uroš IV de Sèrbia  () Theodora Smilets of Bulgaria Simeon Uroš  () Maria Paleòloga Theodora Nemanjić  () Maria Paleòloga
Pares	Esteve Uroš II de Sèrbia   i Ana Terter
Germans	Ana-Neda Stephen Constantine of Serbia
Signatura

Esteve Uroš III de Dečani (c. 1285- 1331) va accedir al tron de Sèrbia el 1322, després d'un exili manat pel seu pare i una guerra amb el seu germà. Ja des del poder va assassinar diversos membres de la seva família per poder mantenir-s'hi (de fet va morir també de forma violenta per intrigues del seu clan). Li va succeir el seu fill Esteve Dušan.

El creixent poder del Regne de Sèrbia des de finals del segle xiii va preocupar Bulgària i l'Imperi Romà d'Orient, que es van aliar contra Sèrbia el 1327. El 1330 Esteve Uroš III de Dečani derrotà els búlgars a la batalla de Velbazhd, en la que l'emperador búlgar Miquel Xixman va morir, i els búlgars van ser incapaços d'aturar l'avenç serbi cap a Macedònia. El seu regnat destaca per l'expansió sobre Bulgària i la construcció del monestir de Decanski que li dona el títol (un dels motius pel qual va ser reconegut com a sant per l'església ortodoxa.