Estibiogoldfieldita
 Estibiogoldfieldita | |
|---|---|
.png) Estibiogoldfieldita en quars  | |
| Fórmula química | (Cu₄Cu₂)(Cu₄Cu+₂)(Sb₂Te₂)S₁₂S |
| Localitat tipus | mina Mohawk, Goldfield, districte miner de Goldfield, Comtat d'Esmeralda, Nevada, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,347(2) Å |
| Grup puntual | 4 3m - hextetraedral |
| Grup espacial | i4 3m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2020-104 |
| Símbol | Sbgf |
| Referències | [1] |
L'estibiogoldfieldita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al subgrup de la goldfieldita. Es troba relacionada amb la goldfieldita per la substitució de 2Sb3+ per 2Te4+, compensat per l'ompliment de les vacants del lloc M2 amb 2Cu+.
Característiques
[modifica]L'estibiogoldfieldita és una sulfosal de fórmula química (Cu₄Cu₂)(Cu₄Cu+₂)(Sb₂Te₂)S₁₂S. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2021, sent publicada l'any 2022.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19926, i a les col·leccions del departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, amb els números de catàleg: p1p 78/2020 i p1p 80/2020.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Mohawk, a la localitat de Goldfield, dins el comtat d'Esmeralda (Nevada, Estats Units). També ha estat descrita a la mina de Pefka, a la localitat d'Alexandrúpoli (Macedònia Oriental i Tràcia, Grècia).[3] Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Stibiogoldfieldite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ Biagioni, Cristian; Sejkora, Jiří; Musetti, Silvia; Makovicky, Emil; Pagano, Renato; Pasero, Marco; Dolníček, Zdeněk «Stibiogoldfieldite, Cu 12 (Sb 2 Te 2)S 13, a new tetrahedrite-group mineral». Mineralogical Magazine, 86, 1, 2-2022, pàg. 168–175. DOI: doi:10.1180/mgm.2021.107 [Consulta: 12 octubre 2022].
- ↑ Voudouris, Panagiotis; Repstock, Alexander; Spry, Paul G.; Frenzel, Max; Mavrogonatos, Constantinos; Keith, Manuel; Tarantola, Alexandre; Melfos, Vasilios; Tombros, Stylianos; Zhai, Degao; Cook, Nigel J.; Ciobanu, Cristiana L.; Schaarschmidt, Anna; Rieck, Branko; Kolitsch, Uwe; Falkenberg, Jan J. «Physicochemical constraints on indium-, tin-, germanium-, gallium-, gold-, and tellurium-bearing mineralizations in the Pefka and St Philippos polymetallic vein- and breccia-type deposits, Greece». Ore Geology Reviews, 140, 1-2022, pàg. 104348. DOI: 10.1016/j.oregeorev.2021.104348 [Consulta: 15 març 2022].