Esticomítia
L'esticomítia o diàleg estíquic és la coincidència entre un vers de l'estrofa i una frase o període sintàctic, és a dir, versos i oracions coincideixen: una línia poètica és una frase, fet que augmenta la naturalitat de la recitació.[1] S'oposa a l'encavallament, on una frase està partida entre diversos versos correlatius. En versos de poques síl·labes es considera el sintagma com a unitat de coincidència i no la frase.[2] Té un efecte de regularitat, seneritat i força i dona èmfasi a la sentència.[3]
Es practicà a les tragèdies del segle v aC, als Idil·lis de Teòcrit de Siracusa i a la comèdia d'Aristòfanes i Menandre d'Atenes.[4] El recurs típic de la tragèdia d'Eurípides passà a formar part de la comèdia a través d'Aristòfanes.[5] La tècnica va tornar a ser molt popular pels autors del barroc.[6]
En català hi ha tres regles que regulen la superposició del diàleg estíquic i l'encavallament: la frontera de vers ha de coincidir amb una frontera de mot, entre el darrer accent màxim i la frontera de vers no hi pot haver cap frontera de mot i l'últim temps fort del vers ha d'estar ocupat per un accent màxim.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Esticomítia». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Estébanez Calderón, Demetrio. Diccionario de términos literarios (en castellà). Madrid: Alianza editorial, 1996.
- ↑ Avilés, Jordi. Introducció a l'estilística llatina. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2013, p. 36-37. ISBN 9788447536849.
- ↑ Barranco, 1997, p. 121.
- ↑ Sáenz Alfonso, Álvaro Andrés «El uso de la esticomitia en Eurípides y Aristófanes. Análisis de la parodia de Helena en las Tesmoforias» (en castellà). Revista de Estudios Clásicos, 43, 2016, pàg. 129-148.
- ↑ Mas Casellas i Enric, Josep Maria. Comèdia nova, en dos actes, de la resurrecció del canonge Molet. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2000, p. 85. ISBN 9788478451432.
- ↑ «esticomítia». Poesia Urbana. [Consulta: 6 juny 2018].
Bibliografia
[modifica]
- Barranco, María Isabel Teresa «Dafnis y Cloe: Una novela griega de la Antigüedad tardía» (en castellà). Synthesis, 4, 1997.[Enllaç no actiu]