Estils de les pedres rúniques

Els estils de les esteles rúniques canviaren al llarg de l'època vikinga. Les pedres rúniques més antigues tenen un disseny simple, però es feren més complexes fins que, al final de la seua època, assoliren una notable perfecció en la factura, en les obres dels mestres picapedrers itinerants öpir i Visäte.

La principal catalogació dels estils, la desenvolupà Anne-Sophie Gräslund. La seua sistematització es considerà un gran avanç i n'és l'estàndard actualment. Els estils són RAK, Fp, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 i Pr5, i abasten el període entre 980-1130, que és quan es feren la majoria de les pedres rúniques. Els estils Pr3, Pr4 i Pr5 corresponen al que es coneix com a estil Urnes, i els Pr1 i Pr2 també són coneguts com a estil Ringerike.^[1]

Tot seguit s'exposen breument els estils mostrant algunes pedres com a exemples, d'acord amb la notació de Rundata:

RAK

RAK és l'estil més antic i estrictament comprèn el període 980-1015, tot i que el projecte Rundata hi inclou inscripcions més antigues i més modernes. És el més simple: només té les bandes amb la inscripció de runes. El final de les bandes rúniques és recte i no acaba amb caps d'animals.

Pedra de Rök
U 336
Pedra de Karlevi
Ög 165

Fp

És l'estil que inclou el període de 1010-1015 a 1040-1050, quan apareix el Pr3. Es caracteritza perquè les bandes rúniques acaben en caps d'animals vists des de dalt, normalment serps o dracs.

U 778
Sö 179 (estela de Gripsholm)
U Fv1992;157
Sö 194

Pr (Estils de perfil)

En els estils de perfil, Pr1, Pr2, Pr3, Pr4 i Pr5, les bandes rúniques acaben en caps d'animals de perfil.

Pr1 (estil Ringerike)

Aquest estil és coetani de l'estil FP, i va del 1010 al 1050, quan el substitueix el Pr3. Es considera la primera etapa de l'estil Ringerike aplicat a la decoració de pedres rúniques. Els caps de bèsties de perfil que conclouen les bandes rúniques tenen ulls arredonits i solen dur plomalls a l'alçada dels ulls i el nas.

U 324
U 335
U 201
U 161

Pr2 (estil Ringerike)

És la segona etapa de l'estil Ringerike aplicat a la decoració de pedres rúniques. Aquest estil és sols un poc més modern que l'anterior, ja que va del 1020 al 1050, i també l'en substitueix el Pr3. Els animals solen presentar un perfil còncau, amb ulls ametlats i amb plomalls i apèndixs arrissats damunt el nas i els ulls.

Sö 279
U 212
U 137
U 165

Pr3 (estil Urnes)

És la primera etapa de l'estil Urnes. Aquest estil reemplaçà els anteriors FP, Pr1 i Pr2 i abasta del 1050 al 1080. Els caps de les bèsties representades de perfil tenen ulls ametlats característics i el morro sol ser-ne convex. Solen tenir apèndixs arrissats sobre el nas, els ulls i el coll. Conforme evoluciona l'estil Urnes la decoració se'n fa més complexa i intricada.

U 194
U 240
U 256
U 148

Pr4 (estil Urnes mitjà)

Aquest estil apareix un poc després, entre 1060-1070, i dura fins al 1100.

U Fv1976;107
U 647
U 152
U 871

Pr5 (estil Urnes refinat)

Aquest fou el darrer estil decoratiu d'esteles rúniques i es perllongà fins que deixaren d'erigir pedres. Aparegué aproximadament al 1080-1100 i arribà fins a 1130.

U 104
U 1014
U 216
U 541

KB

Aquest estil s'utilitza en el projecte Rundata, tot i que no pertany a la classificació de Gräslund. És un estil comú a l'oest de Södermanland i es caracteritza perquè la banda rúnica envolta creus.

Sö 84
Sö 362
Sö 363
Sö 85

Vegeu també

Referències

↑ Sawyer 2000:32

Bibliografia

Runriket Täby-Vallentuna – en handledning, de Rune Edberg.
Fuglesang, S.H. (1998), Swedish runestones of the eleventh century: ornament and dating, Runeninschriften als Quellen interdisziplinärer Forschung (K.Düwel ed.). Göttingen.
Sawyer, P. (1997). The Oxford Illustrated History of the Vikings. Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780192854346.

[1] Sawyer 2000:32

[1]