Vés al contingut

Estimulació cognitiva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En psicoteràpia, el terme estimulació cognitiva fa referència a totes aquelles activitats dirigides a millorar el rendiment cognitiu general o algun dels seus processos i components específics (atenció, memòria, llenguatge, funcions executives, càlcul, etc.), ja sigui aquesta en subjectes sans com en pacients amb algun tipus de lesió en el sistema nerviós central. En alguns contextos s'usa el terme rehabilitació, que va més enllà i implica el restabliment de la situació dels pacients al grau de funcionament més alt possible a nivell físic, psicològic i d'adaptació social.[1] Això inclou posar tots els mitjans possibles per a reduir l'impacte de les condicions que són incapacitants i per a permetre als pacients arribar a un nivell òptim d'integració social.[2]

Objectiu

[modifica]

L'objectiu bàsic de la psicoestimulació és el d'afavorir la neuroplasticitat, mitjançant l'estimulació de capacitats intel·lectuals, emocionals, relacionals i físiques, de manera integral. D'aquesta manera, el deteriorament es pot pal·liar, compensar, o retardar.

En els estadis lleus de demència, el deteriorament cognitiu és sovint el símptoma més incapacitant i angoixant per a la família i el malalt. El deteriorament de la memòria, juntament amb altres dificultats cognitives, pot tenir un impacte en la confiança en si mateix i pot conduir a ansietat o depressió.[3] Per això, la psicoestimulació és un tractament individualitzat, enfocat en l'estat de les funcions cognitives del pacient per tal d'afavorir-ne el benestar i procurar millorar la seva condició.[4]

Aplicació

[modifica]

L'estimulació cognitiva és un mètode no farmacològic que pretén des de la psicologia assistir aspectes del funcionament cognitiu, permetent una major independència i potencialment minimitzant les dificultats que el pacient estigui experimentant.[3] El pas previ a la intervenció cognitiva és l'exploració neuropsicològica, orientada a conèixer els dèficits i el grau de consciència dels mateixos, les capacitats residuals i la repercussió d'aquests dèficits en la vida diària; a més de permetre traçar un adequat pla d'estimulació o intervenció cognitiva.

En els darrers anys, ha augmentat la demanda en l'aplicació d'aquests programes. En la pràctica clínica, aquests programes s'apliquen en persones grans amb deteriorament cognitiu lleu i demència, i s'apliquen com a estratègia complementària al tractament farmacològic i en el marc d'una atenció integral. Aquests programes s'apliquen en centres de dia, hospitals de dia o en residències.

Es focalitza en identificar i abordar objectius individuals, que poden requerir estratègies per adquirir nova informació o mètodes compensatoris com ajudes de memòria.[3][5] Una hipòtesi subjacent és que un entrenament cognitiu rutinari té el potencial de millorar, o almenys de mantenir el funcionament en el domini donat. Una altra hipòtesi addicional és que qualsevol efecte en la pràctica es generalitzarà més enllà del context de l'entrenament immediat, tot i que gairebé no hi ha evidència d'aquesta darrera hipòtesi.[6][7]

Les tasques poden presentar-se en llapis i paper,[8][9][10][11][12] mitjançant un ordinador,[13][14][15] o verbalment, mitjançant activitats i discussions, i implicant anàlegs de les activitats de la vida diària.[16][17][18][19]

Els programes d'estimulació cognitiva impliquen la pràctica guiada d'exercicis dissenyats per enfortir les funcions cognitives, com ara la memòria, l'atenció, el llenguatge, les funcions executives, l'orientació, el càlcul, les funcions perceptives i el raonament verbal.[20] Sovint, aquests programes es realitzen en grup amb un procediment sistematitzat. L'exercitació de les funcions cognitives requereix la incorporació d'un feedback permanent amb la persona i l'ús d'estratègies i reforços perquè aquesta sigui efectiva.

Eficàcia

[modifica]

L'eficàcia de la teràpia d'estimulació cognitiva per la demència en relació a la funció cognitiva ha estat demostrada de forma efectiva i consistent, mitjançant mesures d'eficàcia cognitiva comunament utilitzades.[21] No s'han reportat efectes adversos. Alguns estudis també indiquen que l'estimulació cognitiva pot estar associada amb millores a la qualitat de vida i a la comunicació.[22]

Malgrat haver-hi alguns estudis amb evidència contradictòria sobre el benefici d'aquests programes,[23] la comunitat científica ha reconegut la importància d'intervencions cognitives orientades a preservar l'autonomia, la independència i la qualitat de vida de les persones grans. Guies de pràctica clínica geriàtrica recomanen la participació de persones amb malaltia d'Alzheimer lleu o moderada en programes d'intervenció cognitiva, per mantenir la seva funció cognitiva, funcionalitat i qualitat de vida.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estimulació cognitiva
  1. ↑ KD Cicerone, DE Tupper. «Cognitive Assessment in the Neuropsychological Rehabilitation of Head-Injured Adults». A: BP Uzzell, Y Gross. Clinical Neuropsychology of Intervention. New York: Springer, 1986, p. 59–83. DOI 10.1007/978-1-4613-2291-7. ISBN 978-1-4612-9412-2. 
  2. ↑ «Estimulació cognitiva, Setembre 2009». UOC OpenCourseware, Web, 2009. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2013 [Consulta: 1r agost 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Bahar-Fuchs, A; Clare, L; Woods, B «Cognitive training and cognitive rehabilitation for mild to moderate Alzheimer's disease and vascular dementia». Cochrane Database Syst Rev., 6, 2013. DOI: 10.1002/14651858.CD003260.pub2. PMID: 23740535 [Consulta: 23 juliol 2024].
  4. ↑ EM Arroyo-Anlló, JP Díaz-Marta; J Chamorro Sánchez «Técnicas de rehabilitación neuropsicológica en demencias: Hacia la ciber-rehabilitación neuropsicológica». Pensamiento Psicológico, 10, 1, 2012, pàg. 107–127. ISSN: 2665-3281.
  5. ↑ Owen AM, Hampshire A, Grahn JA, Stenton R, Dajani S, Burns AS, et al. «Putting brain training to the test». Nature, 465, 7299, 2010, pàg. 775‐8.
  6. ↑ Owen, Ian Rory. Talk, Action, Belief: How the Intentionality Model Combines Attachment-Oriented Psychodynamic Therapy and Cognitive Behavioural Therapy. New York: iUniverse Inc., 2009. ISBN 978-1-4401-0538-8.  (Podeu veure una ressenya publicada del llibre a: Guse, T «Owen's Intentionality Model in Integrative Psychotherapy». Indo-Pacific Journal of Phenomenology, 10, 1, 2010. DOI: 10.2989/IPJP.2010.10.1.9.1081. ISSN: 2079-7222.)
  7. ↑ KV Papp, SJ Walsh, PJ Snyder «Immediate and delayed effects of cognitive interventions in healthy elderly: a review of current literature and future directions». Alzheimer's and Dementia, Journal of Alzheimer's Association, 5, 1, 2009, pàg. 50-60. DOI: 10.1016/j.jalz.2008.10.008. PMID: 19118809.
  8. ↑ Meyer, D. «Cognitive-behavioral theory». A: S. Degges-White & N. L. Davis. Integrating the expressive arts into counseling practice: Theory-based interventions. Springer Publishing Co., 2011, p. 45–62. 
  9. ↑ Davis RN, Massman PJ, Doody RS «Cognitive intervention in Alzheimer disease: a randomized placebo‐controlled study». Alzheimer Disease and Associated Disorders, 15, 1, 2001, pàg. 1‐9. DOI: 10.1097/00002093-200101000-00001.
  10. ↑ de Vreese LP, Verlato C, Emiliani S, Schioppa S, Belloi L, Salvioli G, et al. «Effect size of a three‐month drug treatment in AD when combined with individual cognitive retraining: preliminary results of a pilot study». European Archives of Psychiatry and Clinical Neuroscience, 248, 1998, pàg. 41‐2.
  11. ↑ Quayhagen MP, Quayhagen M, Corbeil RR, Roth PA, Rodgers JA «A dyadic remediation program for care recipients with dementia». Nursing Research, 44, 3, 1995, pàg. 153‐9. DOI: 10.1097/00006199-199505000-00005.
  12. ↑ Quayhagen MP, Quayhagen M, Corbeil RR, Hendrix RC, Jackson JE, Snyder L, et al. «Coping with dementia: evaluation of four nonpharmacologic interventions». International Psychogeriatrics, 12, 2, 2000, pàg. 249‐65. DOI: 10.1017/S1041610200006360.
  13. ↑ Heiss WD, Kessler J, Slansky I, Mielke R, Szelies B, Herholz K «Activation PET as an instrument to determine therapeutic efficacy in Alzheimer's disease». Annals of the New York Academy of Sciences, 695, 1993, pàg. 327‐31. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1993.tb23078.x.
  14. ↑ Hofmann M, Hock C, Kuhler A, Muller‐Spahn F «Interactive computer‐based cognitive training in patients with Alzheimer's disease». Journal of Psychiatric Research, 30, 1996, pàg. 493‐501. DOI: 10.1016/S0022-3956(96)00036-2.
  15. ↑ Peretz C, Korczyn AD, Shatil E, Aharonson V, Birnboim S, Giladi N «Computer‐based, personalized cognitive training versus classical computer games: a randomized double‐blind prospective trial of cognitive stimulation». Neuroepidemiology, 36, 2, 2011, pàg. 91‐9. DOI: 10.1159/000323950.
  16. ↑ Farina E, Fioravanti R, Chiavari L, Imbornone E, Alberoni M, Pomati S, et al «Comparing two programs of cognitive training in Alzheimer's disease: a pilot study». Acta Neurologica Scandinavica, 105, 2002, pàg. 365‐71. DOI: 10.1034/j.1600-0404.2002.01086.x.
  17. ↑ Zanetti O, Zanieri G, di Giovanni G, de Vreese LP, Pezzini A, Metitieri T, et al. «Effectiveness of procedural memory stimulation in mild Alzheimer's disease patients: a controlled study». Neuropsychological Rehabilitation, 11, 2001, pàg. 263‐72. DOI: 10.1080/09602010042000088.
  18. ↑ Loewenstein DA, Acevedo A, Czaja SJ, Duara R «Cognitive rehabilitation of mildly impaired Alzheimer's disease patients on cholinesterase inhibitors». American Journal of Geriatric Psychiatry, 12, 2004, pàg. 395‐402. DOI: 10.1097/00019442-200407000-00007.
  19. ↑ Neely AS, Vikstrom S, Josephsson S «Collaborative memory intervention in dementia: caregiver participation matters». Neuropsychological Rehabilitation, 19, 5, 2009, pàg. 696‐715. DOI: 10.1080/09602010902719105.
  20. ↑ Clare L, Wilson BA, Carter G, Roth I, Hodges JR «Awareness in early‐stage dementia: relationship to outcome of cognitive rehabilitation intervention». Journal of Clinical and Experimental Neuropsychology, 26, 2004, pàg. 215‐26.
  21. ↑ O-Y Kwon, HS Ahn, HJ Kim, K-W Park «Effectiveness of Cognitive Behavioral Therapy for Caregivers of People with Dementia: A Systematic Review and Meta-Analysis». J Clin Neurol., 13, 4, 2017, pàg. 394–404. DOI: 10.3988/jcn.2017.13.4.394. PMID: 29057632 [Consulta: 23 juliol 2024].
  22. ↑ Woods, B; Aguirre, E; Spector, AE; Orrell, M «Cognitive stimulation to improve cognitive functioning in people with dementia». Cochrane Database Syst Rev, 2, 2012. DOI: 10.1002/14651858.CD005562.pub2. PMID: 22336813.
  23. ↑ DI Sitzer, EW Twamley, DV Jeste «Cognitive training in Alzheimer's disease: a meta-analysis of the literature». Acta Psychiatr Scand, 114, 2, 2006, pàg. 75-90. DOI: 10.1111/j.1600-0447.2006.00789.x. PMID: 16836595.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estimulació_cognitiva&oldid=33715289»