Vés al contingut

Estoa d'Amfiarau

 

Plantilla:Infotaula indretEstoa d'Amfiarau
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusestoa Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaOropos Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióoracle d'Amfiarau Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 17′ 31″ N, 23° 50′ 46″ E / 38.292°N,23.846°E / 38.292; 23.846


L'Estoa d'Amfiarau o Koimētērion (Enkoimētērion, Ἐγκοιμητήριον, en grec antic: Κοιμητήριον, Koimeterion) era una estoa o pòrtic amb columnes de l'Oracle d'Amfiarau, a prop d'Oropos, a l'est d'Àtica, Grècia.[1][2][3] Les ruïnes se'n troben en el jaciment arqueològic del santuari a l'actual municipi d'Oropos.

Història

[modifica]

L'estoa es degué construir a la fi del període clàssic, als 360-358 abans de la nostra era.[1][2] Es creu que fou una donació d'Amintes IV de Macedònia. També podia haver estat construïda pels tebans o pels mateixos d'Oropos.[2] La estoa s'utilitzava com a part de les funcions d'endevinació i curació associades al culte d'Amfiarau. Els pelegrins i pacients dormien en l'estoa, amb l'esperança de rebre presagis durant la nit que afavorissen la cura.[3] El segon nom de l'edifici, (En)koimētērion, també fa referència al somni, i també s'utilitzava per a edificis semblants en asclepièions, entre d'altres.[4] L'edifici degué substituir a un pòrtic amb columnes anterior, que s'alçava al costat nord-oest, en l'emplaçament de la posterior filera d'estàtues d'ofrena.

Ruïnes de l'estoa

L'edifici va ser modificat i ampliat més tard, i segurament restaurat en l'època romana. Les excavacions arqueològiques se'n feren entre el 1884 i el 1887.[2]

Descripció

[modifica]

Es va construir al vessant nord del santuari, al sud-est del Teatre d'Amfiarau. Estava situada en paral·lel al vessant, de nord-est a sud-oest, amb la façana orientada al sud-est. L'edifici tenia uns 108,8 m de llargada i 11,1 m d'amplària. L'estilòbat feia uns 110,2 m de llarg i 11,5 m d'ample. La façana de l'estoa tenia 39 o 41 columnes dòriques. A dins, la teulada, la sostenien 17 columnes jòniques, que dividien l'estoa en dues naus. En cada extrem de n'hi havia una sala de 10 m x 5,5 m si fa no fa. Cada sala se'n separava de l'altra per dues columnes i algun tipus de motllura. La paret interior de l'edifici estava flanquejada per bancs de pedra, segurament per a dormir. Les cambres separades devien estar reservades per als dormitoris dels pelegrins.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Amphiaraion, Stoa» (en anglés). Projecte Perseus. [Consulta: 11 juliol 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Coulton, J. J. «The Stoa at the Amphiaraion, Oropos» (en anglés). The Annual of the British School at Athens, 63, 1968, pàg. 147–183. JSTOR: 30103187 [Consulta: 11 juliol 2024].
  3. 3,0 3,1 «Amphiareion at Oropos» (en anglés). Classics and Ancient History. University of Warwick. [Consulta: 11 juliol 2024].
  4. ; Scott, Rober; Liddell «κοιμητήριον» (en anglés). A Greek-English Lexicon. Oxford University Press|Clarendon Press / Perseus Digital Library [Oxford], 1940 [Consulta: 10 juliol 2024].