Vés al contingut

Trastorn per estrès posttraumàtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estrès postraumàtic)
Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn per estrès posttraumàtic
Tipustrastorn d'ansietat, trastorns relacionats amb l’estrès, seqüela, malaltia i depressió major Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria i psicologia clínica Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesmalson, ansietat, afrontament d'evitació, trastorn del son, insomni i variabilitat del ritme cardíac Modifica el valor a Wikidata
ExàmensEscala de trauma de Davidson Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaKAT2B, DPP6, TRMT9B, ADCY8, TLL1, NDRG1, GABBR2, AKT3, SLC4A5, FAM49B, ZMAT3, PRKCA i PRKN Modifica el valor a Wikidata
Causat perguerra, abús físic, violència sexual, maltractament psicològic, refugiat, combat i amic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116B40 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10F43.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9309.81 Modifica el valor a Wikidata
CIAPP82 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB33846 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000925 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine288154 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKpost-traumatic-stress-disorder-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013313 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0038436 i C0038436 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2055 Modifica el valor a Wikidata

El trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT o TEP) és un trastorn psicològic que pot aparèixer després d'un esdeveniment que és viscut amb por molt intensa, terror i sensació d'impotència. Aquest esdeveniment traumàtic pot ser la mort d'algú, l'amenaça a la vida d'un mateix o d'algú altre, el fet de patir danys físics greus o una amenaça greu a la integritat de la persona, fins al punt de no poder suportar-ho psicològicament. Apareix sovint en persones víctimes d'accidents, agressions físiques o sexuals o psicològiques d'uns determinats tipus, catàstrofes, guerres, i d'altres.[cal citació]

El diagnòstic d'aquest trastorn es va definir a partir de l'estudi extens dels símptomes que patien els veterans de la Guerra del Vietnam. Més endavant, investigant víctimes d'abusos sexuals es descobrí una categoria de TEPT: el trastorn per estrès posttraumàtic complex.[1]

Criteris diagnòstics

[modifica]

Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), el trastorn per estrès posttraumàtic es caracteritza per:

  • Exposició a la mort, lesió greu o violència sexual, ja sigui real o amenaça.
  • Símptomes intrusius associats a l'esdeveniment traumàtic (com records involuntaris, malsons, reaccions dissociatives…)
  • Evitació persistent als estímuls associats a l'esdeveniment traumàtic
  • Alteracions cognitives i de l'estat d'ànim associades a l'esdeveniment traumàtic (com amnèsia psicògena, pensaments distorsionats, apatia…)
  • Alteració important de l'alerta i reactivitat associada a l'esdeveniment traumàtic (com irritabilitat, hipervigilància, alteracions del son…)

La durada dels símptomes cal que sigui superior a un mes i que impliqui un malestar significatiu o un deteriorament en l'àmbit social o laboral.

Si la durada dels símptomes és inferior a un mes i superior als 3 dies, parlem del trastorn per estrès agut.[2]

Tractament

[modifica]

Les revisions d'estudis han mostrat que la teràpia combinada (psicoteràpia + farmacoteràpia) no és més efectiva que la teràpia psicològica sola.[3]

Teràpies psicològiques

[modifica]

Diverses teràpies psicològiques han demostrat la seva eficàcia a l'hora de tractar el TEPT. Es recomanen psicoteràpies individuals i centrades en el trauma, que tinguin com a component central l'exposició i/o reestructuració cognitiva, com ara la Teràpia d'Exposició Prolongada, la Teràpia de Processament Cognitiu, la Desensibilització i Reprocessament amb Moviments Oculars, la Teràpia Eclèctica Breu, i la Teràpia d'Exposició Narrativa.[4]

Teràpies farmacològiques

[modifica]

Malgrat que s'han utilitzat molts medicaments per tractar els símptomes del TEPT, la majoria no s'ha provat que siguin eficaços. Només alguns antidepressius —com la fluoxetina, la paroxetina o la venlafaxina— han demostrat una eficàcia superior al placebo.[5]

TEP i interocepció

[modifica]

Els estudis de neuroimatge funcional han demostrat que els pacients amb trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) presenten una activació disminuïda en l'ínsula anterior dreta, una regió del cervell que és en gran part responsable d'identificar el desajustament entre els estats cognitius i els interoceptius.[6]

Referències

[modifica]
  1. Kissane, Madeleine; Szymanski, Lawrence; Upthegrove, Rachel; Katona, Cornelius «Complex posttraumatic stress disorder in traumatised asylum seekers: a pilot study». The European Journal of Psychiatry, 28, 3, 9-2014, pàg. 137–144. DOI: 10.4321/S0213-61632014000300001.
  2. American Psychiatric Association.. Diagnostic and statistical manual of mental disorders.. American Psychiatric Publishing, 2013. ISBN 978-0-89042-555-8. 
  3. Hetrick, Sarah E.; Purcell, Rosemary; Garner, Belinda; Parslow, Ruth «Combined pharmacotherapy and psychological therapies for post traumatic stress disorder (PTSD)». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 7, 07-07-2010, pàg. CD007316. DOI: 10.1002/14651858.CD007316.pub2. ISSN: 1469-493X. PMID: 20614457.
  4. «VA/DOD Clinical Practice Guideline for the Management of Posttraumatic Stress Disorder and Acute Stress Disorder: Clinician Summary». FOCUS, 16, 4, 10-2018, pàg. 430–448. DOI: 10.1176/appi.focus.16408. ISSN: 1541-4094.
  5. Hoskins, Mathew; Pearce, Jennifer; Bethell, Andrew; Dankova, Liliya; Barbui, Corrado «Pharmacotherapy for post-traumatic stress disorder: systematic review and meta-analysis». The British Journal of Psychiatry: The Journal of Mental Science, 206, 2, 2-2015, pàg. 93–100. DOI: 10.1192/bjp.bp.114.148551. ISSN: 1472-1465. PMID: 25644881.
  6. Malejko, Kathrin; Abler, Birgit; Plener, Paul L.; Straub, Joana «Neural Correlates of Psychotherapeutic Treatment of Post-traumatic Stress Disorder: A Systematic Literature Review» (en anglès). Frontiers in Psychiatry, 8, 2017. DOI: 10.3389/fpsyt.2017.00085. ISSN: 1664-0640.

Vegeu també

[modifica]