Vés al contingut

Estrella Eleanor Carothers

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEstrella Eleanor Carothers

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Newton (Kansas) Modifica el valor a Wikidata
Mort1957 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
FormacióUniversitat de Kansas
Universitat Estatal de Kansas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciózoòloga, genetista, biòloga cel·lular Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Pennsilvània
Universitat d'Iowa
Universitat de Pennsilvània Modifica el valor a Wikidata

Estrella Eleanor Carothers, coneguda com a Eleanor Carothers (Newton, Kansas, 4 de desembre de 1882 - 1957) va ser una zoòloga i genetista estatunidenca.[1][2][3][4]

El seu treball més important va ser en el camp de la citologia i la genètica: va utilitzar embrions de llagosta per estudiar la llei de la independència dels caràcters hereditaris de cromosomes homòlegs heteromòrfics. Aquesta va ser la primera evidència física de separació independent dels cromosomes homòlegs durant la meiosi.[5]

Trajectòria

[modifica]

Va estudiar en el Col·legi Nicekerson i es va graduar a la Universitat de Kansas a 1912.[6] Va començar la seva carrera com a professora ajudant de Zoologia a la Universitat Estatal de Pennsilvània de 1913 a 1914. El 1916 es va doctorar. Va ser professora ajudant fins al 1936, labor que va compaginar amb ser investigadora independent per al Laboratori Biològic de la Marina des de 1920 fins a 1941. En 1936 es va traslladar a la Universitat d'Iowa i va ser investigadora allí fins al 1941. El seu treball allí va ser finançat per la Fundació Rockefeller.[2][4]

Mentre estudiava i ensenyava a la Universitat de Pennsilvània, Carothers va viatjar a les regions de sud i sud-oest dels Estats Units en expedicions de recerca entre els anys 1915 i 1919. Durant el seu temps a la Universitat d'Iowa, completà el seu treball més important, en el camp de genètica i citologia, utilitzant embrions de llagosta per estudiar la separació independent dels cromosomes homòlegs. Aquesta va ser la primera evidència física que els cromosomes homòlegs se separen independentment durant meiosi, que és una font de variació genètica en organismes que es reprodueixen sexualment.[5]

El 1941 es va retirar de la Universitat d'Iowa, i a Kingman, Kansas, va continuar investigant en el Laboratori Biològic de la Marina Woods Hole. El 1954, es va traslladar a Murdock, Kansas, on va viure i va investigar durant la resta de la seva vida.[4]

Reconeixements

[modifica]

En 1921, Carothers va aconseguir el premi d'investigació Ellen Richards atorgat per la Naples Table Association. Pel seu treball sobre embrions de llagosta va ser inclosa en la quarta edició d'American Men and Women of Science, publicat el 1927, un reconeixement atípic i significatiu per a una dona científica en aquella època. Va ser triada per formar part de l'Acadèmia Nacional de Ciències i l'Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia.[7]

Referències

[modifica]
  1. Ogilvie, Marilyn Bailey. «Carothers, Estrella Eleanor». A: Women in Science: Antiquity Through the Nineteenth Century: a Biographical Dictionary with Annotated. MIT Press Bibliography, 1986, p. 52–53. ISBN 978-0-262-65038-0 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  2. 2,0 2,1 Wayne, Tiffany K. «Carothers, (Estrella) Eleanor». A: American Women of Science Since 1900. ABC-CLIO, 2011, p. 282–283. ISBN 978-1-59884-158-9 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  3. Tietjen, Jill S.; Privalle, Laura S. «Pionnering Women in Sustainable Agriculture and Food Biothecnologie: Estella Eleanor Carothers - zoologist and cytologist (1882-1957)». A: Women in Sustainable Agriculture and Food Biotechnology: Key Advances and Perspectives on Emerging Topics. Springer, 2017, p. 4. ISBN 978-3-319-52201-2 [Consulta: 6 maig 2020]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Oakes, Elizabeth. Encyclopedia of World Scientists, Updated Edition (en anglès). Infobase Holdings, Inc, 2020-07-01, pàg. 165-166. ISBN 978-1-4381-9545-2. 
  5. 5,0 5,1 Crow, Ernest W.; Crow, James F. «100 Years Ago: Walter Sutton and the Chromosome Theory of Heredity». Genetics. Genetics Society of America, Vol. 160, Núm. 1, 2002, pàg. 1-4. ISSN: 1943-2631 [Consulta: 6 maig 2020].
  6. Chadwell, Faye A.; Sheare, Benjamin F. (ed.); Shearer, Barbara Smith (ed.). «E. (Estella) Eleanor Carothers (1882-1957)». A: Notable women in the life sciences: a biographical dictionary. Westport, Conn.: Greenwood Press, 1996, p. 56-57. ISBN 978-0313293023. 
  7. Petrusso, Annette. «Estella Eleanor Carothers». A: Notable women scientists. Farmington Hills: Gale Group, 1999, p. 77-78. ISBN 0-7876-3900-1 [Consulta: 6 maig 2020].