Estudiants Revolucionaris Gallecs
(gl) Estudantes Revolucionarios Galegos  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ERGA | ||||
| Tipus | organització juvenil | ||||
| Ideologia | nacionalisme gallec | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1972 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1988 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
Estudiants Revolucionaris Gallecs (ERGA) (en gallec: Estudantes Revolucionarios Galegos, ERGA) va ser una organització estudiantil nacionalista d'esquerres gallega,[1] activa entre 1972 i 1988. Es va fundar a iniciativa de la Unió del Poble Gallec (UPG) el desembre del 1972. Se li va encarregar a Manuel Mera -acabat d'arribar de l'Argentina, on havia tingut experiència en l'organització universitària del grup maoista Avantguarda Comunista- la creació d'una organització que agrupés els universitaris i estudiants de secundària.
A Santiago de Compostel·la, amb l'ajuda de simpatitzants de la UPG, aconseguí captar a un grup d'universitaris procedents de tota Galícia, a més de la incorporació d'alguns militants del Moviment Comunista de La Corunya, entre ells Elvira Souto. Als pocs mesos arribà als 40 militants, entre ells Anselmo López Carrera, Alfredo Suárez Canal i Chus Pato. El 1976 va celebrar la seva primera assemblea i el 1977 la segona. El gener del 1978 es va organitzar el Ier Congrés al que van assistir uns 1.000 delegats[2] i es trià una direcció de la qual formaven part gent com Xulio Ríos o Xosé Miranda. Quan es va formar el Bloc Nacionalista Gallec el 1982, ERGA s'hi va integrar. Va editar el butlletí Lume i el seu primer número va aparèixer el febrer de 1973.[3] ERGA es va esdevenir la primera organització de masses del nacionalisme gallec després de la Guerra del 36, aconseguint una alta presència als instituts i universitats gallecs i va proporcionar quadres i dirigents a la UPG.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 6 October 2014. [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «Avantar - CIG: Confederación Intersindical Galega». galizacig.gal, 14-02-2008.
- ↑ Francisco Fernández Rei. A contribución ao proceso de normalización lingüística de partidos políticos, sindicatos, institucións e asociacións que desenvolven o seu labor na cidade da Coruña. I A reivindicación da lingua galega nas décadas de 1960 e 1970 en Lingua e cidade: I Xornadas sobre lingua e usos (PDF) Arxivat 05 de decembro de 2008 a Wayback Machine.. Universidade da Coruña, 2005. pàg. 149
- ↑ Manuel Anxo Fernández Baz, A formación do nacionalismo galego contemporáneo (1963-1984), Santiago, 2003, pàg. 51
