Vés al contingut

Ethel Mary Boyce

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEthel Mary Boyce
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Chertsey (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1936 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Chertsey (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, professora de música Modifica el valor a Wikidata


Lieder.net: 3524 IMSLP: Category:Boyce,_Ethel_Mary Modifica el valor a Wikidata

Ethel Mary Boyce (Chertsey (Surrey), 5 d'octubre, 1863 - 3 de març de 1936) va ser una compositora, pianista i pedagoga britànica.

Boyce va establir-se a la vida musical britànica com a compositora i professora de música durant més de quatre dècades. Les seves obres per a nens en particular eren molt populars i es representaven amb freqüència. El seu catàleg d'obres inclou, entre d'altres: cantates per a solistes, cor i orquestra, obres per a cors infantils i femenines, cançons infantils monofòniques i música per a piano. Les seves composicions han estat publicades per prestigioses editorials musicals de Londres, com ara: a Novello & Co, Augner & Co i Stanley Lucas, Weber & Co.[1]

Biografia

[modifica]

Boyce va néixer i va residir a Chertsey, Surrey, filla del jutge de pau George Boyce (1832–1914) i Anne Odgen Brown. Va estudiar piano a la Royal Academy of Music amb Walter Macfarren i composició amb Francis William Davenport a la mateixa institució.[2] Entre les seves companyes d'estudi hi havia les compositores Dora Bright i Amy Horrocks.[1]

L'autora va obtenir nombrosos reconeixements al llarg de la seva trajectòria musical: el 1885 va guanyar la Lady Goldsmid Scholarship, i l’any següent va rebre el premi de piano Sterndale Bennett Prize i el Cipriani Potter Exhibition Prize per la seva excel·lència al piano i en composició. Posteriorment, el 1889, també va ser guardonada amb la medalla Charles Lucas de composició.[3] El 1890 va ser nomenada associada de la Royal Academy (ARAM),[2] el 1891 va rebre una plaça d'ajudant de composició i, finalment el 1901, va ser nomenada professora de música.[1]

Ethel Boyce va aparèixer en públic tant com a pianista com a compositora mentre encara estudiava. Per exemple, en el marc de diferents concerts de la Royal Academy, va presentar el març de 1889 la seva obra "Album Leaves" per a piano i, el desembre del mateix any, va tocar el Concert per a piano i orquestra op.58 en sol major de Beethoven amb una cadenza pròpia.[4][5] El 1888 va estrenar l'obra "Variations on a theme by the late Sir G. A. Macfarren" per a dos pianos de Dora Bright amb la mateixa compositora i companya d'estudis (interpretació que va tenir molt bona rebuda per part del Musical Times).[6] Va ser a partir de 1885 que les primeres composicions de Boyce van aparèixer impreses, inclosa, per exemple, la peça "So she went drifting" (publicada per Stanley Lucas, Weber and Co.) rebent la següent crítica:[7]

"This is really a charming song. The words tell a simple tale in simple words, and the music throughout is most sympathetic with the text. The several changes in the character of the accompaniment show that the composer has well thought out her task, and introduced nothing for mere effect [...]. We shall be glad again to meet with Miss Boyce."

"Aquesta és una cançó realment encantadora. Les paraules expliquen una faula senzilla amb paraules senzilles, i la música és extremadament concordant amb el text. Els diferents canvis en el caràcter de l'acompanyament mostren que la compositora ha reflexionat profundament sobre la seva feina i no ha introduït cap element redundant [...]. Estarem encantats de retrobar-nos amb la senyoreta Boyce."

Ethel Boyce també va ser apreciada pel públic anglès més enllà de l'acadèmia i els cercles de la Royal Academy, per exemple, la seva cantata "The Lay of the Brown Rosary" es va interpretar en el marc dels concerts filharmònics de Clapham el 20 de maig de 1890 sota la direcció de Walter Mackway i amb ella mateixa com a pianista repertorista.[8] Després dels seus estudis, Ethel Boyce ja no va fer concerts públics sinó que es va dedicar exclusivament a la composició i la docència. Aquesta decisió, tal com indica el seu obituari del Times, va estar basada probablement en "les seves obligacions personals":[3]

"[...] domestic trouble, and her characteristic and completely self-sacrificing devotion to personal duty, prevented her from fulfilling her remarkable promise."

"[...] problemes domèstics i la seva característica i completament autosacrificada devoció als deures personals van prevenir que Boyce satisfés completament el seu talent prometedor".

No obstant això, Ethel Boyce va romandre present a la vida musical britànica durant tota la seva vida com a educadora i compositora. El 1933, moltes de les seves composicions havien estat publicades per prestigioses editorials musicals de Londres, com ara: amb Novello & Co, Augner & Co, així com amb Stanley Lucas, Weber & Co. Aquestes inclouen cantates per a solos, cor i orquestra, cançons solistes i corals, així com obres per a piano. Ethel Boyce també es va anar fent progressivament un nom com a compositora de música infantil, tant en l'àrea de la literatura coral com per al piano. Les seves obres per a cors infantils i femenins van ser molt populars i van quedar ancorades en el repertori de nombrosos cors escolars.[1] Per exemple, el 1900 la seva obra "In Mary's Garden" va constar com a obra obligatòria en un concurs de cors escolars de Suffolk. El mateix va passar en un concurs organitzat pel "St. Cecilia Working Girls’ Clubs" el 1911 amb la seva obra "The Posy". Per altra banda, el maig de 1907 el cor infantil de l'escola de noies Farnham West Street de Surrey va guanyar un premi per la seva interpretació de "Garden fancies".[9][10][11] La seva obra "Orchard Rhymes" que va compondre i publicar juntament amb Dora Bright (editorial Novello) va assolir una gran popularitat i li va valdre la següent ressenya del 1917 al Musical Times:[12]

"Thirteen well-known nursery rhymes are strung together to make an entertainment item. All except three of the songs are original as regards the music. It is gratifying to find that such trained and highly competent composers think it worth while to devote their talents to elementary school music."

"Tretze cançons de bressol ben conegudes es reuneixen per confeccionar un objecte d'entreteniment. Totes les cançons excepte tres són originals pel que fa a la música. És molt gratificant trobar que compositores tan entrenades i competents pensen que val la pena dedicar els seus talents a la música d'escola primària."

El 1917, Ethel Boyce va fer diverses referències a la Primera Guerra Mundial en les seves composicions. El febrer de 1917, el Musical Times va publicar com a suplement la peça coral "An English Hymn", per a la qual també havia escrit ella mateixa el text. El juliol del mateix any també es van publicar cinc cançons infantils monofòniques basades en textos propis amb el títol de "Five Songs for the Times".[12] En els anys següents, les composicions d'Ethel Boyce van ser sempre revisades positivament.[1]

En l'àmbit personal, Boyce va ser la promesa d'Edward German, però el compromís es va trencar i van romandre com a amics.[13]

Ethel Boyce va morir a casa seva, a Chertsey, el 3 de febrer de 1936.[3]

Catàleg d'obres

[modifica]

Aquest catàleg d'Ethel Boyce s'ha creat amb l'ajuda de Maj-Britt Peters a partir d'articles de l'enciclopèdia, Pazdírek 1904ff., ressenyes de diaris i el catàleg digital britànic Library Hub Discover (antic catàleg COPAC).[1][14][15]

Obres vocals Formació Text Publicació[16]
Young Lochinvar Balada per baríton solista, cor i orquestra Sir Walter Scott London & New York: Novello, Ewer & Co, 1890
The Lay of the brown Rosary Cantata per a soprano i alto solistes, cor i orquestra Adaptació del poema del mateix nom d'Elizabeth Barrett Browning London & New York: Novello, Ewer & Co, 1890
The Sands of Corriemie Cantata per a soprano solista, cor de noies (SSA) i piano Text propi W. G. McNaught. London: Novello & Co, 1895
The Vision of the Simple Cantata per a soprano solista ad. lib., cor de noies (SSA) i piano Text propi London: Novello, 1921
So she went drifting Cançó per a veu i piano Text de W. C. Smith London: Stanley Lucas, Weber & Co, 1885
Garden Fancies

(conté "In Mary's Garden", núm. 1)

Dues cançons a dues veus per a cor de noies i piano Text propi London: Novello & Co, 1893
Magdalen at Michael’s Gate Nadala per a dues veus femenines i piano o quatre veus i piano H. Kingsley London: Novello & Co, 1893
Four Spring Songs (conté "The Posy", núm. 1) Cançons a dues veus per a veus femenines i piano Text propi London: Novello & Co, 1896
A Song of Summer Cançó a dues veus i piano Text propi London: Boosey & Co, 1897
The Dream Child’s Lullaby Cançó a dues veus i piano Text propi London: Boosey & Co, 1897
Spring is come Cançó a dues veus i piano Text propi London: Novello, 1903
Times and Seasons: a college song Cançó a una veu i piano A. Fry London: Novello, 1910
Five Songs for the Times Cançons a una veu i piano Text propi London: Boosey & Co, 1917
The Orchard Rhymes Tretze cançons a una veu i piano Text propi London: Novello, 1917. Compost amb Dora Bright
An English Hymn Per a cor mixt a cappella Text propi London: Novello, 1917
Corinna Cançó per a tres veus femenines i piano Robert Herrick London: Novello & Co, 1918
Here a solemn Fast we keep Cançó per a tres veus femenines i piano Robert Herrick London: Novello & Co, 1918
The Happiest Day Sis cançons infantils per a veu i piano Text propi London: J. Williams, 1920
The pleasant country Quatre cançons a dues veus femenines i piano Text propi London: Novello & Co, 1921
The Bowl Cançó per a quatre veus a cappella T. L. Peacock London: Novello & Co, 1922
The Bramble (Friar Tuck’s Song) Cançó per a quatre veus a cappella T. L. Peacock London: Novello & Co, 1922
Choric Measure Cançó per a quatre veus a cappella T. L. Beddoes London: Novello & Co, 1922
Dirge Cançó per a quatre veus a cappella T. L. Beddoes London: Novello & Co, 1922
Girl Guides Cançó per a veu i piano Text propi London: Novello & Co, 1922
The Little Brown Horse Cançó per a veu i piano Text propi London: Novello & Co, 1922
The Magic Door Cançó per a veu i piano Text propi London: Novello & Co, 1922
On May Morning Cançó per a quatre veus a cappella J. Milton London: Novello & Co, 1922
Our Trees Cançó per a veu i piano Text propi London: Novello & Co, 1922
A Rhyme of Over-Seas Cançó per a veu i piano Text propi London: Novello & Co, 1922
Sweet Echo Cançó per a quatre veus a cappella J. Milton London: Novello & Co, 1922
An Alphabet of Flowers Cançó per a veu i piano Text propi London: Novello & Co, 1923
Coronach Cançó per a tres veus femenines i piano Sir Walter Scott London: Augener, 1923
Daffies and Tulips Cançó per a veu i piano J. Meagher London: Novello & Co, 1923
How many Times? Cançó per a tres veus femenines i piano T. L. Beddoes London: Augener, 1923
Magic Lutes Cançó per a tres veus femenines i piano T. L. Beddoes London: Augener, 1923
The Tortoise Cançó per a veu i piano J. Meagher London: Novello & Co, 1923
Four Pictures Cançons per a dues veus femenines i piano Text propi London: Novello & Co, 1919
Charming Chloe Cançó per a quatre veus a cappella R. Burns London: Novello & Co, 1926
Ye dainty Nymphs Cançó per a tres veus femenines i piano Edmumd Spenser London: Novello & Co, 1926
Midsummer Song Cançons per a dues veus femenines i piano William Shakespeare London: Novello & Co, 1927
The Wooded Hill Quatre cançons a dues veus femenines i piano Text propi London: Novello & Co, 1928
Song’s Eternity Cançó per a dues veus femenines i piano John Clare London: Novello & Co, 1929
The Spring of the Year Cançó per a quatre veus a cappella A. Cunningham London: Novello & Co, 1929
Four Birds Cançons per a dues veus femenines i piano Text propi London: Novello & Co, 1933

Malgrat que la seva producció va ser principalment de música vocal, Boyce també va ser una compositora prolífica en l'àmbit instrumental, especialment de repertori de piano.

Obres instrumentals Formació Publicació[16]
A Book of Fancies Per a piano London: E. Ashdown, 1890
Eight Pieces Per a violí i piano London: Novello, Ewer & Co, 1891
Valsos en Fa major Per a piano London: E. Ashdown, 1891
Berceuse Per a piano London: E. Ashdown, 1893
Minuet en do menor Per a piano London: E. Ashdown, 1893
Petite Valse Per a piano London: E. Ashdown, 1893
To Phyllis Quatre peces per a piano London: E. Ashdown, 1895
Songs and Dances Sis peces per a piano London: J. Curwen & Sons, 1898
A sequence of melodies: suggested by ancient metres Cinc peces per a piano London: Augener, 1917
Choriambics Per a piano London: Augener, 1919
Pro patria: Marxa Per a piano London: Augener, 1919
Under the Greenwood Tree Sis peces per a piano London: Joseph Williams, 1921
The Silver Thames Tres peces per a piano London: Augener, 1922
English Lyrics: Musical illustrations of poetical passages Per a piano London: Augener, 1923
Scherzi Italiani Dues peces per a piano London: Augener, 1924
Cinderella: A Short Suite Per a piano London: Oxford University Press, 1925
The Garland: A Short Suite Per a piano London: Augener, 1925

Les següents obres no estàn publicades tot i que consten en articles de revista i/o catàlegs.

Altres obres Formació Any de composició
Album Leaves[4] Per a piano Desconegut. Aprox. 1886
By the Brook (esboç)[17] Per a piano Desconegut
Marxa orquestral en Mi major[17] Per a orquestra Desconegut. Westminster Orchestral Society, 1889
Introduction and Rondo[18] Per a violí, violoncel i piano 1889.

Entre aquestes composicions destaca la seva Introducció i Rondo per a piano, violí i violoncel, que li va guanyar la medalla Charles Lucas el 1889.[18]

Reconeixement i actualitat

[modifica]

En un obituari, Lascelles Abercrombie redactora del Times va honrar els èxits d'Ethel Boyce de la següent manera:[19]

"The sudden death of Ethel Boyce [...] has removed a most remarkable personality well known and much loved by a wide circle of friends, especially in the musical world. Her exceptional talents and the brilliant success of her academic years seemed to indicate a career of high distinction, such as was achieved by several of her friends and contemporaries [...]. Some charming and very individual compositions remain to show what she might have done; and no one who had the privilege of her acquaintance will forget the range and force of her conversation, her extra-ordinarily wide knowledge, and the justice of her opinions, not only in music but in literature and the graphic arts also, and her strong, candid, irascible, and entirely kindly personality.“

"La sobtada mort d'Ethel Boyce [...] ha posat fi a una personalitat extraordinària, molt coneguda i estimada per un ampli cercle d'amics, especialment en el món musical. Els seus talents excepcionals i l'èxit brillant dels seus anys acadèmics semblaven indicar una carrera de gran distinció, com la que van assolir diversos dels seus amics i contemporanis [...]. Queden algunes composicions encantadores i molt personals que mostren el que pot haver aconseguit; i ningú que tingués el privilegi de conèixer-la oblidarà l'abast i la força de la seva conversa, el seu coneixement extraordinàriament ampli i la justícia de les seves opinions, no només en música, sinó també en literatura i arts gràfiques, així com la seva forta, franca, irascible i completament amable personalitat."

Així doncs, durant la seva vida, les obres d'Ethel Boyce van ser comentades regularment a la premsa anglesa, tant en diaris generals com el Times com en revistes especialitzades com el Musical Times.[1] Actualment les seves composicions han quedat oblidades: de tota la seva producció només n'hi ha tres a l'IMSLP[20] i moltes d'altres no digitalitzades en biblioteques d'arreu del Regne Unit, especialment a la British National Library.[15][21]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Ethel Boyce - MUGI» (en alemany). Silke Wenzel, 25-09-2018. [Consulta: 3 desembre 2024].
  2. 2,0 2,1 Brown, James Duff and Stephen S Stratton. British Musical Biography (1897), p. 55
  3. 3,0 3,1 3,2 «Ethel Boyce» (en anglès). The Musical Times, 77, 1118, 4-1936, pàg. 368–368. ISSN: 0027-4666.
  4. 4,0 4,1 The Musical Times: Vol 27 Iss 518 (en anglès). Musical Times Publications, Ltd., 01-04-1886. 
  5. The Musical Times: Vol 28 Iss 527 (en anglès). Musical Times Publications, Ltd., 01-01-1887. 
  6. The Musical Times: Vol 29 Iss 541 (en anglès). Musical Times Publications, Ltd., 01-03-1988. 
  7. «Back Matter» (en anglès). The Musical Times and Singing Class Circular, 27, 524, 01-10-1886, pàg. 617–624. ISSN: 0958-8434.
  8. The Musical Times: Vol 31 Iss 568 (en anglès). Musical Times Publications, Ltd., 01-06-1890. 
  9. The Musical Times: Vol 41 Iss 694 (en anglès). Musical Times Publications, Ltd., 01-12-1900. 
  10. The Musical Times: Vol 53 Iss 838 (en anglès). Musical Times Publications, Ltd., 01-12-1912. 
  11. The Musical Times: Vol 48 Iss 772 (en anglès). Musical Times Publications, Ltd., 01-06-1907. 
  12. 12,0 12,1 The Musical Times: Vol 58 Iss 894 (en anglès). Musical Times Publications, Ltd., 01-08-1917. 
  13. Rees, Brian. A Musical Peacemaker: The Life and Work of Sir Edward German (1986), pp. 35-38
  14. Pazdrek, Franz. Universal-Handbuch der Musikliteratur aller Zeiten und Völker. Als Nachschlagewerk und Studienquelle der Welt-Musikliteratur (en alemany). Wien, Verlag des "Universal-Handbuch der Musikliteratur": Pazdírek, 1904. 
  15. 15,0 15,1 «Library Hub Discover - cerca: "Ethel Boyce"» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2024].
  16. 16,0 16,1 La majoria d'obres han estat publicades més d'una vegada. Consulteu el Library Hub Discover per més informació.
  17. 17,0 17,1 Cohen, Aaron I. International encyclopedia of women composers (en anglès). New York : Books & Music USA, 1987. ISBN 978-0-9617485-2-4. 
  18. 18,0 18,1 1889 Prize List Royal Academy of Music, 1889. 
  19. «The Times» (en anglès). Obituary: Miss Ethel Boyce, 11-02-1936, pàg. 16.
  20. «Category:Boyce, Ethel Mary - IMSLP». [Consulta: 3 desembre 2024].
  21. «British Library - cerca: "Ethel Boyce"» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2024].