Vés al contingut

Etienne-Joseph Soubre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEtienne-Joseph Soubre

El músic l'any 1862 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1813 Modifica el valor a Wikidata
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 setembre 1871 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRobermont Cemetery (en) Tradueix, 88B Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, pedagog musical, compositor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsJoseph Daussoigne-Méhul Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamille Soubre (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles Étienne Soubre Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles Soubre Modifica el valor a Wikidata


Lieder.net: 26462 IMSLP: Category:Soubre,_Etienne Modifica el valor a Wikidata

Etienne-Joseph Soubre (Lieja, Bèlgica, 30 de desembre de 1813 - la mateixa ciutat, 8 de setembre de 1871) fou un compositor belga.

Membre de la Reial Acadèmia de Bèlgica, aconseguí el primer premi de Roma (Prix de Rome), en el primer concurs d'aquest gènere que s'organitzà a Bèlgica el 1841 amb la cantata Sardanapale. Fou nomenat director del Conservatori Reial de Lieja, que reorganitzà completament, com ho prova el brillant èxit de molts alumnes formats en aquell establiment musical. Al morir Soubre el 1871 agafà la direcció interinement del Conservatori el també liejés Félix-Étienne Ledent.

Les seves nombroses composicions vocals i instrumentals revelen una naturalesa poètica, un esperit penetrant i delicat i un profund coneixement de la veu humana i de l'orquestra. Sobre tot 14 cors a 4 veus d'home, considerats com a model en el seu gènere, van contribuir a la seva popularitat i reputació; entre aquests cal citar els titulats: La prière avant la bataille, Les corsaires grecs, Les bohemiens, etc. A més, va escriure d'altres diversos cors amb acompanyament de piano i orquestra; duets per a veu de dona; melodies; una gran òpera; una simfonia; un Ave Verum, a 5 veus i orquestra; una missa de Rèquiem, i finalment, un Solfeig elemental, notable per la sabia progressió de les lliçons. Aquest fou la seva última obra.

Bibliografia

[modifica]