Etienne Constantin de Gerlache

Etienne Constantin de Gerlache

Biografia
Naixement	26 desembre 1785 Château of Biourge (Bèlgica) (en)
Mort	10 febrer 1871 (85 anys) Ixelles (Bèlgica)
Sepultura	Orgeo (en)
First president of the Court of Cassation (en)
4 octubre 1832 – 1867
President de la Cambra de Representants de Bèlgica
10 setembre 1831 – 18 juliol 1832 ← cap valor – Jean Raikem →
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
29 agost 1831 – 7 novembre 1832
1r Primer ministre de Bèlgica
27 febrer 1831 – 10 març 1831 ← cap valor – Joseph Lebeau →
Member of the National Congress of Belgium (en)
11 novembre 1830 –
Membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos
19 octubre 1824 – 18 octubre 1830
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Facultat de Dret de París
Activitat
Ocupació	polític, jurista, historiador
Partit	Partit Catòlic-Federatie van Katholieke Kringen en Conservatieve Verenigingen
Altres
Títol	Baró
Germans	Jean-Baptiste-Anne de Gerlache de Biourge
Premis
Oficial de la Legió d'Honor  cavaller de l'Orde de Sant Gregori el Gran  Gran Cordó de l'Orde de Leopold  Comandant de l'Orde de Pius IX  Iron Cross (en)

Etienne Constantin, baró de Gerlache (Bertrix, 1785 − Ixelles, 1871) va ser un advocat i polític del Regne Unit dels Països Baixos, i més tard es va convertir, el 1831, en el primer, Primer Ministre de Bèlgica, de nova creació.

Va estudiar Dret a París i el practica allà per algun temps, però que es van assentar a Lieja, després de l'establiment del Regne dels Països Baixos. Com a membre dels Estats Generals va ser un membre de l'oposició enèrgica, i, encara que va repudiar la política ultramuntana, va donar suport a l'aliança dels catòlics extrems amb el Partit Liberal, que va aplanar el camí per la revolució de 1830.

En l'esclat dels disturbis a l'agost de 1830 encara, però, pensava que la dinastia dels Orange-Nassau i la unió amb els Estats era essencial neerlandesa, però la seva opinió va canviar i, després de la celebració de les diferents oficines del govern provisional, va ser nomenat president del Congrés, i ha avançat la proposta de convidar a Leopold de Saxònia-Coburg per esdevenir rei dels belgues. El 1832 va ser president de la Cambra de Representants, i per trenta-cinc anys que va presidir el tribunal d'apel·lació. Va presidir els congressos Catòlics celebrats a Malines entre 1863 i 1867. Es desprèn dels principis conservadors enunciats en el seu Essai sur le Mouvement des partis en Belgique. Com a historiador la seva obra va estar fortament influïda pels seus prejudicis contra els neerlandesos i les seves predileccions catòliques. La seva Histoire des Pays-Bas depuis 1.814 jusque 1830, era una defensa especial contra la dominació neerlandesa. El més important de les seves altres obres van ser la seva Histoire de Lieja i les seves Etudes sud Salluste et sur quelques-uns historiens desprincipaux d'antiquité.

El 1831, va ser elegit a Lieja per a la Cambra de Representants de Bèlgica, de la qual fou president fins a 1832. Més tard, es va convertir en el president de la Cort de Cassació belga, una funció en la qual va romandre fins a 1867. Va morir el 10 de febrer de 1871 a Ixelles.