Etra

Etra (grec antic Αἴθρα [ǎi̯tʰra], 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.

Mare de Teseu

Etra era filla de Piteu, rei de Trezè. Bel·lerofont la demanà en matrimoni, però el desterraren a Cària abans que se'n celebraren les noces.^[1]

Fou mare de Teseu amb Egeu, rei d'Atenes.^[2] En la nit en què es quedà embarassada, es creia que també Posidó havia estat amb ella.^[3] El déu la sorprengué a l'illa de Poros, on havia anat, a causa d'un somni, amb el propòsit d'oferir un sacrifici sobre la tomba d'Esfer. Etra dedicà per això a l'illa un temple a Atena Apatúria (falsa) i anomenà l'illa Hiera en lloc d'Esfèria, i introduí entre les donzelles de Trozen el costum de dedicar les seves faixes a Atena Apatúria en el dia del seu matrimoni.^[4] Segons Plutarc, Piteu difongué aquesta versió perquè Teseu fos considerat fill de Posidó, que era molt reverenciat a la seua terra.^[5] Egeu tornà a Atenes i Etra crià el seu fill a Trozen.^[6] Quan el xic complí setze anys, li explicà la història del seu naixement i el dugué a la roca sota la qual Egeu havia ocultat les sandàlies i l'espasa.^[7]

Després de raptar Hèlena, Teseu la posà a cura d'Etra. Els Dioscurs (Càstor i Pòlux) rescataren la seua germana i tornaren a Esparta amb Etra com a esclava. Més tard, Hèlena marxa a Troia acompanyada per Etra.^[8] Al palau de Príam, Etra cuida de Múnit, fill del seu net Acamant i Laòdice.^[9] Després de la caiguda de Troia arribà al campament dels grecs, on va ser reconeguda pels seus nets. Demofont, un d'ells, demana a Agamèmnon que l'allibere. Agamèmnon envià per a això un missatger a Hèlena demanant-li que renunciara a Etra. Hèlena hi accedeix i Etra torna a ser lliure.^[10]

Segons Higí, més tard Etra se suïcidà per la pena per la mort del seu fill.^[11]

La figura d'Etra apareix en diferents manifestacions artístiques a partir del s. VI aC. La història de la seua captivitat a mans d'Hèlena es representà en el cofre de Cípsel^[12] i en una pintura de Polignot a Delfos.^[13]^[14]

Oceànide

Etra és una oceànide, filla d'Oceà i Tetis. Alguns autors (Ovidi i Higí entre ells) la fan mare de les Híades i Hiàmpolis, fills d'Atles.^[15]

Referències

↑ Graves I, p. 404. Pausànias ii.31.12.
↑ Plutarc, Vides paral·leles vol. 1 Teseu 3; Higí, Faules, 14.
↑ Apol·lodor. iii.15.7; Higí, Faules, 37.
↑ Pausànias, ii.33.1.
↑ Plutarc, Teseu, 6.
↑ Grimal sv Etra
↑ Graves I, p. 406
↑ Brill's New Pauly sv Aethra". Plutarc, Teseu, 32; Homer, Ilíada iii.144.
↑ Grimal sv Múnit.
↑ Smith, sv Aethra. Pausànias x.25.3; Dictis Cretense v.13.
↑ Higí, Faules, 243.
↑ Cohen, p. 105; Snodgrass, p. 136. Pausànies v. 19.3; Dió Crisòstom, Discursos, 11.
↑ Oxford Classical Dictionary, sv Aethra
↑ Pausànies, x.25.2.
↑ Grimal, sv Híades. Ovidi: Fastos, V, 171. Higí. Faules (Fabulae).

Bibliografia

Fonts primàries

Apol·lodor: Biblioteca
Dictis Cretense
Dió Crisòstom: Discursos
Higí: Faules
Homer: Ilíada
Ovidi: Fastos
Pausànias: Descripció de Grècia
Plutarc: Vides paral·leles

Fonts secundàries

Alocock, Susan; Cherry, John; Elsner, Jas (eds.): Pausanias: Travel and Memory in Roman Greece. Oxford University Press, 2001. Capítols "Pausanias and the Chest of Kypselus" (A. M. Snodgrass) i "Art, Myth, and Travel in the Hellenistic World" (Ada Cohen). ISBN 9780198029380
Harder, Ruth Elisabeth (Zürich). "Aethra". Brill's New Pauly. Antiquity volumes edited by Hubert Cancik and Helmuth Schneider. Brill Online
Hornblower, Simon; Spawforth, Antony; Eidinow, Esther (eds.): The Oxford Classical Dictionary. Oxford University Press, 2012. ISBN 9780199545568
Greus, Robert: Els mites grecs. Aliança, 1996 [1955]. ISBN 8420698148
Grimal, Pierre: Diccionari de mitologia grega i romana. Paidós, 1994 [1951]. ISBN 8449322111
Smith, William: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Little, Brown & Co, 1867

Enllaços externs

Centre de Recerca d'Art Clàssic i l'Arxiu Beazley: imatges d'Etra a la ceràmica grega (anglès)
Higí: Faules (Fabulae) 37. Text llatí. Bibliotheca Augustana de la Hochschule Augsburg. (alemany)
Higí: Faules (Fabulae) 192. M. Schmidt (ed.): Hygini Fabulae. 1872. Facsímil digital del text llatí en Internet Archive (anglès)

[1] Graves I, p. 404. Pausànias ii.31.12.

[2] Plutarc, Vides paral·leles vol. 1 Teseu 3; Higí, Faules, 14.

[3] Apol·lodor. iii.15.7; Higí, Faules, 37.

[4] Pausànias, ii.33.1.

[5] Plutarc, Teseu, 6.

[6] Grimal sv Etra

[7] Graves I, p. 406

[8] Brill's New Pauly sv Aethra". Plutarc, Teseu, 32; Homer, Ilíada iii.144.

[9] Grimal sv Múnit.

[10] Smith, sv Aethra. Pausànias x.25.3; Dictis Cretense v.13.

[11] Higí, Faules, 243.

[12] Cohen, p. 105; Snodgrass, p. 136. Pausànies v. 19.3; Dió Crisòstom, Discursos, 11.

[13] Oxford Classical Dictionary, sv Aethra

[14] Pausànies, x.25.2.

[15] Grimal, sv Híades. Ovidi: Fastos, V, 171. Higí. Faules (Fabulae).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]