Eucalyptus preissiana
Estat de conservació | |
---|---|
Gairebé amenaçada | |
UICN | 133374013 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Myrtales |
Família | Myrtaceae |
Tribu | Eucalypteae |
Gènere | Eucalyptus |
Espècie | Eucalyptus preissiana Schauer. |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
Endèmic de |
Eucalyptus preissiana és una espècie de planta de la família de les Mirtàcies, endèmica del central Wheatbelt (Western Australia) d'Austràlia Occidental, és una espècie bastant comuna en les regions meridionals, formant part de les comunitats Mallee de les terres roges sorrenques i argiloses del sud d'Austràlia. La seva fusta és molt utilitzada com a llenya l'ús de la qual s'ha vist limitada en l'actualitat. Se´l coneix amb el nom comú de Bell-fruited mallee (mallee de fruit en forma de campana) i encara que ocupa una àrea petita del sud-oest d'Austràlia aquesta espècie no es troba en risc de desaparèixer, almenys en l'actualitat.
Descripció
[modifica]Port
[modifica]Aquests arbres sel's coneix amb el nom de mallee, terme d'origen aborigen, que significa eucaliptus australià de creixement baix però espés, que normalment té diverses tiges primes que creixen des de la base i són individus que no sobrepasen els 10 m d'alçada quedant com un matollar de grans dimensions. L'escorça és llisa. Eucalyptus preissiana és un arbre de mida petita a mitjana, arribant a tenir més aviat un port arbustiu, d'uns 2 a 5 metres d'alçada.
Hàbit
[modifica]És de tipus "mallee", un multi-troncs derivats d'un lignotúber. Forma un lignotuber, un creixement llenyós arrodonit en o per sota del nivell del sòl en alguns arbustos i arbres que creixen en àrees subjectes a incendis o la sequera, que conté una massa dels brots i les reserves d'aliments. Els branquillons presenten glàndules oleíferes a la medul·la. La medul·la és la part més interna del cilindre central de les tiges i de les arrels.[3]
Fulles
[modifica]Les fulles són de forma ovalada en termes generals, s'estreny a un punt - al voltant de 120 mm de llarg per 50 mm d'ample.
Inflorescències
[modifica]Les grans flors grogues poden ser de 30 mm o més de diàmetre. La floració es produeix a l'hivern i primavera i és seguit per atractius, gumnuts en forma de campana. Dues subsepecies es reconeixen: subsp.preissiana i subsp.lobulata.
Cultiu
[modifica]Es conrea amb èxit en moltes parts d'Austràlia temperada però és difícil de mantenir en àrees tropicals i subtropicals. Les flors i fruites són atractius i la planta és d'una mida adequada per a jardins més petits. El millor és cultivar en sòls ben drenats en ple sol. A causa del seu hàbit lignotuberous, les espècies responen bé a podes a nivell de terra.[4]
Distribució
[modifica]Aquesta espècie creix en matollars de mallee de Kalgoorlie on, normalment, es reconeixen a distància per les seves fulles llustroses que formen una capçada més aviat densa.
Taxonomia
[modifica]Eucalyptus preissiana va ser descrita per Schauer, Johannes Conrad i publicada a Plantae Preissianae 1(1): 131–132. 1844-1845[1844]. (Pl. Preiss.).[5]
- Eucalyptus: prové del grec kaliptos, "cobert", i el prefix eu-, "bé", en referència a l'estructura llenyosa que cobreix i dona protecció a les seves flors.[6]
- preissiana: epítet específic dedicat al recol·lector i botànic J.A. Ludwig Preiss (1811 - 1883).
Referències
[modifica]- ↑ «Eucalyptus preissiana a EOL» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2015].
- ↑ «Eucalyptus preissiana a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2015].
- ↑ http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0087227
- ↑ http://anpsa.org.au/e-pre.html Arxivat 2015-05-18 a Wayback Machine.
- ↑ «Eucalyptus preissiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 8 maig 2015].
- ↑ Eucalyptus a Etymonline.
Bibliografia
[modifica]- Australian Cultivar Registration Authority, (1977) Australian Wildflower Cultivars. Australian Plants 9(70): 80
- Wrigley, J. & Fagg, M., (2003) Australian Native Plants: cultivation, use in landscaping and propagation Edn. 5: 535
- Elliot, R., (2008) Australian Plants for gardens in the sun: 124 - 125 (photo)
- Corrick, Margaret G.; Fuhrer, Bruce A. (2002), WILDFLOWERS of Southern WESTERN AUSTRALIA, ED. The Five Mile Press Pty Ltd, pàgina 126. ISBN 1 87597 149 1.